Marie de France

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Maria de França».
Maria de França
Marie de France illuminated.jpeg
Marie de France en un manuscrit il·lustrat.
Pseudònim(s) Maria de França
Naixement Regne de França
Segle XII
Activitat Poetessa
Període Edat mitjana
Gèneres Lais, faules, hagiografia
Influències Lai bretó, Isop
Influenciat Fabliaux, Chrétien de Troyes

Maria de França (en francès, Marie de France) (c. 11601215) fou una poetessa i autora medieval que va viure durant la segona meitat del segle XII a Anglaterra. Les seves faules d'Isop foren seguides amb entusiasme fins al segle XVIII. Durant el Romanticisme, es redescobriren els seus lais, contes en vers escrits en francès antic continental, copiats pels escribes anglonormands. Marie de France pertany a la generació d'autors que il·lustren l'amor cortès literari, entre d'altres, per l'adaptació de les llegendes bretones o Matèria de Bretanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

És la primera escriptora coneguda de la literatura francesa. No se sap res més d'ella que allò que ens deixà escrit a l'Epíleg de les Faules: “Marie ai num, si sui de France” Em dic Marie i sóc de França – a l'època l'Illa de França. Va estar a Anglaterra a la cort d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània. Els seus Lais estan dedicats a un rei –sens dubte Henry II. Va ser l'abadessa del Monestir de Reading o el de Barking, tot i que alguns estudiosos proposen Maria, abadessa de Shatesfury i mig germana d'Henry II, com la més probable; d'altres proposen Maria de Boulogne o Marie de Meulan, muller d'Hug Talbot.

Estil[modifica | modifica el codi]

Com a poetessa va adaptar en vers francès les llegendes bretones, anomenant els nous escrits lais. Els Lais (1160-1175) es componen de dotze relats curts en octosíl·labs apariats de dimensions variables (118 versos pel més breu, Eliaduc, i 1.184 pel més extens Chèvrefeuille, El lligabosc). Marie diu haver escrit i aplegat els seus textos a partir dels lais bretons. Només un dels seus contes, el Lai de Lanval, pot ser considerat del cercle artúric. L'amor és vist habitualment al marge de la societat (nou dels dotze lais expliquen amors adúlters) i és el subjecte principal del recull. Un altre element important és l'element meravellós, que intervé en molts d'ells però sempre inserit en la realitat com a teló de fons. Marie de France afegeix l'entramat cortès a la seva poètica i la màgia de la matèria de Bretanya. Una emoció discreta es desprèn dels relats on l'autora dóna prioritat a la pietat i la compassió pels seus personatges. El seu estil presenta una remarcable economia de mitjans i s'hi entreveu la sobrietat en la composició del relat i un art segur en la posada en escena i eficaç pel que fa la llengua sempre neta d'artificis.

A part dels lais, Marie de France és autora d'Ysopet, primera adaptació francesa de les faules d'Isop, composta entre 1167 i 1189. Fou una dona culte que coneixia el llatí, i d'aquesta llengua en traduí El Purgatori de sant Patrici de Henry of Saltrey, el Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii, on s'hi narra el viatge fantàstic de l'apòstol irlandès a l'actual llac Lough Derg. La narració ens proposa una detallada rastellera dels patiments del Purgatori i s'inscriu en la tradició dels viatges al més enllà.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Un recull de dotze lais que poden classificar-se en dues categories: lais d'encantament (Lanval, Yonec, Bisclavret...) i lais realistes (Eliduc, Laostic (El rossinyol)...):
    • Lai de Guigemar
    • Lai d'Equitan
    • Lai de Frêne (el freixe)
    • Lai du Bisclavret, L'Home llop
    • Lai de Lanval
    • Lai dels dos Amants
    • Lai de Yonec
    • Lai Laostic o Lai de l'eostic (del bretó eostig = rossinyol)
    • Lai Mliun (Miló)
    • Lai du Chaitivel (El dissortat)
    • Lai du Chèvrefeuille (El lligabosc)
    • Lai d'Eliduc
  • Faules (Yssope, d'Isop)
  • L'Espurgatoire de saint Patrice (El Purgatori de Sant Patrici)

Referents catalans[modifica | modifica el codi]

Sobre el Tractatus de Purgatorio Sancti Patrici de Henry of Saltrey que s'engloba en la literatura dels viatges al més enllà en trobem una versió catalana de finals dels segle XIV de Ramon de Perellós que hi va incloure les pròpies vivències del seu viatge a Irlanda per tal de argumentar una exculpació a l'acusació d'haver participat en l'assassinat del rei Joan II.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baum, Richard, Recherches sur les œuvres attribuées à Marie de France, Heidelberg, Winter (Annales Universitatis Saraviensis, Philosophische Facultät, 9), 1968, 241 p.
  • Blain, Virgina, et al. "Marie de France," The Feminist Companion to Literature in English (Yale UP, 1990, 714).
  • H. Brät, Marie de France et l'obscurité des anciens in: Neuphilologische Mitteilungen 79 (1978), 180-84.
  • K. Brightenback, Remarks on the 'Prologue' to Marie de France's Lais in: Romance Philology 30 (1976), 168-77.
  • Burgess, Glyn S. The Lais of Marie de France: Text and Context. Athens: University of Georgia Press, c1987.
  • Burgess, Glyn S. Marie de France, Supplément 3. (Research Bibliographies and Checklists: New Series, vol. 8). Woodbridge, Suffolk: Tamesis, 2007.
  • Burgess, Glyn S. and Keith Busby, translators, The Lais of Marie de France. London: Penguin, 1986.
  • Curley, Michael, editor and translator Saint Patrick's Purgatory: A Poem by Marie de France. Binghamton, NY: Medieval and Renaissance Texts & Studies, 1993.
  • Gallagher, Edward J., translator, The Lays of Marie de France, with Introduction and Commentary. Indianapolis and Cambridge, MA: Hackett Publishing, 2010.
  • Delcos, J. C., Encore sur le prologue des Lais de Marie de France, in: Le Moyen Âge 90 (1984), 223-32.
  • Hoepffner, Ernest The Breton Lais in: Ages, Roger S. Loomis (ed.), Arthurian Literature in the Middle Ages, Clarendon Press: Oxford University. 1959. (ISBN 0198115881).
  • A. Micha (trad.), Lais de Marie de France, Paris, Flammarion, collection Bilingue Littérature, 1999.
  • McCash, June Hall, La Vie seinte Audree: A Fourth Text by Marie de France? in: Speculum 77 (2002), 744-77.
  • Rossi, Carla, 2009, "Marie de France et les érudits de Cantorbéry". Paris: Éditions Classiques Garnier.
  • Rychner, Jean, 1983, Les Lais de Marie de France. Paris: Honoré Champion.
  • Watt, Diane, 'Medieval Women's Writing' (Polity, 2008).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie de France