Mariano Fernández Bermejo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mariano Fernández Bermejo
Mariano Fernández Bermejo

12 de febrer de 2007 – 23 de febrer de 2009
Precedit per Juan Fernando López Aguilar
Succeït per Francisco Caamaño Domínguez
Dades biogràfiques
Naixement 10 de febrer de 1948
Arenas de San Pedro (Castella i Lleó)
Partit PSOE
Professió Fiscal

Mariano Fernández Bermejo (Arenas de San Pedro, 1948) és un polític i fiscal espanyol, i també fou ministre de Justícia en la segona legislatura socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 10 de febrer de 1948 a la població d'Arenas de San Pedro, situada a la província d'Àvila. Fill del cap falangista del poble, va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar el 1969 i s'especialitzà en dret comunitari.

Carrera fiscal[modifica | modifica el codi]

Va ingressar a la carrera fiscal amb el número 1 de la seva promoció el març de 1974. Des d'aquell moment ha ocupat successivament els càrrecs d'advocat fiscal de l'Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife (1974-1976), advocat fiscal de l'Audiència Territorial de Càceres (1976-1981), tinent fiscal de l'Audiència Provincial de Segòvia (1981), fiscal en cap de l'Audiència Provincial de Segòvia (984) i assessor Executiu del ministre de Justícia (1986-1989), data en la qual cessà a petició pròpia.

Durant aquesta última etapa participà en els estudis que van precedir a la reforma de la legislació sobre els menors i el Codi civil, així com en l'elaboració i seguiment parlamentari del Projecte de Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i en l'elaboració del Projecte de Decret regulador de la Policia Judicial.

A partir del juny de 1989 ocupà el càrrec de fiscal del Tribunal Suprem, i posteriorment ocupà el càrrec de fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid des de juliol de 1992 fins al juliol de 2003, data en la qual fou cessat, i des d'on criticà fermament la política de José María Michavila al capdavant del ministeri judicial per l'establiment dels anomenats "judicis ràpids". Al seu cessament passà a ocupar el càrrec de fiscal en la Secció de Contenciós-Administratiu de la Fiscalia de Madrid, i entre juliol de 2004 i el febrer de 2007 ocupà el càrrec de fiscal cap de Sala de la Secció Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) i sense afiliació política, el 12 de febrer de 2007 fou nomenat ministre de Justícia en substitució de Juan Fernando López Aguilar, que va abandonar aquest càrrec per esdevenir el candidat del PSOE a les eleccions autonòmiques d'aquell any al Govern Canari.

La Conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia va obrir el 19 de febrer de 2009 un expedient informatiu "d'ofici" per aclarir si Mariano Fernández Bermejo va cometre alguna infracció en caçar el 7 i 8 de febrer a una finca de Torres (Jaén) sense llicència. En la mateixa cacera hi va participar el jutge Baltasar Garzón, per la qual cosa el Partit Popular va instar al Congrés a crear una comissió per investigar les relacions de Bermejo amb Garzón després que aquest últim inculpés de corrupció a diversos militants del PP.[1]

El 23 de febrer de 2009 va anunciar, en una roda de premsa sorpresa, la seva dimissió del càrrec de Ministre de Justícia arran de la polèmica generada per la cacera en que va participar amb Garzón.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Junta d'Andalusia obre un expedient informatiu a Bermejo per caçar sense llicència, Avui.cat, 19 de febrer 2009 (data d'accés: 23-02-09).
  2. Mariano Bermejo presenta la dimissió com a ministre de Justícia, 3cat24.cat, 23 de febrer 2009 (data d'accés: 23-02-09).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariano Fernández Bermejo Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Fernando López Aguilar
Ministre de Justícia
2007 –- 2009
Succeït per:
Francisco Caamaño Domínguez