Mariano Moreno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mariano Moreno

Litografia de Mariano Moreno
Naixement 23 de setembre de 1778
Defunció 4 de març de 1811
Alta mar
Ocupació periodista.
Pares Manuel Moreno Argumosa i Ana Maria Valle

Mariano Moreno (Buenos Aires, Argentina, 23 de setembre de 1778 - alta mar 4 de març de 1811) fou un periodista i escriptor reformista i ardorós defensor de la Revolució de Maig.

Fill primigeni d'un matrimoni natural de Santander, cursà els primers estudis en l'Escola del Rei i els secundà-ris en el Col·legi San Carlos. En la Universitat de Charcas aconseguí el grau de doctor en lleis. Viu, nerviós, excessivament impressionable, d'imaginació fecunda, abraçà en plena joventut les idees difoses per la Revolució Francesa. Fins llavors havia acatat la pompa de les corts virregnals, però en conèixer les noves les noves idees dels liberals començà a sentir-se íntimament identificat amb elles. Els principis de la igualtat, la fraternitat i la llibertat corrien com un reguer de pólvora, reunint al seu voltant les voluntats de la joventut. Mariano modificà radicalment els seus sentiments. Des de llavors fou un radical que només esperava ocasió propicia per a exterioritzar les inquietuds que enfervoriment la seva anima.

Aquesta ocasió se li proporcionà, encara que a mitges, la consulta dirigida el 1809 pel virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros al Capítol, al consolat i al gremi dels hisendats, respecte dels mitjans d'ali-viar la precària situació del tresor públic, donant facilitats al comerç. El doctor Moreno redactà la Representación de los hacendados i el virrei acceptà els fonaments d'aquesta exposició, tan ben pensada com escrita. El resultat fou un augment enorme de la renda duanera.

El bon camí[modifica | modifica el codi]

Moreno ja estava pel bon camí: gaudia de prestigi i disposava de mitjans suficients per a destacar en la societat colonial. Al convocar-se el 22 de maig de 1810 el Capítol obert, el seu nom no aparegué en la llista de persones de la Junta que proposà el Capítol el dia 23 i que devia de presidir el virrei. Si, aparegué, entre els membres de la Junta definitiva de Govern, constituïda el 25 de maig, a nom del poble.

A partir d'aquest moment, el foc del seu cor es comunicà a les decisions de la nova pàtria. Amb energia i clarividència va prendre mesures extremes; fascinà als remisos, fustigà i va convèncer els pusil·lànimes i seccionà els òrgans d'aquell cos malalt que s'havia de ressuscitar per a la llibertat. Ho féu sense vacil·lar, sense un sols tremolar de la seva mà denuncies temor. Amb una tremenda gosadia desmantellà l'aparell de la burocràcia virregnal i salvà a costa de la seva pròpia vida, els interessos de la Revolució. Fanàtic, encara que no cruel, apassionat, però no insensible, cremà llurs naus a l'estil Cortés, comprometent els seus companys en actes en els que la responsabilitat els impedís fer-se enredera.

Famosa Representació dels Hacendados

Anava errat?...[modifica | modifica el codi]

Potser s'enganyà al preferir els temperaments de rigor als de clemència, però el seu error s'inspirà em mòbils nobles. Derrotat i vençut pels partidaris del president Saavedra, el 24 de desembre fou nomenat representant de la Junta davant del govern britànic. Marxà al seu dissimulat desterrament amb la mort a l'ànima. En la seva cabina, es despertava sobresaltat creient veure sobre el seu pit els punyals dels sicaris enviats per donar-li mort.

Morí en alta mar, el 4 de març de 1811, als trenta-dos anys, després d'haver-s'ho jugat tot pel triomf dels seus compatriotes.

Estil literari[modifica | modifica el codi]

Els seus escrits eren un crit inflamant per la llibertat de l'home:

« Serà possible que s'hagi de desterrar de l'univers un bé que faria llurs majors delícies si s'encoratges i se sabés protegir?
Per què no ha de ser permès a l'home combatre les preocupacions populars que tant influeixen, no tan sols en la tranquil·litat sinó també en la felicitat de la seva miserable existència?...
Perquè s'ha de posar una mordassa a l'heroi que intenta combatre-les, i s'ha de posar en entredit formidable al pensament, encadenant-lo d'una forma que s'equivoqui amb la malaurada sort que arrossega l'esclau entre llurs cadenes opressores?...
»

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariano Moreno
  • Enciclopedia Estudiantil, fascicle núm. 92, pàg. VIII-64, setembre de 1964