Marie Dressler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie Dressler

(1930) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Leila Marie Koerber Modifica el valor a Wikidata
9 novembre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Cobourg (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Santa Barbara (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, guionista, actriu de teatre, productora de cinema, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1886 Modifica el valor a Wikidata –  1934 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKeystone Studios
Metro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsMarie Dressler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAlexander Rudolph Koerber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBonita Louise Koerber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0237597 Allocine: 7772 Allmovie: p20133 TCM: 53145 TV.com: people/marie-dressler IBDB: 7532 TMDB.org: 89610
Musicbrainz: 8c2ac0ac-c7e5-4f43-95e2-8d2c9c461ffa Discogs: 1379670 Find a Grave: 300 Modifica el valor a Wikidata

Marie Dressler (Cobourg, 9 de novembre de 1868 – Santa Barbara, 28 de juliol de 1934) va ser una actriu canadenca.

Biografia[modifica]

Dressler va néixer a Cobourg (Ontario), filla d'Alexander Rudolph Koerber (austríac) i Anna Henderson. Va iniciar la seva carrera artística als catorze anys. Va debutar a Broadway el 1892. Inicialment, desitjava fer carrera com a cantant d'òpera, però va acabar fent vodevil.

A començaments dels anys 1900, Dressler va esdevenir una estrella del vodevil. El 1902, va conèixer Mack Sennett, a qui va ajudar a trobar una feina al teatre. A més del seu treball teatral, Dressler va realitzar enregistraments per a Edison Records el 1909 i 1910. Després que Sennett es convertís en l'amo del seu propi estudi d'enregistrament, va convèncer Dressler perquè protagonitzés Tillie's Punctured Romance, al costat de Charlie Chaplin. Dressler va actuar en dues seqüeles de la pel·lícula i en altres comèdies fins al 1918, quan va continuar fent vodevil.

El 1919, durant la vaga de l'Actors Equity Association a Nova York, es va crear la Chorus Equity Association i Dressler va esdevenir la primera presidenta de l'associació. El 1927, a causa de la seva relació amb la vaga, les companyies teatrals la van col·locar en una llista negra. Tanmateix, gràcies a l'ajuda del cap de Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, va poder tornar a actuar al cinema.

El 1929, Dressler va quedar aturada novament, per la qual cosa es va unir a la companyia teatral d'Edward Everett Horton a Los Angeles. Poc després, a causa de l'aparició del cinema sonor, va sorgir una demanda per a artistes teatrals experimentats, i Dressler va abandonar la companyia d'Horton.

Després de tenir diversos papers secundaris en pel·lícules sonores poc reeixides, Frances Marion, una guionista de MGM a qui Dressler havia conegut durant la filmació de Tillie Wakes Up, va fer servir la seva influència perquè Irving G. Thalberg oferís alguns papers secundaris a Dressler en pel·lícules com Breakfast at Sunrise i Chasing Rainbows. Thalberg també li va donar a Dressler el paper de Marthy en Anna Christie, protagonitzada per Greta Garbo. Posteriorment, MGM va firmar un contracte amb Dressler amb un sou de 500 dòlars setmanals.

Malgrat tenir més de seixanta anys, Dressler es va fer coneguda a Hollywood. Per la seva actuació en Min and Bill, va rebre l'Oscar a la millor actriu el 1931. El 1932, va rebre una nominació al mateix premi per la seva actuació en Emma. Dressler va realitzar diverses pel·lícules reeixides el 1933, incloent-hi la comèdia El sopar és a les vuit. Tanmateix, la seva carrera va arribar al final quan va ser diagnosticada de càncer terminal. Dressler va morir a Santa Bàrbara (Califòrnia) i va ser enterrada en el Forest Lawn Memorial Park, a Glendale (Califòrnia).

Filmografia parcial[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1910 Actors' Fund Field Day Ella mateixa
1914 Tillie's Punctured Romance Tillie Banks
1915 Tillie's Tomato Surprise Tillie Banks
1917 Fired Paper curt,
guió i direcció
The Scrub Lady
Tillie Wakes Up Tillie Tinkelpaw
1918 The Red Cross Nurse
The Agonies of Agnes
1927 Breakfast at Sunrise Reina
The Joy Girl Mrs. Heath
The Callahans and the Murphys Mrs. Callahan
1928 The Patsy Ma Harrington
Bringing Up Father Annie Moore
1929 Voice of Hollywood Ella mateixa No surt als crèdits
The Vagabond Lover Mrs. Ethel Bertha Whitehall
Dangerous Females
The Hollywood Revue of 1929 Ella mateixa
The Divine Lady Mrs. Hart
1930 The Voice of Hollywood No. 14 Ella mateixa No surt als crèdits
Screen Snapshots Series 9, No. 14 Ella mateixa
The March of Time Ella mateixa
Anna Christie Marthy Owens
Derelict
Let Us Be Gay Mrs. 'Bouccy' Bouccicault
Caught Short Marie Jones
One Romantic Night Princesa Beatrice
The Girl Said No Hettie Brown
Chasing Rainbows Bonnie
Min and Bill Min Divot Oscar a la millor actriu
1931 Jackie Cooper's Birthday Party Ella mateixa
Politics Hattie Burns
Reducing Marie Truffle
1932 Prosperity Maggie Warren
Emma Emma Thatcher Smith Nominada—Oscar a la millor actriu
1933 Going Hollywood Ella mateixa No surt als crèdits
El sopar és a les vuit (Dinner at Eight) Carlotta Vance
Tugboat Annie Annie Brennan
Christopher Bean Abby

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie Dressler