Maria de Portugal i d'Habsburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria de Portugal, per Anthonis Mor.

Maria de Portugal i d'Habsburg (Coïmbra, 15 d'octubre de 1527 - Valladolid, 12 de juliol de 1545)[1][2] fou una infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries, en ser la primera esposa de Felip II de Castella abans de ser rei, sense que ella arribés a ser reina en morir abans que Felip succeís al seu pare en el tron.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 15 d'octubre de 1527 a la ciutat de Coïmbra sent la segona filla del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per línia paterna era néta de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Aragó, i per línia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. Fou tieta del també rei Sebastià I de Portugal.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Va casar-se el 12 de novembre de 1543 a la ciutat de Salamanca amb el seu cosí, el futur rei Felip II de Castella,[3] fill de l'emperador Carles V i d'Isabel de Portugal, que llavors era encara príncep d'Astúries. El matrimoni va realitzar-se per raons polítiques i sentimentals, buscat per Felip, d'una banda era manifesta la voluntat del príncep de dur a terme la unificació del territori peninsular i, de l'altra, el príncep estava satisfet amb els retrats que havia vist de Maria i, a més, havia sentit que tenia fama de bonica, amable i religiosa.[4]

D'aquesta unió nasqué un fill:

Mort[modifica | modifica el codi]

Maria va morir als disset anys, el 12 d'agost de 1545 a la ciutat de Valladolid. Quatre dies després del 8 de juliol, en què a donar a llum a l'infant Carles. El part havia estat difícil i havia necessitat la intervenció diverses llevadores. A conseqüència d'això se li va declarar una infecció, el dia següent va tenir febres altes i calfreds. El metge de la princesa, un nan portuguès a qui tenia gran confiança, va recomanar rentats amb aigua salada i contrarestar la febre abrigant-la i provocant-li suors. El dia 10 uns altres metges van seguir un altre criteri, van creure que les suors li provocarien una apoplexia i la princesa va ser sotmesa a unes grans sagnies i va ser traslladada a un llit net i fresc, que l'únic que va aconseguir és una pulmonia.[5] Novament se li van realitzar sagnies, al braç i al turmell, però la princesa va començar a agonitzar. Acompanyada de dos jesuïtes que la van assistir espiritualment, entre les quatre i les cinc del dia 12 Maria va morir.[6]

En primera instància, el cos de la princesa va ser dipositat a San Pablo de Valladolid i després traslladat a Granada. Durant el regnat de Felip II, finalitzada la construcció del monestir de San Lorenzo de El Escorial, va ser enterrada allà definitivament.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flórez 1790, p. 883.
  2. 2,0 2,1 Flórez 1790, p. 888.
  3. Flórez 1790, p. 887.
  4. Nadal 1944, p. 32.
  5. Nadal 1944, p. 61.
  6. Nadal 1944, p. 62.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas. Tom II (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790. 
  • Nadal, Santiago. Las cuatro mujeres de Felipe II (en castellà). Barcelona: Ediciones Mercedes, 1944. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Portugal i d'Habsburg