Maria de Jesús d'Ágreda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
venerable Maria de Jesús d'Ágreda

Retrat contemporani
verge, religiosa
Nom secular María de Jesús de Ágreda, María Coronel y Arana
Naixement 2 d'abril de 1602
Ágreda (Província de Sòria, Castella i Lleó)
Defunció 24 de maig de 1665
Ágreda
Enterrament Convento de las Concepcionistas (Ágreda)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Proclamada venerable el 2 de setembre de 1679, per Climent X
Festivitat 24 de maig
Fets destacables Autora mística, consellera de Felip IV d'Espanya
Orde Concepcionistes franciscanes
Iconografia Hàbit concepcionista, amb llibre

María Jesús de Ágreda o María Coronel y Arana (Ágreda, Soria, 2 d'abril de 160224 de maig de 1665) va ésser una religiosa castellana, de l'Orde de la Immaculada Concepció, abadessa del convent d'Ágreda. Escriptora mística i consellera de Felip IV d'Espanya, ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Portada de la seva obra mística més coneguda.
Cos incorrupte de la venerable.

María Fernández Coronel y Arana va néixer a Ágreda (província de Sòria), filla de Francisco Coronel i Ana Arana. Des de petita era molt devota, com els seus pares, i va manifestar la seva intenció d'ésser religiosa. Quan Maria tenia quinze anys, tota la família va adoptar la vida religiosa: el pare, que tenia cinquanta, va entrar en el convent franciscà de San Antonio de Nalda; els dos germans van continuar els estudis per fer-se clergues i la mare, la germana i Maria van fundar un convent on acolliren tres monges monges concepcionistes en 1618.

El gener de 1619, Maria, la seva mare Catalina i la seva germana Jerónima es feren novícies, prenent els noms de Maria de Jesús, Caterina del Santíssim Sagrament i Jerònima de la Santíssima Trinitat, professant l'any següent. El creixement de la comunitat va fer que es construís un nou convent a Ágreda, obert en 1633 i construït amb les donacions dels fidels. El 1627, quan va morir la seva mare i amb només 25 anys, fou anomenada abadessa del convent. Hi adquirí fama de santedat a causa de les seves penitències i mortificacions, que van fer que fos processada pel tribunal de la Inquisició. Va tenir episodis místics d'aparicions de la Mare de Déu, èxtasis i, suposadament, levitacions i bilocacions.[1] A partir de les revelacions místiques va escriure la seva obra Mística ciudad de Dios.

Entre 1643 i 1665 va mantenir una correspondència continuada amb el rei Felip IV, de qui va esdevenir consellera no només espiritual, sinó també en afers d'estat. Se'n conserven unes 600 cartes.

Va morir al mateix convent el 24 de maig de 1665.

Obra[modifica | modifica el codi]

De naturalesa ascètica i mística, la seva obra revela l'evolució de la seva vida espiritual. La més coneguda fou Mística ciudad de Dios, inicialment prohibida per la Inquisició, que compta amb més de 173 edicions en diferents llengües i té un estil barroc d'una certa qualitat literària.

A més, va escriure:

  • Escala ascética;
  • Ejercícios cotidianos y doctrina para hacer obras com mayor perfección;
  • Conceptos y suspiros del corazón para alcanzar el verdadero objetivo de agradar al Esposo y Señor.
  • Mística ciudad de Dios;
  • Correspondència privada amb Felip IV, editada en part modernament.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En 1673 es va obrir el procés de beatificació, essent declarada venerable per Climent X. El contingut polèmic d'algunes obres seves, investigades i prohibides per la Inquisició, van detenir el procés, que s'ha tornat a reprendre en 1990. El seu cos es conserva incorrupte i exposat a l'església del convent concepcionista d'Ágreda.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Es deia que havia estat, sense sortir del convent, predicant a tribus indígenes de Nou Mèxic i Texas, que testimoniaren que havien rebut la visita d'una "dama de blau"; la monja descrivia perfectament les contrades americanes sense haver-hi estat mai, i recordava fets que s'hi havien donat que no havia tingut manera de poder conèixer sense haver-hi estat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Porto-Bompiani (coord). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Jesús d'Ágreda Modifica l'enllaç a Wikidata