Marie Laberge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie Laberge

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Ciutat de Quebec (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Laval
Conservatoire d'art dramatique de Québec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, novel·lista, dramaturga, directora de cinema, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0479484 Modifica el valor a Wikidata

Marie Laberge (Ciutat de Quebec, 29 de novembre de 1950) és una dramaturga, novel·lista, actriu i directora de cinema quebequesa. En el món francòfon, és sobretot coneguda per al seu treball de dramaturga, mentre que, al Canadà, és coneguda per a la seva obra literària.

Biografia[modifica]

Marie Laberge va néixer a Quebec, Canadà. Estudia als Jesuïtes, després s'inicia en el ball amb Ludmilla Chiriaeff. Després d'estudis en periodisme, que abandona el 1970, es dedica a activitats teatrals, i entra al Conservatori d'art dramàtic de Quebec, en què es diplomarà.[1] Interpreta diferents obres de teatre al Quebec, abans de dedicar-se a l'escenificació i a l'ensenyament d'art dramàtic.

Com a dramaturga, moltes de les seves obres han estat traduïdes i aclamades arreu del món. Entre les més notables, destacar:

És també guionista, ha administrat el Teatre del Trident (1977 a 1980), així com el Centre d'estudis d'art dramàtic (1978 a 1981), del qual ha estat la presidenta de 1987 a 1989. Marie Laberge ha escrit cinc novel·les abans de redactar la trilogia titulada Le Goût du bonheur[7] (Gabrielle, Adélaïde i Florent), de la qual ha venut més d'un milió d'exemplars.[8]

El maig i juny del 1995, va redactar el preàmbul de la Declaració d'Independència del Quebec en col·laboració amb Gilles Vigneault, Fernand Dumont i Jean-François Lisée, entre d'altres.

El 2006, escriu una cançó per a Céline Dion titulada Le temps qui compte, musicada per Jacques Veneruso. Aquesta cançó ha aparegut en l'últim àlbum de la cantant: D'Elles, sortit el 21 de maig del 2007. Des de 2009, Marie Laberge publica una novel·la epistolar -Les letres de Martha-, una correspondència que manté personalment amb les seves lectores i lectors.

Preocupada per la degradació del francès, l'excessiu protagonisme del periodisme d'opinió i l'analfabetisme creixent, Marie Laberge projecta una mirada pessimista al Quebec actual.[9]

El 30 de novembre del 2020, tot i la cancel·lació de fires del llibre i altres esdeveniments literaris, Marie Laberge va celebrar oficialment a través de Facebook els seus 45 anys de carrera i els 20 anys de Gabrielle, el primer volum de la popular saga Le Goût du bonheur. Marie Laberge va compartir diversos arxius personals i íntims durant el seu directe, volent mostrar com s'havien concretat les pàgines del llibre, com darrere d'aquesta història, "hi ha algú que treballava sobre una taula, davant del mar, amb totes aquestes petites llàgrimes interiors que acompanyen l'acte d'escriure”, va apuntar.[8]

Premis[modifica]

  • 1981: Prix du Gouverneur général 1981, C'était avant la guerre à l'Anse-à-Gilles
  • 1982: Prix du Gouverneur général 1982, Avec l'hiver qui s'en vient (nominació)
  • 1987: Prix du Gouverneur général 1987, Oublier (nominació)
  • 1988: Cavaller de l'ordre des Arts et des Lettres
  • 1989: Medalla Raymond-Blais
  • 1992: Prix du Gouverneur général 1992, Pierre ou la consolation (nominació)
  • 1993: Grand Prix des lectrices d'Elle Québec, Quelques adieux
  • 1996: Oficial de l'orde del Canadà
  • 1997: Prix Ludger-Duvernay, L'Homme gris
  • 1997: Prix du grand public du Salon du livre de Montréal - La Presse, Annabelle
  • 1997: Prix des libraires du Québec, Annabelle
  • 1999: Prix des libraires du Québec, La cérémonie des anges
  • 2000: Membre de l'Académie des Grands Québécois
  • 2001: Prix du grand public du Salon du livre de Montréal - La Presse, Le goût du bonheur
  • 2002: Prix du grand public du Salon du livre de Montréal - La Presse, Florent
  • 2002: Grand Prix littéraire Archambault
  • 2002: Cavaller de l'ordre de la Pléiade
  • 2004: Cavaller de l'Ordre national du Québec
  • 2004: Oficial de l'ordre des Arts et des Lettres

Obres[modifica]

Teatre[modifica]

  • Avec l'hiver qui s'en vient (1980)
  • Le Banc (1983)
  • Deux tangos pour toute une vie (1984)
  • L'Homme gris (1986)
  • Oublier (1987)
  • Aurélie, ma sœur (1988)
  • Le Faucon (1991)
  • Aurélie, ma sœur (1992)
  • Pierre ou la Consolation (1992)
  • Jocelyne Trudelle trouvée morte dans ses larmes (1992)
  • C'était avant la guerre à l'Anse-à-Gilles (1995)
  • Le night cap bar (1997)
  • Charlotte, ma sœur (2005)

Novel·les[modifica]

  • Juillet (1989)
  • Quelques adieux (1992)
  • Le Poids des ombres (1994)
  • Annabelle (1996)
  • La Cérémonie des anges (1999)
  • Le Goût du bonheur: Gabrielle (2000)
  • Le Goût du bonheur: Adélaïde (2001)
  • Le Goût du bonheur: Florent (2001)
  • Sans rien ni personne (2007)
  • Des nouvelles de Martha (2009)(2010)(2011)

Cinema[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie Laberge

Referències[modifica]

  1. «Marie Laberge». L'île. Infocentre littéraire des écrivains québécois. [Consulta: 6 novembre 2022].
  2. «Marie Laberge | l'Encyclopédie Canadienne». [Consulta: 6 novembre 2022].
  3. «Marie Laberge» (en anglès). Athabasca University. [Consulta: 6 novembre 2022].
  4. Lluna Llecha Llop García «La réception du théâtre du Québec en Catalogne» (en francès). Çédille Revista de Estudios Franceses, núm 9, abril 2013, pàg. 315-329. ISSN: 1699-4949.
  5. Benach, Joan Anton «Violenta terapia de grupo». La Vanguardia, 02-07-2001.
  6. «El drama psicològic Oblidar arriba al Teatre Auditori». Vilaweb, 08-02-2002. [Consulta: 6 novembre 2022].
  7. ICI.Radio-Canada.ca, Zone Arts-. «Marie Laberge célèbre les 20 ans de sa trilogie Le goût du bonheur» (en francès). [Consulta: 6 novembre 2022].
  8. 8,0 8,1 «Marie Laberge fête ses 45 ans de carrière et les 20 ans de Gabrielle» (en francès). Le Soleil, 01-12-2020. [Consulta: 6 novembre 2022].
  9. «Marie Laberge, l’écrivaine inquiète de l’état du monde» (en francès). Radio Canada. [Consulta: 6 novembre 2022].
  10. «Oeuvres | La Cinémathèque québécoise» (en francès). [Consulta: 6 novembre 2022].