Marie Rambert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marie Rambert
Naixement Myriam Ramberg
20 de febrer, 1888
Varsòvia, Polònia, Polònia Polònia
Defunció 12 de juny, 1982
Londres, Regne Unit
Sepultura
51° 22′ 33″ N, 2° 21′ 36″ O / 51.3757°N,2.3599°O / 51.3757; -2.3599Coord.: 51° 22′ 33″ N, 2° 21′ 36″ O / 51.3757°N,2.3599°O / 51.3757; -2.3599
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Ocupació Ballarina-Coreògrafa

Marie Rambert (Varsòvia, Polònia, 20 de febrer de 1888 - Londres, Regne Unit, 12 de juny de 1982) fou una ballarina polonesa nacionalitzada al Regne Unit.

Estudià a Londres, amb Serafina Astafieva. Tingué com a condeixebles a Anton Dolin, Margot Fonteyn, i Alicia Markova. A París estudià medicina, carrera que aviat abandonaria, interessada per la dansa rítmica de Jaques-Dalcroze, del que en fou alumna durant tres anys, passats els quals dirigí una sucursal de la seva escola a Hellerau prop de Dresden. Poc temps més tard (1912-13), capacità als membres de la Companyia de Serguei Diàguilev, Nijinsky entre ells, per a realitzar la coreografia de La consagració de la primavera, la qual complexitat d'aquesta obra facilità, ajudada per el seu coneixement del mètode de Jaques-Dalcroze.

Mentre vivia a París i Dresden, va rebre en la primera d'elles la influència d'Enrico Cecchetti, amb el que col·laborà per a coreografia diverses obres d'Ígor Stravinski, que interpretà ella mateixa en nombroses ocasions, al costat a les obres clàssiques del repertori. El 1930 creà a Londres una escola de ballet i el 1935 la companyia Rambert Ballet's, sent també assessora del Mercury Theatre de Londres.

El 1920 inaugurà la Rambert Schol of Ballet en el Mercury Theater –la companyia de dansa més antiga de la Gran Bretanya--, el 1926 el Ballet Rambert i el 1930 el Ballet Club, que dona la primera representació en aquest teatre i celebra tota una sèrie de sessions dominicals, que cessen a principis de la segona guerra mundial, època en què s'associa a l'Arts Theatre Club i al London Ballet. La primera coreografia que representà, junt amb Frederic Ashton, fou Tragedy of Fashion (1926), a la que, entre altres, li seguiren, del mateix Ashton, Les petits riens (1928), Capriol Suite (1930), Les Masques (1933), i Mephisto Waltz (1934).

Altres coreògrafs sortits de la seva escola foren Antony Tudor, Andrée Howard, Walter Gore, Frank Staff i David Paltenghi. Marie Rambert publicà un llibre autobiogràfic: Quick-silver.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]