Maria de Cervelló
Talla del s. XVIII (Barcelona, Sants Just i Pastor) |
|
| verge i fundadora | |
|---|---|
| Nom secular | Maria de Cervelló |
| Naixement | 1 de desembre de 1230 Palau dels Cervelló a Barcelona |
| Defunció | 19 de setembre de 1290 Convent de la Mercè (Barcelona) |
| Enterrament | Basílica de Santa Maria de la Mercè (Barcelona) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 19 de setembre |
| Fets destacables | fundadora de la branca femenina de l'Orde de la Mercè |
| Orde | mercedaris |
| Iconografia | com a monja, amb un vaixell petit a la mà |
| Patronatge | ordes mercedaris, mariners, copatrona i protectora de Barcelona |
Santa Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1230-1290). Va fundar la branca femenina de l'orde mercedari.
Vida [modifica]
Maria nasqué al Palau dels Cervelló (actual Palau Cervelló-Giudice, al carrer de Montcada, seu de la Galeria Maeght) l'1 de desembre de 1230. Era filla dels barons de Cervelló i fou batejada a l'església de Santa Maria del Mar. Va rebre direcció espiritual de fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de la llavors fundada Orde de la Mercè.
Als divuit anys, va fer vot privat de castedat i, des de llavors, incrementà les seves pràctiques pietoses. En morir son pare en 1260, Maria va convèncer la mare perquè venguessin el patrimoni patern i els títols nobiliaris: el producte va ser donat als pares mercedaris per a la redempció de captius, mentre elles van anar a viure a una caseta de l'actual carrer Ample.
Poc després va morir sa mare i Maria decidí de consagrar-se totalment a Déu. Va obtenir el permís per a fundar, amb algunes companyes, la branca femenina de l'Orde de la Mercè, que també es dedicaria a la redempció de captius. Va fer la professió el març de 1265 i esdevingué la primera superiora del nou orde.
Van fer-se conegudes les seves riguroses penitències i la seva caritat envers els necessitats: demanava almoina per ells, els curava a l'hospital, etc. Cap al final de la seva vida va tenir els dons del consell (va aconsellar seglars i religiosos) i la profecia (va predir la victòria de les armes catalanes a Sicília i Calàbria, tempestes i el dia de la seva mort). Se'n feren famosos els seus miracles a favor dels pescadors i mariners, sobretot quan hi havia tempestes i temporals: es deia que s'hi apareixia caminant sobre les onades per a salvar els mariners en perill. D'aquí que fos coneguda amb el sobrenom de Sor Maria dels Socors i fos tinguda, més tard, com a patrona de la gent de mar.
Va morir al convent del carrer Ample el 19 de setembre de 1290, causant commoció a la ciutat, que ja llavors la considerava poc menys que santa.
Veneració [modifica]
L'any 1380, Pere el Cerimoniós va patrocinar la trasl·lació del cos de la santa a l'Església de la Mercè. Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva la caixa de fusta, pintada amb un retrat de la santa, on fou col·locat llavors. Avui, el seu cos es conserva a una urna, també de fusta, folrada de vellut vermell i amb decoracions barroques d'argent, a l'altar del creuer (al costat de l'evangeli) de la mateixa església, en un altar barroc. La nova urna va ser oferta en 1692 pel Consell de Cent barceloní, en commemoració de la confirmació pontifícia del culte immemorial a la santa.
La seva festa és el 19 de setembre. Se la sol representar amb una barca de vela a la mà, recordant la seva protecció als mariners. És copatrona i protectora de la ciutat de Barcelona.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Cervelló |
MAURI SERRA, Josep. Els sants de la diòcesi de Barcelona. Barcelona: Gràf. Marina, 1957.