Mariano Benlliure Gil
| Mariano Benlliure Gil | |
|---|---|
 Retrat dedicat a Joaquim Malats, obra dels Fotògrafs Napoleon de 1904 |
|
| Naixement | 8 de setembre de 1862 València |
| Defunció | 9 de novembre de 1947 (als 85 anys) Madrid |
| Art | Escultura |
 Monument a Alfons XII a Madrid |
|
Mariano Benlliure y Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià. La gran capacitat artística d'aquest escultor i els nombrosos encàrrecs que ben aviat va tenir, van dur-lo a adoptar un virtuosisme tècnic i una temàtica agradable que li donà una gran popularitat. Allunyat de qualsevol renovació artística, va mantenir ben entrat el segle XX unes formes tradicionals que, no obstant això, li van proporcionar nombrosos premis oficials. Realitzà gran nombre dels monuments que es van erigir a Espanya i a Amèrica del Sud les darreres dècades del segle XIX i les primeres d'aquest segle.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Mariano Benlliure va néixer al Grau de València, dins d'una família d'àmplia tradició artística. Seria a més, un artista precoç, ja que des de molt petit va deixar mostra del seu do per a l'escultura. Els seus primers concursos i exposicions van tenir lloc abans de complir els deu anys. El que seria un dels més famosos escultors valencians del segle XX va començar a conrear en la seva joventut una matèria en la qual ocupa un lloc destacat: la tauromàquia, amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig.
Als tretze anys va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultòric de cera anomenat: L'agafada d'un picador.
La seva dedicació principal, no obstant això, era llavors la pintura, que va seguir conreant a París al costat del seu mestre Domingo Marquès. Al 1879 va anar a Roma on, fascinat per Miquel Àngel, va abandonar els pinzells per a dedicar-se exclusivament a l'escultura.
L'any 1887 es va establir definitivament a Madrid on, a l'Exposició Nacional d'aquest any, va obtenir primera medalla per l'estàtua del pintor Ribera. El seu nom aviat va adquirir fama. Els bustos i monuments públics que va realitzar són nombrosos; entre aquests últims destaca el del general San Martín, a Lima. Caracteritza el seu estil un naturalisme detallista i minuciós, un impressionisme espontani, de modelatge nerviós, tan ràpid i vivaç que queda palès al fang la petjada manual de l'artista. En aquest sentit va arribar a un nivell artístic prodigiós. Alfons XIII li va encarregar treballs per a la Casa Reial. Obres importants seves són els monuments de Castelar, Gayarre, Maria Cristina de Borbó, Velázquez, Fortuny i Joselito. Ha deixat una producció vastíssima. Al 1895 va obtenir la medalla d'honor per l'escultura del poeta Trueba, instal·lada a Bilbao, ciutat per a la qual també va fer l'estàtua del seu fundador, don Diego López V de Haro. Va conrear a més la imaginería religiosa. Posseïa il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la Legió d'Honor, de França, i la medalla especial de l'emperador Francisco José.
Obra [modifica]
- Monument a Emilio Castelar (1908), a Madrid.
- Monument a Miguel Primo de Rivera (1929), a Jerez de la Frontera
- Monument a Marqués de Larios a Málaga
Obra civil [modifica]
- Monument al tenient Ruiz Mendoza, Madrid, 1891
.
Monument al Tenient Ruiz Mendoza
- Monumento a Álvaro de Bazán, Madrid, 1891
.
Monument a Álvaro Bazán - Monument funerari a Joselito "El Gallo", al Cementeri de San Fernando de Sevilla.
- Monument funerari -mausoleo- al tenor Julián Gayarre al Roncal (Navarra).
- Monuments a Sagasta i Canalejas al Panteón de Hombres Ilustres de Madrid.
- Monument a Diego López V d'Haro. Situat al seu dia front l'Ajuntament de Bilbao. Avui es troba a la Plaça Circular.
- Monument a Antonio Trueba als Jardins de Albia Bilbao.
- Monument al pintor Josep de Ribera a la plaça del poeta Llorent, València.
- Retrats de la família de Joaquim Sorolla i Bastida, avui a la Casa Sorolla, a Madrid.
- Monument a Goya (1902), front a l'entrada del Museo del Prado, a Madrid.
- Monument a l'general Martínez Campos al Buen Retiro, Madrid; inaugurat en 1907.
- Monumeno a Emilio Castelar, inaugurat a Madrid en 1908.
- Estàtues alegòriques a l'Edifici Metròpolis de Madrid que es va inaugurar en 1911.
- Monument al cap Noval, Madrid (Plaça d'Orient), 1912.
- Monument al libertador sudamericà José de San Martín a la Plaça San Martín de Lima (1921).
- Estàtua equestre de Alfons XII, 1922.
- Monument a Miguel Moya, Madrid, 1928.
- Monument a Miguel Primo de Rivera, Jerez de la Frontera, 1929.
- Monument al duque de Rivas. Còrdova , 1929.
- Monument als Caçadors d'Alcàntara. Valladolid, 1931.
- Monument a Isabel la Catòlica (1892), a la Plaza de Isabel la Católica (Granada).
- Monument al seu amic l'escultor Aniceto Marinas, 1943, als Jardines de San Roque (Segovia).
- Monument al marqués de Larios 1899, a la Plaza de la Marina de Màlaga.
- Estàtua en honor de Aniceto Coloma, 1922 a Almansa.
_01.jpg)
_01.jpg)
Obra religiosa [modifica]
- Santíssim Crist de la Fe, 1941. Església del Carme (Cartagena).
- Nostre Pare Jesús del Prendiment, 1942.
- Santíssima Mare de Déu del Primer Dolor, 1946.
- Sant Joan Evangelista, 1946.
- Grup del Bes de Judas, 1946.
- Santíssim Crist de la Flagelació, 1947.
- Jesús del grup de l'Entrada a Jerusalén, 1947.
- Nostre Pare Jesús Natzaré, 1944.
- Maria Magdalena, 1945.
- Mare de Dé dels Dolors "La Dolorosa", 1946. Cofraria Virgen de los Dolores. La imatge està exposada al culte de l'església de la Nostra Senyora de Betllem de Crevillent.
- Santíssim Crist de Difunts i Ànimes, 1946.
- Les Tres Maríes i Sant Joan, 1946. Un dels més bells grups escultòrics processionals
- Santíssim Crist Jacent, 1946
- Entrada de Jesús a Jerusalén, 1947. Última obra realitzada per l'artista valencià.
- Sant Joan de la Tercera Paraula de la Creu, 1947 . Adquirida per la família de En Vicente Martínez Mas i la seua dona Ena Encarnación Carreres als hereders i col·laboradors de l'artista, confirmant l'autoria de Benlliure.
- Nostra Senyora del Rosari, 1945 (patrona de Crevillent).
- Alegoria de la Fe i de l'Esperança, Catedral de Conca
- Hellín (Albacete)
- Crist Jacent (1942)
- El Diví Captiu, 1944.
- Mare de Déu de Gràcia de Sant Llorenç de l'Escorial.
- Natzaré del Pas, 1935.
- Cristo de la Expiración, 1940.
- Mare de Déu en la seua Soledat, 1943.
- Crist jacent, 1943.
- Mare de Déu de la Soledat, 1941-1943.
- Estàtua orant del XVII Marqués de Cerralbo i Frontal d'altar, a la Capella de Cerralbo de Ciudad Rodrigo.
- Nostre Pare Jesús de la Caiguda, 1942.
- Un bouet i tres tondos de polítics de la seua època. Col·lecció del Palau Vela de los Cobos. Úbeda (Jaén).
- Santíssim Crist de la Veracruz, 1942.
- Nostra Senyora la Mare de Déu dels Dolors 1943.
- El Descendit, 1879.
- La Redemció, 1931.
- Mare de Déu de la Seu, 1943.
Referències [modifica]
- ↑ Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició al MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
Bibliografia [modifica]
- Salvador Prieto, María del Socorro: Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines públicos (1875–1936), 1990, ISBN 84-381-0147-X
- Montoliú, Violeta: Mariano Benlliure (1862-1947), Valencia: Generalitat Valenciana, 1996, ISBN 84-482-1363-7
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariano Benlliure Gil |
