Marianna d'Àustria
Marianna d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1634 - Madrid, Regne d'Espanya 1696), fou una arxiduquessa d'Àustria i reina consort de Castella i Aragó (1649-1665) i regent de Castella i Aragó (1665-1675).
[modifica] Orígens familiars
Nasqué el 23 de desembre de 1634 a la Cort Imperial de Viena sent filla de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i la infanta Marianna d'Espanya. Era néta per línia paterna de Ferran II, emperador romanogermànic, i de la princesa Maria Anna de Baviera, i per línia materna del rei Felip III de Castella i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria.
Fou germana del també emperador Leopold I d'Àustria i de Ferran IV d'Hongria.
[modifica] Núpcies i descendents
Fou promesa del príncep d'Astúries Baltasar d'Habsburg, però a la mort d'aquest el 1646, així com la viudetat del rei, comportà que fou casada amb aquest per tal d'assegurar-se la descendència masculina.
Es casà el 7 d'octubre de 1649 a Madrid amb el rei Felip IV d'Espanya, convertint-se en la seva segona esposa. D'aquesta unió nasqueren:
- SAR la infanta Margarida d'Espanya nascuda a Madrid el 1651 i morta a Viena el 1673. Es casà el 1666 amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic.
- SAR la infanta Maria Ambròsia d'Espanya, nada el 1655 a Madrid i morta el mateix any a la mateixa localitat.
- SAR l'infant Felip Pròsper d'Espanya nat a Madrid el 1657 i mort el 1661 a la capital del Regne.
- SAR l'infant Tomàs Carles d'Espanya, nat a Madrid el 1658 i mort a la capital el1659.
- SM el rei Carles II d'Espanya, nat a Madrid el 1661 i mort al Monestir de l'Escorial el 1700. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Maria Lluïsa d'Orleans i en segones núpcies amb la princesa Marianna del Palatinat-Neuburg.
[modifica] Regència
Al morir el seu marit el 1665, Marianna d'Àustria es va convertir en reina governadora o regent, per la minoria del seu fill petit Carles, l'únic mascle supervivent. Durant aquesta regència va nomenar el jesuïta Juan Everardo Nithard privat del regne, trobant una forta oposició de Joan Josep d'Àustria, fill natural del seu marit.
Entre 1667 i 1668 va involucrar el país en l'anomenada Guerra de Devolució amb Lluís XIV de França. La caiguda del govern de Nithard va fer pujar al poder Fernando de Valenzuela el 1673.
El 1675 va renunciar a la regència per la majoria d'edat del seu fill Carles II, però va continuar ben a aprop de la Cort reial dels Àustries i va influenciar moltíssim el seu dèbil fill, exceptuant el període en el qual Joan Josep d'Àustria es féu amb el poder (1677-1679), moment el qual la reina vídua fou confinada a Toledo. A la mort de Joan Josep d'Àustria tornà a la Cort on morí el 16 de maig de 1696.
| Precedida per: Felip IV com a rei |
Regent del Regne 1665–1675 |
Succeïda per: Carles II com a rei |
