Marianne von Martines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marianne von Martines o Marianna Martines (nascuda com a Ana Catalina Martínez)[1] (Viena, 1744 - 1812) fou una compositora, pianista i cantant austríaca.

Era filla d'un diplomàtic espanyol que estava al servei del nunci apostolic a Viena.

Des de la llur infantesa crida l'atenció de la cort vienesa per les seva qualitat com a cantant i interpret. Es formà amb Metastasio (pseudònim de Pietro B. Trapassi), Nicola Porpora i Joseph Haydn, i la seva primera composició, Lletanies per a cor i orquestra, data del 1760.

L'any següent estrenà en l'església de Sant Miquel de Viena la Missa en do per a solista i cor. El 1773 fou nomenada membre honorari de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya, honor no concedit fins llavors a cap dona, i de la Tonküstler Sozietat; l'any següent se li concedí el doctorat honoris causa per la universitat de Pàdua.

Posteriorment presenta l'oratori Issaco, figura del Redentore (1782) per a gran orquestra i més de 200 cantants. Compongué a l'estil italià i la seva producció musical, molt variada, inclou, entre altres obres, dos oratoris, diversos salms (In exitu Israel i Dixit Dominus, 1774), cantates profanes i sagrades i peces per a solista i per a conjunts instrumentals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 2 pàg. 350 d'Auditorium: Cincos Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta.
  1. Es troba la forma Martinez en obres de consulta antigues, sobretot, però en cap font documental de l'època, a Viena, apareix aquesta forma. L'autora sempre va signar les seves obres amb la forma Marianna von Martines. (Verlassenschaftsabhandlung Maria Theresia Martines, A-Whh, OMaA, Gruppe II, 54/1775)

Fonts[modifica | modifica el codi]