Marianna del Palatinat-Neuburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marianna del Palatinat-Neuburg
Marianna del Palatinat-Neuburg
La reina, ja vídua, l'any 1715 durant el seu exili. Obra de Robert Gabriel Gence (Museu basc de Baiona).

14 de maig de 1690 (1690-05-14) – 1 de novembre de 1700 (1700-11-01)
Precedit per Maria Lluïsa d'Orleans
Succeït per Maria Lluïsa de Savoia
Dades biogràfiques
Naixement Düsseldorf, Sacre Imperi Germànic
28 de novembre de 1667
Madrid, Espanya
Defunció 16 de juliol de 1740 (als 72 anys)
Guadalajara, Espanya
Sepultura Monestir d'El Escorial
Dinastia Wittelsbach
Pares Felip Guillem de Neuburg
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Cònjuge Carles II de Castella

Coat of Arms of Mariana of Neuburg, Queen Consort of Spain.svg


Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 1667 - Guadalajara, 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatina i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries. Esdevingué la seva segona esposa, però per la probable impotència del monarca, no va arribar a tenir mai fills, tanmateix, va fingir diversos embarassos. D'altra banda, en el marc del conflicte successòri, va participar de les intrigues de la cort per part del bàndol austríac, però els seus esforços van resultar infructuosos i el tron fou deixat en testament a Felip d'Anjou, de fet, amb l'entronització del nou rei, Maria Anna es retirà de la cort i s'instal·la a Toleda, després fou exiliada a Baiona per ser proaustríaca durant la Guerra de Successió Espanyola, fins 1738 en que se li permet tornar a Espanya.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 28 d'octubre de 1667 a Düsseldorf, actual Rin del Nord-Westfàlia, sent filla de l'elector Felip Guillem de Neuburg i Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. Era néta per línia paterna de Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg i Magdalena de Baviera, i per línia materna de Jordi II de Hessen-Darmstadt i Sofia Elionor de Saxònia.

Matrimoni amb Carles II[modifica | modifica el codi]

Es casà el 14 de maig de 1690 prop de Valladolid amb Carles II de Castella. Fou la segona esposa del monarca, i va exercir sobre ell força influència. Havia estat escollida gràcies a la fama de la seva família, les dones de la qual eren molt prolífiques, tanmateix, també era una dinastia afamada de poder, i Marianna sabia que la seva fortuna i la de la seva família depenia de si podia engendrar fills o no, per tant, donar un hereu a la monarquia. Al capdavall, d'aquesta unió no nasqueren fills. En vistes de la impotència de Carles, la reina va arribar a fingir fins a dotze embarassos. Tanmateix, aquests enganys no la feren popular entre el poble, ans al contrari, per la vila de Madrid corria una corranda que deia: «Tres vírgenes hay en Madrid: la Almudena, la de Atocha y la reina Nuestra Señora».[1]

A més, va conspirar contra el rei, primerament alternant entre el candidat al tron francès i l'austríac, fins que finalment es decidí pel darrer.[2] Per aquesta raó, al costat de la baronessa de Berleps, intentà influir sobre la successió del rei, intentant sense èxit aconseguir que el rei nomenés l'arxiduc Carles d'Àustria hereu dels seus títols.[3] En el marc del conflicte successori, també se la relaciona amb la mort dels inquisidors generals, Joan Tomàs de Rocabertí i Alfonso Fernández de Córdoba, el darrer, sancionat pel bàndol profrancès, fou nomenat expressament per Carles II en contra dels desitjos de la reina.[4][5][6]

Vida posterior[modifica | modifica el codi]

A la mort del rei, i elegit per testament el candidat francès, la reina es va retirar a Toledo; Felip V va esperar un temps a la frontera del Bidasoa per donar marge a Marianna per retirar-se.[7] Malgrat que inicialment fou respectada pel nou rei, Marianna es va declarar austriacista durant l'ocupació de Madrid per l'arxiduc Carles el 1706, per la qual cosa fou desterrada per Felip V a Baiona.[2] Durant el seu exili va rebre a la segona esposa de Felip V, Isabel Farnese, i juntament amb el cardenal Alberoni, va prevenir la nova reina de la influència que tenia la princesa d'Orsini a la cort espanyola, quelcom que a provocar el seu exili.[8]

El 1738 tingué el permís de retornar a Madrid[2] i un cop malalta fou traslladada fins al Palau dels Ducs del Infantado a Guadalajara on morí el 16 de juliol de 1740, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi. «Totes les malalties de Carles II». Sàpiens. GrupCultura03 [Barcelona], 90, abril 2010, pàg. 30-34. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 AA. DD. «Marianna del Palatinat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
  3. Shennan, J. H.. Louis XIV (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1134875940. 
  4. Pérez García; Catalá Sanz, 1997, p. 218.
  5. Pérez García; Catalá Sanz, 1997, p. 215.
  6. Suárez Bárcena, 1857, p. 398-399.
  7. Pericot García, 1983, p. 8.
  8. Pericot García, 1983, p. 40.
  9. Bassegoda i Hugas, Bonaventura. El Escorial como museo: la decoración pictórica mueble en el monasterio de El Escorial desde Diego Velázquez hasta Frédéric Quilliet (1809). Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 63. ISBN 8449022819. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Maria Lluïsa d'Orleans
Reina consort de la Monarquia Hispànica
1679-1700
Escut de Marianna del Palatinat-Neuburg
Succeït per:
Maria Lluïsa de Savoia


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marianna del Palatinat-Neuburg Modifica l'enllaç a Wikidata