Maria del Mar Bonet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:05, 10 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMaria del Mar Bonet Creu de Sant Jordi 1984

Maria del Mar Bonet l'any 2007 a Verges
Nom original(ca) Maria del Mar Bonet i Verdaguer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaria del Mar Bonet i Verdaguer
27 d'abril de 1947 (1947-04-27) (76 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautora, música Modifica el valor a Wikidata
Activitat45 (des de 1967)
Membre de
GènereNova Cançó, música mediterrània i folk-country Modifica el valor a Wikidata
Estilfolk
Instrumentveu
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Ramon Bonet i Verdaguer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmariadelmarbonet.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0094324 TMDB.org: 1061983
Facebook: mariadelmarbonet Musicbrainz: f9b438e7-2930-4a09-902d-cd7b65bb452f Songkick: 54557 Discogs: 1016740 Allmusic: mn0002310912 Viasona: maria-del-mar-bonet Modifica el valor a Wikidata

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del mediterrani. És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies.

Biografia

Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. L'any 1967 arriba a Barcelona i comença a cantar amb Els Setze Jutges, important moviment de cantautors catalans amb els quals realitza les seves primeres actuacions. Aquest mateix any enregistra el seu primer disc ja amb cançons populars de Menorca.

El 1968 la censura del règim franquista li prohibeix cantar una de les seves cançons més conegudes: Què volen aquesta gent?. A principis dels anys setanta inicia a França, Dinamarca i Anglaterra les seves primeres actuacions a l'estranger. La seva carrera com a cantant la porta a visitar Suïssa, Veneçuela, Mèxic, Portugal, Polònia, Itàlia, Suècia, Alemanya, Grècia, Tunísia, als Països Baixos, a Bèlgica, la Unió Soviètica i el Japó.

L'any 1971 el disc Maria del Mar Bonet, en el qual publica les cançons "L'àguila negra" i "No voldria res més ara", és disc d'or a l'Estat espanyol. El 1975 participà en la primera edició del Festival Canet Rock.[1]

Uns anys més tard, Maria del Mar Bonet inicia una sèrie de concerts a la plaça del Rei de Barcelona, que tindran continuïtat fins al 2001, any en el qual commemora el 25è aniversari de trobades amb el seu públic barceloní amb un disc en directe enregistrat durant cinc nits d'actuació dins del Festival Grec de Barcelona.

El 1981 enregistra Jardí tancat a París, amb arranjaments musicals de Jacques Denjan i la col·laboració d'Alan Stivell.

Com a fruit del seu interès per la música del nord d'Àfrica, el 1985 edita el disc Anells d'aigua, amb la col·laboració de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, grup amb el qual realitza una gira per Espanya i França i, posteriorment, mantindrà una presència continuada als escenaris al llarg de molts anys.

El 1986 Maria del Mar Bonet realitza al costat de Milton Nascimento una gira per Espanya i el Brasil arran de l'assistència del músic brasiler a un dels recitals de la cantant mallorquina a la plaça del Rei, tot un seguit d'actuacions en què tots dos uneixen ritmes i s'intercanvien cançons damunt de l'escenari.

En el camp de la investigació de noves formes artístiques, Maria del Mar Bonet presenta el 1988 amb el coreògraf i ballarí Nacho Duato l'espectacle Arenal. Coreografies del ballarí sobre cançons de Maria del Mar Bonet, que presentarà al Nederlands Dans Theater als Països Baixos, i que girarà al llarg de la seva carrera artística pel Japó, Suècia, Dinamarca, Espanya i els Països Baixos.

La coreografia Jardí tancat rep el primer premi coreogràfic de Colònia, a Alemanya. Aquestes dues coreografies juntament amb Cor perdut –basada en la seva popular cançó Bir Demet Yasemen sobre el desig–, es ballen actualment a diversos països i per diferents companyies, de manera que segons paraules del mateix Duato, "actualment no hi ha dia en què no es balli una cançó de Maria del Mar Bonet en algun escenari d'algun teatre del món" (Jan Fairley, The Scotsman, Edinburgh, 28 d'agost de 1995)

També el 1988, Maria del Mar Bonet obre les seves portes a un gènere jazzístic i estrena al Teatre Lliure de Barcelona l'espectacle Ben a prop, en el qual interpreta junt amb el músic i pianista Manel Camp estàndards americans i temes de Gershwin, i els Rolling Stones, entre altres.

El 1992 estrena en el Festival Internacional de Musica de Peralada el Cant de benvinguda, obra emmarcada en el camp de la música contemporània i interpretada conjuntament amb el guitarrista Feliu Gasull, l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i el cor ARS NOVA de Budapest.

A la plaça del Rei presenta l'espectacle La Grècia de Theodorakis, que s'enregistra el 1993 amb el títol El·las, Maria del Mar Bonet canta Theodorakis. Fruit d'aquesta col·laboració, neix una amistat entre tots dos que els duu a col·laborar sovint en diferents projectes fins a l'actualitat.

El 1994 s'estrena l'espectacle Merhaba a la plaça del Rei amb l'internacionalment conegut Zulfu Omar Livanelli, que recull un conjunt de cançons i adaptacions lliures del compositor turc.

El 1995 edita Salmaia, una selecció de temes de diversos indrets de la Mediterrània, com ara Turquia, Sicília, Grècia, Nàpols, Eivissa..., en què retroba novament la col·laboració musical de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis.

L'èxit assolit en una de les manifestacions culturals més importants d'Europa, el Festival d'Edimburg, la defineixen "com una de les millors veus d'Europa, i possiblement del món". (Jan Fairley, The Scotsman, Edinburgh, 28th august’95)

El 1996 realitza, en el marc de la conferència internacional de la UNESCO "Habitat", un concert junt amb Zulfu Livanelli davant de més de 4.000 persones a Istanbul. El mateix any cantarà en dos prestigiosos festivals canadencs a Montreal i al Quebec.

El 1997, coincidint amb el 30è aniversari de dedicació a la música, realitza un emblemàtic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona davant de 14.000 persones, en el qual hi participen entre altres Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Nena Venetsanou, Catherine Allard, Fethi Zghonda, Paco Cepero, Martirio... D'aquest concert s'edita un doble compacte amb el títol El cor del temps'. Al setembre actua a Salònica, Capital Cultural Europea 1997.

El 1998 és un any de sortides i col·laboracions. Amb Amancio Prada, pel disc Rosas de Rosalía. Amb Loquillo, pel disc Con elegancia. Amb Jordi Sabatés i Rosa Vergés, pel projecte audiovisual De Granada a la Luna, en homenatge a Federico Garcia Lorca. Amb Jackson Browne, pel disc Cántame mis canciones. Les actuacions són a diversos països: al Celtic Connection Festival, de Glasgow; a les Cantigas do Maio de Lisboa; en el Festival Donnes in Musica, de Fiuggi (Itàlia); Gibbelina (Sicília); a Estocolm; a Lausanne.

Aquest mateix any a la plaça del Rei presenta per primera vegada a Barcelona a Lucilla Galeazzi, i juntes oferiran concerts amb molt bona crítica i acollida pel públic.

Al setembre presenta a Argentina el disc El cor del temps, amb una gira que l'apropa fins a Buenos Aires, riu de la Plata i Paranà. Actua a Xile en el concert homenatge Con Allende Siempre. A l'octubre realitza una gira pel Marroc, passant per Rabat, Casablanca, Fes i Tetuan.

El 1999 enregistra Cavall de foc, una selecció de cançons tradicionals mallorquines, catalanes i valencianes, interpretades des d'una nova mirada.

Canta al Festival Midem Cannes 2000 dins la nit de la cançó mediterrània, i a Munic en un concert homenatge a Mikis Theodorakis, juntament amb Maria Farantouri, Zulfu Livanelli, Milva, etc., davant de 14.000 persones. Fruit d'aquest darrer concert, s'embarca en una gira per Espanya amb Maria Farantouri l'any següent, que les duu a l'Auditori de Barcelona, Salamanca, Pamplona i Còrdova, entre altres.

A la plaça del Rei presenta l'espectacle Domino, en el qual recull cançons de companys de professió i d'altres cantants propers, i s'estrena cantant en francès en públic, interpretant una cançó que vol ser el seu particular homenatge a la francesa Patachou.

L'any 2001 és quan Maria del Mar Bonet estén altra vegada el seu radi d'actuacions a l'estranger: Boston, Filadèlfia, Rudolstadt (Alemanya), Coïmbra i Lisboa a Portugal, Tunísia i Romania, entre altres països.

El 2001 i coincidint amb el 25è aniversari dels seus recitals a la plaça del Rei de Barcelona, Maria del Mar Bonet enregistra amb el compositor Joan Valent i el seu grup Ars Ensemble el cd directe Raixa, que assoleix un èxit sense precedents en la seva trajectòria artística i és guanyador de diversos premis.

La gira internacional de Raixa dintre del circuit de músiques del món visita importants Festivals a llocs com Istanbul, Atenes (Womad Festival), Itàlia (Torí), Londres (Barbican Theatre, Mediterranean Festival), EUA (Nova York, Filadèlfia), el Canadà, Països Baixos (Concertgebow, Amsterdam), Bèlgica (Gant), Japó (Tòquio) i Síria (Damasc).

Paral·lelament a aquesta intensa activitat als escenaris del món, Maria del Mar Bonet estrena el seu nou espectacle després de Raixa al Teatre Nacional de Catalunya les nits del 27 al 30 de març de 2003, amb el títol Caloma. Des de Mallorca a l'Alguer.

El juliol de 2004 Maria del Mar presenta al Festival Fòrum de les Cultures i dins el marc del Teatre Grec el seu darrer treball: Amic, Amat amb l'excepcional col·laboració de la Coral Cantiga i la Cham Ensemble de Damasc.[2] Paral·lelament s'edita l'àlbum Amic, Amat, que rebrà el Premi de Música Ciutat de Barcelona i la Medalla d'Or de Mallorca. La gira internacional d'Amic, Amat ha visitat els EUA (Los Angeles, Seattle, Central Park de NY i Providence), Grècia (Atenes i Naxos)[3] i es va estrenar al Palau Azem de Damasc (Síria) l'octubre de 2005, juntament amb els músics damascens de La Cham Ensemble de Damasc. Aquest concert va ser enregistrat per TV3 en un documental especial emès el Nadal de 2005.[4]

El mes de juny de 2006 Maria del Mar estrena a la Plaça del Rei de Barcelona dintre el Festival Grec el seu nou espectacle, Terra Secreta, i a partir d'aquestes dates s'inicia la gira d'estiu que la porta a Àlep (Síria), Amman (Jordània), Berlín i Mòdena, entre altres ciutats.[5]

El 2007, destaca a més de l'edició del seu disc Terra secreta, la seva col·laboració amb el cantant de flamenc Miguel Poveda en un treball conjunt no enregistrat en disc que presenten el 4 de maig de 2007 a Nova York amb el títol Els treballs i els dies a l'Auditori del Metropolitan Museum, el concert és un dels actes del programa cultural "Made in CataluNYa, Catalan Culture in New York".[6] L'espectacle es presenta també al Festival Grec de Barcelona el 24 de juliol, forma part de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya l'11 de setembre al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on ofereixen un fragment, també es presenta al Mercat de Música Viva de Vic el 12 de setembre i finalment el 13 d'octubre de 2007 a la Sala Mozart de l'Alte Oper de Frankfurt a Alemanya, dins dels actes de la Fira Internacional del Llibre.[7]

Aquest mateix any cantà al Palau Sant Jordi en la visita a Barcelona del Dalai Lama.[8]

Participa en el maig-juny de 2007 en un projecte juntament amb l'Orquestra Simfònica del Vallès en uns recitals inèdits al Palau de la Música Catalana amb un repàs a l'obra de la cantant.[9] Entre els seus propers projectes destaca els concerts que realitzarà a Chicago (EUA), juntament amb la Grant Park Orchestra, dirigida per Carlos Kalmar.

El 2011 el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Cultura, li atorga la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2010

Col·laboracions

Ha col·laborat, entre altres, amb els cantants i músics Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Om, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Martirio, Marina Rossell, Nena Venetsanou, Milton Nascimiento, Alan Stivell, L'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Manel Camp, Zulfu Livanelli, Amancio Prada, Jackson Browne, Lucilla Galeazzi, Maria Farantouri, Loquillo, Joan Pons, María Dolores Pradera, Uxia, Kepa Junkera...

Discografia

Bibliografia

  • 1987: Secreta veu, llibre de poesia amb il·lustracions de l'autora, Editorial Empúries.
  • 2007: Veu de Mar/Voz de Mar, Maria del Mar Bonet vista per Emilio Garrido.

Guardons

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
  2. ↑ «El 33 retransmet dijous el concert "Amic, amat" de Maria del Mar Bonet». TV3, 21-07-2004. [Consulta: 13 febrer 2012].
  3. ↑ «Maria del Mar Bonet actua avui al Central Park de Nova York». Enderrock, 31-07-2005. [Consulta: 18 febrer 2012].
  4. ↑ «MARIA DEL MAR BONET, “DE MALLORCA A DAMASC”». TV3, 24-12-2005. [Consulta: 13 febrer 2012].
  5. ↑ «Blaus de l'ànima». Teatre Lliure, 2011. [Consulta: 19 febrer 2012].
  6. ↑ «La cançó catalana i el flamenc s'uneixen a Nova York». Vilaweb, 04-05-2007. [Consulta: 12 febrer 2027].
  7. ↑ «Recta final a la Fira del Llibre de Frankfurt, que obre les portes al públic en general». 324, 13-10-2007. [Consulta: 26 febrer 2012].
  8. ↑ «El Dalai Lama inundará el Palau Sant Jordi con 'El arte de la felicidad'» (en castellà). La Vanguardia, 06-09-2007. [Consulta: 28 febrer 2012].
  9. ↑ Martínez, Rut. «La cultura popular vista per... Maria del Mar Bonet, cantant». [Consulta: 29 febrer 2012].

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_del_Mar_Bonet&oldid=17593919»