Marie von Ebner-Eschenbach
Marie von Ebner-Eschenbach (n. el 13 de setembre del 1830 al castell de (alemany) Zdislavice a la propera de Kroměříž a Moràvia; m. el 12 de març del 1916 a Viena) fou una escriptora austríaca del Realisme. La seva narrativa psicològica és considerada una de les més importants de la literatura austríaca i la de parla alemanya.
Biografia [modifica]
Marie von Ebner-Eschenbach, nascuda a la família noble Dubský, duquessa des del 1843, fou la filla del baró Franz Dubský, duc Dubský des del 1843, i la seva dona la baronessa Marie von Vockel. Segons la línia paternal, tenia arrels bohemians i catòliques; segons la línia maternal tenia arrels saxones i protestants. Va tenir sis germans.
Després de la publicació de la novel·la curta Lotti die Uhrmacherin el 1880 les portes de les editorials es van obrir per a l'autora. El 1887 aparegué la novel·la Das Gemeindekind que és sempre considerat important per a la literatura. La novel·la tracte de les tensions entre optimisme i pessimisme. Marie von Ebner-Eschenbach esdevingué tan cèlebre que els seus 70è i 80è aniversari foren grans festivitats a Àustria i Alemanya.
Tota la vida l'autora lluità contra els pensaments «normals» del seu temps i reclamà que les dones estiguessin actives. No va escriure per a guanyar la vida sinó per a canviar la societat per inspiració i convicció. Des del 1890 havia trobat el seu estil dramàtic per a les novel·les que contenen molts diàlegs. Les drames Ohne Liebe (Sense amor) i Am Ende (A la fi) fóren grans èxits a Berlín i Viena. El 1898 rebé distincions importants de l'estat austrohongarès i el 1900 esdevingué la primera doctora honoris causa de la Universitat de Viena.
El seu marit va morir el 1898. Després Marie von Ebner-Eschenbach va viatjar repetides vegades a Itàlia i publicà el 1906 les seves memòries sota el títol Meine Kinderjahre (La meva infància).
Obra [modifica]
- Aus Franzensbad. Leipzig: Lorck, 1858
- Maria Stuart in Schottland. Teatre. Viena: Ludwig Mayer, 1860
- Das Veilchen. Teatre. Viena: Wallishausser, 1861
- Marie Roland. Teatre. Viena: Wallishausser, 1867
- Doktor Ritter. Poema dramàtic. Viena: Jasper, 1869
- Die Prinzessin von Banalien. Conte. Viena: Rosner, 1872
- Das Waldfräulein. 1873
- Božena. Novel·la. Stuttgart: Cotta, 1876
- Die Freiherren von Gemperlein. Conte. 1878
- Lotti, die Uhrmacherin. en: "Deutsche Rundschau", 1880
- Aphorismen. Berlín: Franz Ebhardt, 1880
- Dorf- und Schloßgeschichten. Contes. 1883 (inclou Krambambuli)
- Zwei Comtessen. Contes. Berlín: Franz Ebhardt, 1885
- Neue Dorf- und Schloßgeschichten. Contes. Berlín: Paetel, 1886
- Das Gemeindekind. Novel·la. 1887
- Unsühnbar. Conte. Berlín: Paetel, 1890
- Drei Novellen. Novel·letes. 1892
- Glaubenslos?. Conte. Berlín: Paetel, 1893
- Das Schädliche. Die Totenwacht. Dos contes. Berlín: Paetel, 1894
- Rittmeister Brand. Bertram Vogelweid. Dos Contes. Berlín: Paetel, 1896
- Alte Schule. Contes. Berlín: Paetel, 1897
- Am Ende. Teatre. Berlín: Bloch, 1897
- Aus Spätherbsttagen. Contes. Berlín: Paetel, 1901 (inclou Die Spitzin)
- Agave. Novel·la. Berlín: Paetel, 1903
- Die unbesiegbare Macht. Dos contes. Berlín: Paetel, 1905
- Meine Kinderjahre. Esquitxes biogràfiques. Berlín: Paetel, 1906
- Altweibersommer. Berlín: Paetel, 1909
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie von Ebner-Eschenbach |
- «Literatura relacionada amb Marie von Ebner-Eschenbach» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
