Marib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antiga Marib

Marib (àrab مأرب Ma'rib) antiga Mariaba (Μαρίαβα), és una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib. Té una població de 16.794 habitants. Al cens del 1975 la província tenia 70.000 habitants i el districte 13.000 dels quals 10.000 eren residents permanents i dos mil beduïns i un miler de persones eren refugiats. La uzla (una mena de municipi) tenia 1900 habitants, i la ciutat mateix tenia només 292 habitants; aquestes dades eren conseqüència de la guerra civil que s'havia acabat feia poc.

Ciutat antiga[modifica | modifica el codi]

Fou la capital de Sabà i dels sabeus de Iemen. Era al país dels sabeus entre els mineus (minaei) i els catabans (catabani). Era la residència reial i estava situada a una muntanya boscosa. La ciutat fou probablement destruïda per una inundació, segurament en temps d'Alexandre el gran. El uadi Adhana només du aigua dos copa a l'any durant uns 15 dies a la primavera i durant 6 setmanes al final d'estiu; però tot i així, mercès a la irrigació, fou una de les zones més fèrtils del Iemen.

L'antiga ciutat tenia 110 hectàrees, i estava rodejada d'un mur d'uns 9 km. Les restes dels canals i conduccions d'aigua, i de les rescloses o embassaments arribaven a tenir fins a 30 metre d'altura. Per la sedimentació se sap que les obres de regadiu es van deixar de fer servir a la segona meitat del segle VI o com a màxim començaments del VII. Queden diverses inscripcions una de les quals esmenta al rei[1] (al-Balak al-Djanubi) que governava a Yadail Yanf; aquest text seria del 700 aC (s'ha arribat a datar el 775 aC). Hi ha inscripcions anterior sent la més antiga una de tres línies que esmenta al Mukarrib de Saba i està datada el 715 aC. Almenys dues inscripcions més són de la mateix època. S'esmenten Gaww (les terres baixes o curs inferior del Wadi Adhana), i a la tribu de Saba, la Marib poblada de sabeus, i els senyors de Marib i les seves valls entre altres.

Vers 500 aC regnava Yuha'amar Bayyin fill de Sumhu'ali Yanuf i vers 450 apareix Shurahbi Yafur. Cap habitant de Marib va participar en la colònia fundada a Etiòpia. La zona d'influència de Marib s'estenia ple sud cap a Timna (capital de Qataban) a 25 km, a l'est cap a Shabwa (capital de l'Hadramaut), i al nord fins als pobles dels mineus a uns 40 km. La fortificació s'hauria fet necessària al segle IV aC. A l'inici del segle III aC sota el rei Karib'il Watar, s'esmenta als senyors sabeus com a reis de Marib ('mlk/mryb, malik marib). A la meitat del segle III era rei Ilshara Yahdib segons una inscripció. Poc després regnava Yitha'amar Watar un fill del qual va reparar les muralles. Al quart final del segle II aC els sabeus van conquerir el regne dels mineus i van posar fi al perill per aquesta banda.

Un rei que s'identifica com Yada'il Watar fill de Sumhu'ali Yanuf i hauria regnat vers el 30 aC, hauria fets obres al sistema de regadiu i reformat altre cop les muralles o les hauria ampliat. Això s'ha posar en relació a que vers el 24 aC Eli Gal va envair Aràbia del sud escortat per nabateus i Estrabó relata que va arribar a les portes de Marib que va assetjar sis dies sense èxit, i es van haver de retirar per manca d'aigua. L'entorn de la ciutat i les obres d'irrigació van quedar ben segur malmeses i haurien estat reconstruïdes al marxar els romans i se suposa que aquesta fou l'obra de Yada'il Watar; part de la muralla fou usada pels dics i rescloses i posteriorment fou reconstruït el mur, però no se sap quan perquè no es coneix cap inscripció que ho digui.

Posteriorment els sabeus foren pressionats per altres forces. Els himyarites foren uns; els seus reis es titulaven reis de Saba i Dhu-Raydan (que era el castell reial de la capital himyarita de Zafar). Encara que sabeus i himyarites tenien territoris diferents tots dos reis es proclamaven reis de Sabà. Els beduïns del nord i est van començar a formar part de l'exèrcit. Al segle III els himyarites dominaven tota l'Aràbia del sud, passant Marib a ser part del regne unit sabeu-himyarita i santuari central del regne. Després de la conquesta etíop vers 525 es va construir a Marib una església cristiana.

El castell reial de Marib s'anomenava Salhin que ja hauria esmentat com Salhum en una inscripció de Karib'il Watar de vers 685 aC. S'esmenta sovint a les inscripcions dels segles II i III procedents del temple d'Awam (del deu Almakah) prop de Marib (avui el lloc de ruïnes anomenat Mahram Bilkis).

Les obres de regadiu són importants i impossibles de descriure en poques línies. Els trencaments dels embassaments es produïen periòdicament i havien de ser reparats però cada vegada era més difícil retirar els sediments i cada cop el nivell de les rescloses era més alt i finalment es va abandonar o almenys es va descuidar el manteniment. La introducció de dominis estrangers com els etíops i els perses, i tribus d'Aràbia del nord, va desestructurar la societat i la població rural va baixar. L'alcorà esmenta el trencament de l'embassament de Marib i l'emigració de tribus cap al nord que va seguir. Però que els ghassànides fossin emigrants del sud i que haurien fixat el seu calendari a partir del trencament de l'embassament (que s'havia situat entre el segle I i el III) no pot ser correcte, ja que avui podem establir que el trencament fou probablement al segle VI, fins i tot potser a l'inici del segle VII. La llegenda diu que el rei era Amr ibn Amir al-Muzaykiya dels Azd i que va marxar temps a causa d'un somni premonitori de la seva dona Zarifa que tenia freqüents visions; després de marxar quan ja l'embassament s'havia destruït, es va elegir un nou cap però ja no va portar el títol de tubba.

A la mort del governador persa Badhan, Mahoma va nomenar governadors a les ciutats del Iemen, i Abu Musa al-Ashari fou nomenat a Marib i fou un dels mikhlafs del Iemen. Mahoma va donar la sal de Marib a Abyad ibn Hammal (la mina de sal del Djabal Safir). Més tard va deixar de ser un mikhlaf per esdevenir un karyat sense tenir un paper important. El 1027 un home sorgit a Nait va reclamar l'imamat i fou acceptat a Marib i va regnar com Muid li-din Allah; va arribar a dominar Sanà però fou finalment mort per la gent d'Ans.

El 1640 va caure en mans del xerif Husayn ibn Muhammad ibn Nasir que havia participat en l'expulsió dels otomans. Amb el títol d'emir va regnar a Marib i fou un estat independent fins al segle XX. El 1763 Niebuhr diu que era la vila més distingida del Djawf Ibn Nasir però només tenia 300 cases conservant no obstant uns bons murs; encara hi regnava un xerif però el seu poder només arribava a alguns pobles de la rodalia. El 1932 fou ocupada per les tropes de l'imam Yahya manades per Abd Allah al-Wazir i el darrer emir dels ashraf, Muhammad ibn Abd al-Rahman fou deposat.

En iniciar-se la guerra civil la ciutat fou ocupada pels reialistes (octubre de 1962) però el març de 1963 recuperada pels republicans amb suport de l'aviació egípcia. L'estiu de 1965 els monàrquics la van tornar a ocupar. En aquestes lluites la ciutat va quedar destruïda per atacs aeris i els habitants van fugir el que explica el reduït nombre d'habitants el 1975. Llocs a considerar són la mesquita Sulayman, la residència del governador, l'estació de policia i la guarnició militar. El 1981 es va obrir una carretera de 150 km que la unia a Sanà (abans només hi havia pistes forestals que ocupaven 12 hores en vehicle tot terreny per fer uns 200 km, i les comunicacions es feien per vols periòdics d'un vell DC3). La moderna ciutat es va reconstruir a uns 3,5 km al nord de l'antiga. El 7 de juliol de 2007 un suïcida va atacar un comboi de turistes que visitaven el temple matant 7 persones de nacionalitat espanyola; en fou acusat al-Qaeda.[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Mafray: Missió Arqueològica Francesa a la República Àrab del Iemen
  2. Al Jazeera English - News - Al-Qaeda Blamed For Yemen Attack

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marib Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 15° 25′ 0″ N, 45° 21′ 0″ E / 15.41667°N,45.35000°E / 15.41667; 45.35000