Marianna del Palatinat-Neuburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marianna del Palatinat-Neuburg
Marianna del Palatinat-Neuburg
La reina, ja vídua, l'any 1715 durant el seu exili. Obra de Robert Gabriel Gence (Museu basc de Baiona).

14 de maig de 1690 (1690-05-14) – 1 de novembre de 1700 (1700-11-01)
Precedida per Maria Lluïsa d'Orleans
Succeïda per Maria Lluïsa de Savoia
Dades biogràfiques
Naixement Düsseldorf, Sacre Imperi Germànic
28 de novembre de 1667
Madrid, Espanya
Defunció 16 de juliol de 1740 (als 72 anys)
Guadalajara, Espanya
Sepultura Monestir d'El Escorial
Tractament Sa Majestat
Dinastia Wittelsbach
Pares Felip Guillem de Neuburg
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Cònjuge Carles II de Castella
Religió Catòlica

Coat of Arms of Mariana of Neuburg, Queen Consort of Spain.svg

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries. Esdevingué la seva segona esposa, però per la probable impotència del monarca, no va arribar a tenir mai fills, tanmateix, va fingir diversos embarassos. D'altra banda, en el marc del conflicte successori, va participar de les intrigues de la cort per part del bàndol austríac, però els seus esforços van resultar infructuosos i el tron fou deixat en testament a Felip d'Anjou, de fet, amb l'entronització del nou rei, Maria Anna es retirà de la cort i s'instal·la a Toledo, després fou exiliada a Baiona per ser proaustríaca durant la Guerra de Successió Espanyola, fins 1738 en que se li permet tornar a Espanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 28 d'octubre de 1667 a Düsseldorf, a l'actual estat de Rin del Nord-Westfàlia. Era filla del Felip Guillem, príncep elector del Palatinat i duc de Neuburg, i de la seva esposa Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. Per línia paterna, era néta de l'elector Wolfgang Guillem I i de Magdalena de Baviera; per línia materna ho era del landgravi Jordi II de Hessen-Darmstadt i de Sofia Elionor de Saxònia.[1]

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Gravat d'autor desconegut que representa a Carles II i a Marianna de Neuburg (1689).

Maria Anna fou la segona esposa de Carles II de Castella i, de fet, va exercir sobre ell força influència.[2] El matrimoni és fruit de la necessitat d'obtenir successió per donar continuïtat a la dinastia, poc després de la mort de Maria Lluïsa d'Orleans, ràpidament es van buscar candidates.[3]

Maria Anna fou escollida gràcies a la fama de la seva família, les dones de la qual eren molt prolífiques, tanmateix, també era una dinastia afamada de poder, i Marianna sabia que la seva fortuna i la de la seva família depenia de si podia engendrar fills o no, per tant, donar un hereu a la monarquia.[2] El 15 de maig de 1689, s'anuncià públicament a Madrid el casament. La boda per poders es va celebrar el 28 d'agost de 1689; el posseïdor dels poders del monarca espanyol fou l'emperador Josep I.[3] Després, Maria Anna viatjà fins Holanda, on s'embarcà rumb a Espanya el 27 de gener de 1690, després de mals temporals, i desembarcà al port de Ferrol el 26 de març, on fou rebuda per la comitiva reial, inclosos el rei i la reina mare.[4] Des d'allà hagué de dirigir-se fins a Valladolid, on se celebrà la cerimònia nupcial presencial el dia 14 de maig de 1690;[2] durant el camí fins a la ciutat val·lisoletana va tenir diverses grans rebudes a les poblacions per on va passar i fou rebuda per diverses personalitats, i nobles, i on es realitzaren diversos espectacles en honor a ella.[5]

Regnat[modifica | modifica el codi]

Retrat de Marianna de Neuburg a cavall (1693-1694). Oli sobre llenç de Luca Giordano, Museu del Prado.

Com en el cas de la primera esposa, d'aquesta unió no nasqueren fills. A l'època s'afirmava que era per feblesa o per malefici de Carles II i es diu que, de fet, fou una causa que Maria Anna assolís tant de poder i influència sobre el monarca. La reina, comptava per al control del govern amb el confessor reial, Pedro Matilla, un subordinat seu a Hisenda i l'almirall de Castella.[6] La situació s'estengué fins al punt que Carles II, assessorat pel cardenal Portocarrero, va decidir substituir Matilla per Froilán Díaz de Llanos sense saber-ho Maria Anna.[7]

A causa de la impotència de Carles II, la reina va arribar a fingir fins a dotze embarassos. No obstant això, aquests enganys no la feren popular entre el poble, ans al contrari, per la vila de Madrid corria una corranda que deia: «Tres vírgenes hay en Madrid: la Almudena, la de Atocha y la reina Nuestra Señora».[2] A tot això, a més se suma que, seguint la creença que dita falta de capacitat d'engendrar era per causa de maleficis o encanteris, de fet, Carles II havia permès la realització d'encanteris i conjurs sobre la seva persona.[8] No obstant això, contra aquests fets, el confessor reial Díaz i l'inquisidor general, Joan Tomàs de Rocabertí, sense que la reina sabés què passava, va realitzar al monarca tota una sèrie d'exorcismes. Aquesta situació es mantingué fins que l'inquisidor va morir el 1699, llavors la reina va dirigir totes les seves forces per destituir a Froilán Díaz, que l'havia ofès acusant-la d'haver encantat al seu marit, i aconseguí que el nou inquisidor general, Baltasar de Mendoza y Sandoval, l'acusés; sense motius de pes i sense l'aprovació del Tribunal de la Inquisició, després de la mort de Carles II, el 1704 Díaz fou declarat innocent.[9]

D'altra banda, el problema dels encantaments i de Froilán Díaz va estar emmarcat enmig del conflicte successori de la corona espanyola, de fet, Maria Anna va conspirar contra el rei, primerament alternant entre el candidat al tron francès i l'austríac,[10] mentre que el cardenal Portocarrero va esdevenir el puntal del partit profrancès a través de la infanta Maria Teresa d'Àustria, esposa de Lluís XIV, que va buscar la complicitat del cardenal i de la mateixa reina Maria Anna, arribant fins i tot a oferir-li un casament amb el Delfí de França,[11] amb tot, finalment la reina es va decidir pel bàndol austríac.[10] Per aquesta raó, al costat de la baronessa de Berleps, intentà influir sobre la successió del rei, intentant sense èxit aconseguir que el rei nomenés l'arxiduc Carles d'Àustria hereu dels seus títols.[12] Tanmateix, a causa d'aquestes intrigues cortesanes, també se la relaciona amb la mort dels inquisidors generals, Joan Tomàs de Rocabertí i Alfonso Fernández de Córdoba, el darrer, que fou sancionat pel bàndol profrancès, fou nomenat expressament per Carles II en contra dels desitjos de la reina,[13][14][15] que volia instal·lar en el càrrec a Antoni Folch de Cardona.[8]

Viudetat[modifica | modifica el codi]

Gravat d'autor desconegut de la reina com a vídua. (c.1711)

Mort el darrer monarca de la Casa d'Àustria, i elegit per testament el candidat francès Felip d'Anjou, es va instaurar una Junta de Govern, com es preveia en casos d'absència del rei, semblants als períodes de regència. En aquesta Junta, Maria Anna va tenir un paper preeminent, de fet, li corresponien de rendes 400.000 ducats cada any, fins i tot, Carles II va deixar escrit que la reina fins i tot podia passar a algun estat d'Itàlia per governar-lo, o si volgués viure en alguna ciutat d'Espanya, que se li donés el govern i la jurisdicció. Malgrat totes aquestes disposicions en favor de Maria Anna, la Junta va ser molt breu, amb l'arribada de Felip V el 1701.[16] A més, la reina vídua va quedar-se sense suport a la cort, perquè tant el cardenal Portocarrero com l'ambaixador francès a Madrid, Henry d'Harcourt, a petició de Lluís XIV, la pressionaren perquè marxés de la vila abans de l'arribada del nou rei.[17] Finalment, abandonà l'Alcàsser de Madrid el 16 de gener de 1701, però sense sortir de la capital, s'instal·là a casa del duc de Terranova. Ben aviat, però, va rebre notificació de que havia d'abandonar Madrid i escollir la localitat que preferís. Decidida a instal·lar-se a Toledo, Maria Anna va abandonar la vila de Madrid el 2 de febrer.[18] Felip V va esperar a la frontera del Bidasoa un temps prudencial per deixar-la traslladar-se,[19] i després la va visitar a la seva residència, i intercanviaren presents, Maria Anna li donà un Toisó d'Or.[20]

Malgrat que va ser respectada inicialment per Felip V, durant la Guerra de Successió Espanyola, Maria Anna es va declarar austriacista, quan els aliats dels Habsburg van entrat a Toledo i durant l'ocupació de Madrid per l'arxiduc Carles el 1706, per la qual cosa, quan les forces detractores de Felip V es van retirar, fou desterrada per Felip V a Baiona, i sota una ordre del rei de França amb el pretext d'allunyar-la dels perills de la guerra.[10][20] Durant el seu exili va rebre a la seva neboda, la segona esposa de Felip V, Isabel Farnese, i juntament amb el cardenal Alberoni, la va prevenir de la influència que encara tenia la princesa d'Orsini a la cort espanyola, que poc després fou expulsada de la cort.[21]

Gràcies a la influència de la seva neboda, el 1738 tingué el permís de retornar a Espanya, sent rebuda pels monarques i altres personalitats a Alcalá de Henares el 17 de juny de 1739, i instal·lant-se a Madrid i,[10][22] posteriorment, un cop malalta fou traslladada fins al Palau dels Ducs de l'Infantado a Guadalajara on morí el 16 de juliol de 1740, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.[23]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flórez, 1790, p. 984.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Mata, Jordi. «Totes les malalties de Carles II». Sàpiens. GrupCultura03 [Barcelona], 90, abril 2010, pàg. 30-34. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 Flórez, 1790, p. 985.
  4. Flórez, 1790, p. 986.
  5. Flórez, 1790, p. 987.
  6. Flórez, 1790, p. 989.
  7. Flórez, 1790, p. 990.
  8. 8,0 8,1 Ferrer del Río, 1856, p. 106.
  9. Flórez, 1790, p. 991.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 AA. DD. «Marianna del Palatinat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
  11. Flórez, 1790, p. 992.
  12. Shennan, J. H.. Louis XIV (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1134875940. 
  13. Pérez García; Catalá Sanz, 1997, p. 218.
  14. Suárez Bárcena, 1857, p. 398-399.
  15. Pérez García; Catalá Sanz, 1997, p. 215.
  16. Flórez, 1790, p. 993.
  17. Martínez Leiva, 2002, p. 291.
  18. Martínez Leiva, 2002, p. 292.
  19. Pericot García, 1983, p. 8.
  20. 20,0 20,1 Flórez, 1790, p. 994.
  21. Pericot García, 1983, p. 40.
  22. Flórez, 1790, p. 995.
  23. Bassegoda i Hugas, Bonaventura. El Escorial como museo: la decoración pictórica mueble en el monasterio de El Escorial desde Diego Velázquez hasta Frédéric Quilliet (1809). Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 63. ISBN 8449022819. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Maria Lluïsa d'Orleans
Reina consort de la Monarquia Hispànica
1679-1700
Escut de Marianna del Palatinat-Neuburg
Succeït per:
Maria Lluïsa de Savoia


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marianna del Palatinat-Neuburg Modifica l'enllaç a Wikidata