Maria Manuela de Portugal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:09, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSa Altesa Reial
Maria Manuela de Portugal

Maria de Portugal. Anònim del segle XVI (Museu del Prado)
Biografia
Naixement5 de novembre de 1527
Coïmbra, Portugal
Mort12 de juliol de 1545(1545-07-12) (als 17 anys)
Valladolid, Castella, Espanya
Causa de mortCauses naturals i part Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMonestir d'El Escorial 
  Princesa consort d'Astúries
12 de novembre de 1543 (1543-11-12) – 12 de juliol de 1545 (1545-07-12)
Dades personals
ReligióCatòlica
Família
DinastiaAvís
CònjugeFelip d'Habsburg
FillsCarles d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan III de Portugal
Caterina d'Habsburg
GermansFelip de Portugal, Manuel de Portugal, Joan de Portugal, Alfons de Portugal i d'Àustria i António, Infante de Portugal Modifica el valor a Wikidata
ParentsFelip II de Castella (male double cross cousin (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8857604 Modifica el valor a Wikidata
Princesa consort província d'Astúries
12 novembre 1543 – 12 juliol 1545 Modifica el valor a Wikidata

Maria Manuela de Portugal i d'Habsburg (Coïmbra, 15 d'octubre de 1527 - Valladolid, 12 de juliol de 1545)[1][2] fou una infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries, en ser la primera esposa de Felip II de Castella abans de ser rei, sense que ella arribés a ser reina en morir abans que Felip succeís al seu pare en el tron.

Orígens familiars

Va néixer el 15 d'octubre de 1527 a la ciutat de Coïmbra sent la segona filla del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per línia paterna era néta de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Aragó, i per línia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. Fou tieta del també rei Sebastià I de Portugal.

Núpcies i descendents

Va casar-se el 12 de novembre de 1543 a la ciutat de Salamanca amb el seu cosí, el futur rei Felip II de Castella,[3] fill de l'emperador Carles V i d'Isabel de Portugal, que llavors era encara príncep d'Astúries.

Després de descartar altres possibilitats, l'emperador va decidir consolidar l'aliança amb Portugal, que durava tres generacions, proporcionant-li un aliat segur i així dedicar els seus esforços a les guerres del nord d'Europa. A més, la dot que oferí Joan III fou de 300.000 ducats, quelcom que ajudava a les castigades arques hispàniques per les guerres amb França.[4] D'altra banda, aquest matrimoni també fou buscat per Felip, que va guiar-se per raons polítiques i sentimentals, la princesa era portuguesa com la seva mare, tanmateix, era manifesta la voluntat del príncep de dur a terme la unificació del territori peninsular i, de l'altra, el príncep estava satisfet amb els retrats que havia vist de Maria i havia sentit que tenia fama de bonica, amable i religiosa.[5]

El 1541, Carles V es carteja amb la seva germana Caterina, reina de Portugal, per donar a conèixer la idea del matrimoni i el 1542 s'inicien les negociacions, signant-se el contracte matrimonial l'1 de desembre d'aquell any a Lisboa per l'ambaixador espanyol Luis Sarmiento de Mendoza. Poc després, aconseguiren la dispensa papal per ser cosins dobles i es va celebrar una cerimònia per poders el 12 de maig de 1543 a Almeirim. La boda va retardar-se fins al novembre, l'octubre entrava Maria a Castella per Badajoz, i a cada poble i ciutat als que entrava li feien una gran rebuda fins a arribar a Salamanca, on es realitzà la boda reial.[4]

D'aquesta unió nasqué un fill:

Mort

Maria va morir als disset anys, el 12 d'agost de 1545 a la ciutat de Valladolid. Quatre dies després del 8 de juliol, en què a donar a llum a l'infant Carles. El part havia estat difícil i havia necessitat la intervenció diverses llevadores. A conseqüència d'això se li va declarar una infecció, l'endemà va tenir febres altes i calfreds. El metge de la princesa, un nan portuguès a qui tenia gran confiança, va recomanar rentats amb aigua salada i contrarestar la febre abrigant-la i provocant-li suors. El dia 10 uns altres metges van seguir un altre criteri, van creure que les suors li provocarien una apoplexia i la princesa va ser sotmesa a unes grans sagnies i va ser traslladada a un llit net i fresc, que l'únic que va aconseguir és una pulmonia.[6] Novament se li van realitzar sagnies, al braç i al turmell, però la princesa va començar a agonitzar. Acompanyada de dos jesuïtes que la van assistir espiritualment, entre les quatre i les cinc del dia 12 Maria va morir.[7]

En primera instància, el cos de la princesa va ser dipositat a San Pablo de Valladolid i després traslladat a Granada. Durant el regnat de Felip II, finalitzada la construcció del monestir de San Lorenzo de El Escorial, va ser enterrada allà definitivament.[2]

Referències

  1. ↑ Flórez, 1790, p. 883.
  2. ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 888.
  3. ↑ Flórez, 1790, p. 887.
  4. ↑ 4,0 4,1 Conde Benavides, María Margarita. «Comentario sobre la boda de Felipe II y María Manuela de Portugal» (en castellà). Cultura - Documentos. Biblioteca Virtual Cervantes. [Consulta: 19 desembre 2014].
  5. ↑ Nadal, 1944, p. 32.
  6. ↑ Nadal, 1944, p. 61.
  7. ↑ Nadal, 1944, p. 62.

Bibliografia

  • Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790. 
  • Nadal, Santiago. Las cuatro mujeres de Felipe II (en castellà). Barcelona: Ediciones Mercedes, 1944. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Manuela de Portugal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Manuela_de_Portugal&oldid=17608997»