Maria d'Oignies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beata Maria d'Oignies

Pati de l'antiga abadia d'Oignies, desapareguda en 1796
Mística
Nom secular Marie d'Oignies
Naixement 1177
Nivelles (Brabant Való, Bèlgica)
Defunció 23 de juny de 1213
Oignies (Aiseau-Presles, província d'Hainaut, Bèlgica)
Enterrament Saint-Nicolas (Nivelles), Falisolle i Aiseau
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local)
Beatificació Venerada des de la seva mort, Antiga
Festivitat 23 de juny
Orde Beguines

Marie d'Oignies (Nivelles, Bèlgica, 1177 - Oignies, 23 de juny de 1213) fou una mística del Brabant Való. És venerada com a beata per l'Església catòlica, amb cult local a Bèlgica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué en una família burgesa de Nivelles i ja de molt jove volgué consagrar-se a la vida religiosa. Malgrat això, els seus pares la van casar als catorze anys amb un jove, Jean. Després d'un temps de matrimoni, els dos decidiren de renunciar a la vida conjugal i mundana i lliurar-se a la castedat, la pobresa i les obres de misericòrdia, fent vida religiosa sense fer vots. Tot i que les dues famílies s'oposaren, s'instal·laren a l'hospital de leprosos de Willambroux on passaren anys ajudant i atenent els malalts.

La personalitat de Maria atraïa molts visitants que li demanaven consells espirituals i oracions. A més, se li atribuïen guariments miraculosos de malalts. Aquesta fama va fer que se sentís molesta i, volent passar desapercebuda, marxà amb son marit, cap al 1207, a una comunitat de religioses beguines prop d'un monestir de canonges agustins d'Oignies (poblet del municipi d'Aiseau-Presles, prop de Charleroi). La seva fama de santedat, però, continuava fent que la gent volgués veure-la i parlar-hi.

Entre ells, la vistià en 1208 el teòleg i més tard cardenal Jacques de Vitry qui, seduït per la personalitat de la dona, va renunciar a la seva carrera a París i s'instal·là a Oignies, on esdevé confessor i deixeble de la beguina. Restarà amb ella fins a la seva mort el 23 de juny de 1213, després d'una penosa malaltia, amb només 36 anys. Serà ell qui escriurà el que Maria li explicava en les seves converses. A instància de Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa, que també la vistià, va escriure la Vie de Marie d’Oignies, principal font d'informació vàlida sobre la beata.[1]

Veneració[modifica | modifica el codi]

En 1226 o 1228, les restes de Maria foren exhumades i col·locades en un sarcòfag a l'església del priorat d'Oignies. En 1609, el bisbe de Namur François Buisseret, les va fer traslladar de nou. Les restes foren repartides en tres reliquiaris de l'argenter Henri Libert, avui conservats a l'església de Saint-Nicolas de Nivelles, a Falisolle i a Aiseau.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Jacques de Vitry. "Vita B. Mariae Oigniacensis", Acta Sanctorum vol. V (juin 1707), p. 547-

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • André Wankenne (ed): Vie de Marie d'Oignies par Jacques de Vitry, Namur, 1989.
  • Michel Lauwers, "Expérience béguinale et récit hagiographique. À propos de la 'Vita Mariae Oigniacensis' de Jacques de Vitry (vers 1215)", Journal des Savants, 1989, p. 61-103.
  • Jacques de Vitry, Vie de Marie d'Oignies. Trad. du latin médiéval et présenté par Jean Miniac. Arles, Actes Sud, 1997.
  • Vera von der Osten-Sacken, "Jakob von Vitrys "Vita Mariae Oigniacensis" ; zu Herkunft und Eigenart der ersten Beginen". Vandenhoeck & Ruprecht, 2010. Résumé en langue française: p. 235-238.
  • Jacques de Vitry, "Vita B. Mariae Oigniacensis", Acta Sanctorum, juin, vol. IV, 1707.