Marina Subirats i Martori

Marina Subirats i Martori

Biografia
Naixement	1943 Barcelona
Regidora i cinquena tinent d'alcalde l'Ajuntament de Barcelona
1999 – 2003
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Sociòloga, política i gestora pública
Partit	Bandera Roja Partit Socialista Unificat de Catalunya Independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya (1999-2003) Independent per Iniciativa per Catalunya Verds (2011-2015) Independent per Catalunya Sí que es Pot (2015)
Premis (2006)  Creu de Sant Jordi
Cinquena tinent d'alcalde Barcelona 2003 – 2006 Regidora de l'Ajuntament de Barcelona 1999 – 2006

Marina Subirats i Martori (Barcelona 1943) és una sociòloga, gestora pública i política catalana. Fou directora de l'Institut de la Dona del Ministeri d'Assumptes Socials de 1993 a 1996 i va ocupar diferents càrrecs a l'ajuntament de Barcelona: regidora d'educació (1999 - 2006), Presidenta del Consell de Sants Montjuïc (1999 - 2003), Presidenta del Consell de Nou Barris (2003 - 2006) i Cinquena Tinent d'alcalde (2003 - 2006). Com a sociòloga és especialitzada en els camps de sociologia de l'educació i sociologia de la dona.

Biografia

Nascuda a Barcelona l'any 1943. Fa els estudis primaris a L'Escola del Mar i els secundaris a l'Institut Joan Maragall del barri de l'Eixample de Barcelona. Entra a la Universitat de Barcelona a la facultat de Filosofia i Lletres on cursarà estudis i es llicenciarà en Filosofia l'any 1965. Ampliarà estudis a l'"Ecole Pratique des Hautes Etudes" de París, França, on obté elDiplôme d'Etudes Approfondies en Sociología l'any 1967. Del 1967 al 1970 treballarà d'investigadora al Laboratoire de Sociologie Industrielle de París, sota la direcció del professor A. Touraine.

Retornada a Catalunya serà Professora de Sociologia a la Universitat de Barcelona (1970-1973) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973...). Paral·lelament treballarà d'investigadora a la Fundació Jaume Bofill (1970-71), i a l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB en diverses èpoques.

Es doctorà en Filosofia a la Universitat de Barcelona l'any 1974. El 1977 realitzarà estades de recerca a la Universitat de Wisconsin (Madison, USA), el 1978 a la Universitat de California (Berkeley), (USA), i el 1987 a l'Institute of Education (Londres). Ha estat directora de l'Enquesta Metropolitana realitzada a través de l'Institut d'Estudis Metropolitans els 1986, 1990, i 2000.

El 1992 guanya la Càtedra de Sociologia de UAB, s'especialitza en els camps de sociologia de l'educació i sociologia de la dona. Les principals línies de recerca: Educació: Accés de la població als estudis, relació entre estudios y mobilitat social, hàbits i valors en el món educatiu. Gènere: Gènere i educació, coeducació, gènere i projectes adolescents, l'evolució de la masculinitat i l'evolució de la posició de les dones al món. Evolució de la societat catalana: Estructura social i els seus canvis, grups i classes socials, evolució lingüística, evolució cultural. Des del 2006 és catedràtica emèrita de sociologia de la UAB.

Trajectòria política i de gestió pública

Durant el franquisme i els primers anys de la democràcia va militar als partits Bandera Roja, PSUC i a Iniciativa per Catalunya. Ha estat directora de l'Institut de la Dona del Ministeri d'Assumptes Socials (1993-1996). Membre de la Comissió d'Igualtat d'Oportunitats de la Unió Europea entre el 1993 i el 1996, i presidenta de la mateixa l'any 1995.

Serà elegida regidora de l'Ajuntament de Barcelona de 1999 al 2007 com independent en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya. Ocupà els càrrecs de regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona del 1999 al 2006, Presidenta del Consell de Sants-Montjuïc de 1999 a 2003, i del Consell de Districte de Nou Barris del 2003 al 2006. Del 2003 al 2006 va ser també cinquena tinent d'alcalde. És membre del Consell Escolar de l'Estat des de l'any 2004.

A les eleccions generals a Corts espanyoles del 2011 va donar suport amb altres excàrrecs socialistes al candidat Joan Coscubiela d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). També a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 signà el manifest de 150 exconsellers, ex-regidors i exsenadors de suport a Joan Herrera, candidat d'ICV, i el 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú. De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va tancar amb Vicenç Navarro la llista de la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot a la circumscripció de Barcelona.

Premis

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2011 l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans va guardonar-la amb el Premi Catalunya de Sociologia.

Obres

Ha publicat diversos llibres sobre educació, coeducació i estructura social de Catalunya:

• El empleo de los licenciados, Barcelona 1981.
• L'escola rural a Catalunya, Barcelona, 1983.
• Con diferencia. Las mujeres frente al reto de la autonomía, Barcelona, 1998.
• Coautora de: L'Enquesta Metropolitana de Barcelona, 1985-86, 1990, 1995, 2000.
• Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta Madrid (1988)
• Les desigualtats socials a la Catalunya actual (1999) a Rev. Cat. de Sociologia.
• El lideratge educatiu dels municipis (2002) a Perspectiva Escolar
• Una democracia imperfecta (2003) a Cuadernos de Pedagogía
• Mujeres y Hombres. ¿Un amor imposible? (2007) Article "SER MUJER"; escrigué el llibre juntament amb Manuel Castells.
• Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI (L'Avenç, 2012). ISBN -978-8488839-60-2
• Forjar un hombre, moldear una mujer (2013)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marina Subirats i Martori

• Biografia acadèmica
• Marina Subirats: “Cada cop hi haurà més insubmissió, protestes i aldarulls”
• Nou equip curs per l'equip municipal sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig 1999
• Algunos intelectuales rebotados del PSC apoyan a Coscubiela para el 20N
• Entrevista al programa (S)avis de TV3, 7 de gener de 2015