Marina Popular de Corea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marina Popular de Corea.

La Marina Popular o Força Naval de Corea és l'armada de Corea del Nord. L'Exèrcit Popular de Corea està format per les Forces Terrestres de l'Exèrcit Popular de Corea, la Força Aèria Popular de Corea i la Marina Popular de Corea. La Marina Popular va establir-se el 5 de juny de 1946, i el personal de l'armada era fins al 1990 d'entre 40.000 i 60.000 efectius, actualment en compta al voltant d'uns 46.000,[1] unes 708 naus de diferents mides, com 3 fragates i 70 submarins, 20 submarins Classe Romeu (1.800 tons), 40 submarins Classe Sango (300 tons) i 10 minisubmarins Classe Yeono (130 tons).[2]

L'armada de Corea del Nord es considera una 'Marina d'Aigües Marrons', i funciona principalment dins la zona d'exclusió de 50 km. La flota es divideix en dos esquadrons, un est i un oest, que no poden donar-se suport mútuament en cas de guerra amb Corea del Sud. L'autonomia limitada de les naus significa que fins i tot en temps de pau és impossible per a un vaixell amb base en una costa visitar-ne l'altra.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de la Marina Popular és curta si es compara amb altres armades modernes. Comença amb la creació de la 'Força de Seguretat Marítima' el 5 de juny del 1946, els quarters es trobaven a la ciutat de Wŏnsan i entraren en estat operacional el juliol del 1946. Van estendre's i finalment van traslladar-se a la capital, Pyongyang, perquè es controlés més bé el tràfic marítim i la força fou reanomenada Patrulla Marina el desembre de 1946. L'Acadèmia de la Patrulla Marina va ser establerta a Wŏnsan el juny de 1947 per entrenar i comissionar un cos professional d'oficials navals.

Al començament operava sota l'autoritat del Ministeri de l'Interior de Corea del Nord i fou transferida a l'òrbita del Departament de Seguretat Nacional el 20 d'agost de 1949. La introducció d'un esquadró de torpedes a la unitat el 29 d'agost féu que es reconegués oficialment com a força naval i aquesta data fou escollida per commemorar el Dia de l'Armada fins que va canviar-se la data al 5 de juny el 1993.[3]

Batalles i operacions[modifica | modifica el codi]

  • Desembarcament prop de de Kangnung i de Samtxeok (25-26 de juny de 1950)
  • Batalla de Txumontxin Txan (2 de juliol de 1950)
  • Batalla de Haeju (10 de setembre de 1950)
  • Infiltració de Gangneung (17 de setembre – 5 de novembre 1996)
  • Batalla de Yosu (17-18 de desembre de 1998)
  • Primera Batalla de Yeonpyeong (9-15 de juny de 1999)
  • Batalla d'Amami-Ōshima (22 de desembre de 2001)
  • Segona Batalla de Yeonpyeong (29 de juny de 2002)
  • Batalla de Daetxeong (10 de novembre de 2009)
  • Incident de Baengnyeong (26 de març de 2010)

Desembarcament prop de Kangnung i Samtxeok[modifica | modifica el codi]

El 25 de juny de 1950 les tropes nordcoreanes envaeixen Corea del Sud. El matí del 25 de juny un vapor nordcoreà (un ex-transport nordamericà de 1.000 tones, conduït al nord per comunistes sudcoreans l'octubre de 1949) va tractar de fer desembarcar 600 homes a uns 28 km de Busan, però van enxampar-lo i va ser enfonsat per la patrullera Bak Du San (PC 701) de l'armada de Corea del Sud. Aquesta acció fou la primera acció naval de superfície de la Guerra de Corea. Alhora un comboi del nord (2 caçasubmarins, 1 dragamines i 20 goletes) començà a desembarcar 4 batallons a l'àrea de Kangnung, un altre comboi (2 dragamines, 1 patruller i 1 caçasubmarins) féu la mateixa operació amb guerrilles comunistes prop de Samtxeok. El dragamines ROK YMS-509 del sud, que patrullava l'àrea prop d'Okgye, va tractar de prevenir el desembarcament, però després d'un curt intercanvi de foc amb el dragamines No 31 va ser forçat a retirar-se al sud. En aquesta operació la marina nordcoreana va perdre un transport i dues goletes, enfonsades pel ROK YMS-509.[4]

Batalla de Txumontxin Txan[modifica | modifica el codi]

El 2 de juliol de 1950 a les 06.15 del matí el Grup de Suport a Corea del Sud, format pels creuers USS Juneau i HMS Jamaica i la fragata HMS Black Swan, varen guaitar un comboi nordcoreà (4 llanxes llançatorpedes, 2 llanxes canoneres i 10 pesquers transportant munició) anant en direcció a Txumontxin. Quan els creuers varen accelerar per interceptar-los, les llanxes llançatorpedes varen girar per atacar. L'intercanvi de foc començà a una distància d'11.000 iardes, i per quan la distància s'havia escurçat a 4.000 una llanxa ja havia estat enfonsada (No 24) i una altra detinguda (No 22), una tercera es dirigia cap a la platja (No 23) i la quarta (No 21) va escapar cap al mar. Al final tres llanxes llançatorpedes i totes dues canoneres foren destruïdes i l'HMS Jamaica va prendre dos presoners. Com a conseqüència d'aquesta primera topada amb la Marina del Nord els creuers van bombardejar bateries costaneres a Kangnung.[5]

Propaganda[modifica | modifica el codi]

Cartell propagandístic que assegura l'enfonsament de l'USS Baltimore.

Un museu militar a Pyongyang manté una exhibició que assegura que les seves naus van enfonsar l'USS Baltimore (CA-68) el 2 de juliol de 1950 durant la Guerra de Corea. Afirmen que el creuer fou atacat i enfonsat per quatre llanxes llançatorpedes, de les quals una es conserva al museu. De fet, el Baltimore mai no va ser enviat a Corea, ni tampoc no va entrar en acció després de finalitzar la Segona Guerra Mundial. La veritable acció va resultar a l'USS Juneau (CL-119) i unes altres dues naus angleses destruint un comboi nordcoreà que duia subministraments.

Organització[modifica | modifica el codi]

D'acord amb l'edició de 1997 del North Korea Country Handbook, publicat per l'Agència d'Intel·ligència de Defensa: "La MPC (Marina Popular de Corea), formada per uns 144.000 homes, és principalment una armada costanera. La MPC està organitzada en dues flotes: la flota de la costa est, amb vuit comandos operacionals; i la flota de la costa oest, amb cinc comandos operacionals. La flota de la costa est té els quarters generals a Toejo Dong i compta amb bases majors a Rasŏn i Wŏnsan. La flota de la costa oest té els quarters generals a Nampo, i compta amb bases majors a Pipagot i Sagon Ni. Hi ha més bases petites al llarg de totes dues costes. La flota no intercanvia naus a casua que les limitacions geogràfiques fan el suport mutu gairebé impossible. La MPC no té un cos d'Infanteria de Marina o d'Aviació Naval. Les operacions amfíbies es duen a terme per unitats que pertanyen a la Força d'Operacions Especials de l'Exèrcit Popular de Corea en addició amb personal naval."[6]

D'acord amb el Servei d'Intel·ligència Nacional de Corea del Sud (el 1999): "L'Armada de la República Popular Democràtica de Corea es divideix en una flota per al mar de l'est (10 esquadrons) i una altra per al mar de l'oest (6 esquadrons), amb 148.000 efectius."

La flota de Corea del Nord té al voltant de 630 naus de combat (patrulleres, llançatorpedes, bucs de suport, destructors, fragates, corbetes i tres creuers), 100 submarins i 340 navilis de suport (bucs de desembarcament). Així com les forces terrestres, el 60% de les naus estan estacionades prop de la línia de demarcació. Corea del Nord ha construït i està operant més de 130 hovecraft, cadascun capaç de transportar un esquadró de forces especials i d'operar lliurement en terreny dificultós, que poden fer-se servir per a desembarcaments per part de les forces especials en cas d'esclatar una guerra.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Defense of Japan 2008". Ministry of Defense Official Website. Retrieved October 13, 2008.
  2. "Submarine Count". Resultat de la investigació de l'enfonsament del ROKS Cheonan Retrieved May 26, 2010.
  3. "The People's Army in the Making". Federation of American Scientists Official Website. Retrieved September 16, 2007.
  4. "War in Korea, 1950-53", St. Petersburg, 2003 (en rus)
  5. James A. Field - "History of United States Naval Operations: Korea"
  6. "NORTH KOREA COUNTRY HANDBOOK (PDF Format)". Pàgina web oficial de l'Agència d'Intel·ligència de Defensa. Retrieved May 18, 2007.
  7. "The KPA: Troops & Equipment". Federation of American Scientists Official Website. Retrieved September 16, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]