Marie Ponchelet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:20, 18 set 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Marie Ponchelet va néixer l'octubre de 1940 a Brest (França). L'artista francesa es va graduar a l'Escola d'Arts i Oficis a la secció de ceràmica el 1962 fins al 1970 que va decidir abandonar la carrera de ceramista per dedicar-se a un treball plàstic que posa èmfasi en una relació sensual i voluptuosa. Marie Ponchelet va treballar gairebé per tot el món: Rússia, Txeca, França, Amèrica (Nova York), Viena, Espanya (Barcelona, Fundació Joan Miró: “Cripta”Espai 13),.. presentant les seves instal·lacions. Del 1982 fins al 2005 va voler dedicar-se a l'educació, en aquest cas donant classes a l'Écôle Supérieure des Beaux Arts du Mans.[1]

Obra

Exposicions individuals

1963-1977 - Ceràmica Ceràmica. 1977-1978 - Terracota Escultura, terra crua. A partir de 1979, totes les obres són efímeres i in situ. 1978 - Galerie Annemarie De Kruijjff, París, França. 1979 - Galerie Annemarie De Kruijjff, París, França. 1979 - molls de la terra, el dipòsit, Bourges, França.

  • Molls de la terra, Annemarie De Kruijiff Gallery, París, França.
  • La Cova Galeria Annemarie De Kruijiff, París, França.

1980 - Aparició, Annemarie De Kruijiff Gallery, París, França.

  • Terra-ja caigut, MEDaMOTHI, Montpeller, França.

1981 - Taller 4, Sens, França. 1983 - Depositio, Museu Bonnefentum, Maastricht, Països Baixos. 1984 - Passatge Bis Bis Tendència Gallery, Llemotges, França. 1987 - La sang i els homes, el xou de televisió FR3 al setembre, París, França. 1988 - Cripta, Espai 13 / Fundació Joan Miró, Barcelona, Espanya.

  • 1945, Wiener Secession, Viena, Àustria.

1991 - Oka, The Banff Centre, Banff, Alberta, Canadà.

  • Sol Stare, Base Centre d'art contemporain, Levallois-Perret, França.

1992 - Bagdad CNIFOP, Saint-Amand-en-Puisaye, França. 1994 - Wetabenotin, Université du Québec à Trois-Rivières, Quebec, Canadà. 1995 - Veure Yvetot i morir Galeria Duchamp, Yvetot, França. 1997 - Clay anteriorment. Stone baix. Els Rairies, Loire, França. 1999 - Sarajevo ARTothèque ESBA Mans, França. 2000 - Ken Neeq ser fëmij ... Mitrovica, Galeria ACTUAL, París, França.

* Sabaheta, The Foundry Theatre Raft, Le Mans, França.

2001 - Mir vini, camió, Bourges, França.

* Mater Dolorosa, Palais des Congres, Le Mans, França.

2002 - Hanthala, Institut du Monde Arabe, París, França. 2003 - Umm, Arts i Oficis Village, Gaza, Palestina. 2004 - Biblioteca Nacional de Sarajevo, 2002, Mitjans de comunicació Louis Aragon, Le Mans, França. 2005 - Srebrenica, Galerie Nikki Diana Marquart, París, França. 2006 - Walk infern, MDA, Ginebra, Suïssa.

  • Carnisseries Teatre Artístic Athevains, París, França.

2007 - Palestina, Resistència Bookstore, París, França.

* Artas, Freedom Theatre, Jenin, Palestina.
* Palestina, MDA, Ginebra, Suïssa.
* Carn, Drama Centre, La Courneuve, França.

2008 - Els testimonis, Memorial a Potocari, Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina.

Exposicions col·lectives

1978 - Exposició col·lectiva, Villeparisis, França. 1979 - Artistes als camps, Sommières, França. 1980 - Una idea en l'aire, la Torre del Rellotge, New York, United ETAs. 1981 - Terra Abzac, CAPC de Bordeus, França. 1982 - Les parets, el Centre Georges Pompidou, París, França.

  • Llibres, American Center, París, França.
  • Ponchelet / Monnier, Galeria Grand Boulevard, Bourges, França.
  • Terres, Centre Georges Pompidou, París, França.

1983 - En realitat no hi ha una història, la cultura de la Maison, Rennes, França.

  • Llibres d'artistes, Miyazaki Gallery, Osaka, Japó.
  • Adamah Terra, E.L.A.C., Lió, França.

1984 - La vida i l'artificial, l'Hospici Saint Louis, Avinyó, França. 1985 - Exposició de Belles Arts, l'Església Col·legiata de Saint-Pierre-la-Cour, Le Mans, França.

  • Kunst mit Eigen-Sinn, Museum des 20. Jahrhunderts, Viena, Àustria.
  • Planta de paret, Museu de La Roche-sur-Yon, La Roche-sur-Yon, França.

1986 - pis-paret, Musée d'Evreux, Evreux, França.

  • Les superfícies sensibles, Capella de la França Salpetriere, Paris,.

1987 - Febre de l'art, Guerlesquin, França. 1989 - Resorts, Illa de Vassivière, Limousin, França.

  • Rituals per les nits d'insomni, Moscou / Leningrad / Arkhangelsk / Oustiouk Velikii, URSS.

1991 - Entre el Cel i la Terra, Hospital efímer, París, França.

  • Vuitè Taller Internacional de Pays de la Loire, La Garenne Lemot, Clisson, França.

1992 - Erfahrunggsräume, Grassimuseum, Leipzig, Alemanya. 1993 - Rue Pradier, 18 rue Pradier, París, França.

  • Mirjana Aquero-Centre d'Art Contemporani de Pougues-les-Eaux, França.
  • Ciutat de Refugi, Ciutat de refugi Exèrcit Hola, París, França.

1994 - L'hotel imaginari Plagwitz Leipzig, Alemanya. 1995 - Estem pensant en un àngel, Centre d'Art Contemporani de Moscou, Rússia.

          Text Frédéric Bouglé

1996 - Raphaelle, Memorial Terezin, República Txeca. 1997 - Rane Srebrenice, Armija dg, Tuzla, Bòsnia i Hercegovina.

  • Quadre de diàleg Obrir, Litoměřice, República Txeca.

1998 - 1914-1998: Memòria de Treball, Maison de la Villette, París, França. 1999 - Futur Anterior - Les dones a Europa, Cite des Congres, de Nantes, França. 2003 - L'art i no la guerra, Conway Hall, Londres, Regne Unit.

  • Fragile, Museu de Belles Arts de Reims, França.

2009 - Carn, Beautiful Life, Montreuil, França.

          Text Emmanuel Wallon (2011)

2010 - Visual Històries Eltiqa House Artistes, Gaza, Palestina.

  • Rane Srebrenice, Galerija Novi hram, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina.
         Diari antropòlegs - Estat identitats nacionals. Text Laurent Bazin.

Catàlegs

La Galeria Depot, Bourges, 1979 Alain Coulange "La gravetat i l'extensió".

"Una idea en l'aire", Canal, 1980 Madeleine Deschamps

Centre Georges Pompidou: "Walls", 1982 Marc Dachy

"Adamah terra" Elac, Lió, 1983 P. Bloch i L. Pesenti

Festival d'art temporal, de li Mans de 1983 Marc Dachy

Casa de la cultura de Rennes, 1983 Alain Coulange, "Elogi de la inestabilitat"

La vida i l'artificial, Avignon, 1984 Sgrafitte Editions

Artistes llibres Objectes Llibres, 1985 edicions Cerpm

La Ecole des Beaux-Arts du Mans exposa, 1985 Jean-Marie Touratier

Kunst Mit Eigen-Sinn, Viena, 1985 Peter Grosen

Quinze artistes de la Salpêtrière, París, 1986 Philippe Nottin

Fundació Miró, Barcelona, 1988 Entrevista amb Margit Rowell (fullet)

Wiener Secession, Viena, 1988 Text Hildegund Amanshauser (fullet)

Instal·lacions efímeres, Vassivière Limousin, 1989 Thierry Guinhut

FRAC Pays de Loire, Clisson, 1991 Coulange Alain Pierre Giquel

Erfahrungsräume, Leipzig, 1992 robert Fleck

Ciutat de Refugi - Exèrcit Hola, París, 1993 Paul Ardenne

Marie Ponchelet - Catàleg monogràfic, 1995 - Mag de la Terra, Alain Coulange - Ombres Escape, Pierre Giquel.

Premsa

  • Tallers d'Artesania, abril de 1981, Colette Desar
  • Artforum, febrer de 1981, Thomas Lawson
  • Art in America, vol. 69, N º 3, març de 1981, Sarah Mac Fadden
  • Art Press No 57, març de 1982, Madeleine Deschamps
  • Tallers d'Artesania, febrer de 1983, Colette Desar
  • Opus International # 88, primavera de 1983
  • El Ariane Courier, la creació artística a la psiquiatria, el desembre de 1983, Jean Lena
  • Arts N º 2, Primavera 1986
  • ABC Catalunya, Barcelona, octubre de 1988, Adela Farré
  • Diari de Barcelona, 13 octobre1988
  • La Vanguardia, 15 d'octubre i 1 novembre 1988, Olga Spiegel
  • Volkstimme, 11 de desembre de 1988, Oskar Wiesfleeker
  • Salzburger Tagblatt, 20 de desembre de 1988, Jana Wisniewski
  • Wiener Zeitung dimecres, desembre 7, 1988
  • Kronenzeitung Erwin Melchar
  • Die Presse, 11 desembre 1988
  • Art Press N º 140, octubre de 1989, Philippe Piguet
  • Art Press N º 167, març de 1992, Pierre Giquel
  • Kunstforum N º 119, 1992, Mona Thomas
  • Kanal Europa No 2, estiu de 1992, Ami Barak
  • Art Press N º 170, juny de 1992, Ami Barak
  • Frankfurter Allgemeine Zeitung, octubre de 1994, I. Beaucamps
  • Der Spiegel, 4 octubre 1994
  • Faç, 5 d'octubre de 1994, Peter Guth
  • Diari de UQTR tois Rivières, Quebec, setembre de 1994, D. Lemarier.

Intervencions artístiques

  • 1977-1980 tallers d'animació modelat a l'hospital psiquiàtric d'Auxerre, amb els adults

Frases

<<Jo sóc el gat que camina per si mateix, i tots els llocs són iguals per a mi. " Històries com aquesta, Rudyard Kipling>>

<<La meva idea d'escultura es la d'un cos que es mou en l'espai i deixa el seu traç en aquest>>

Referències

  1. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Bibliografia