Marina Vega de la Iglesia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1923  Castro Urdiales (Cantàbria) |
| Mort | 11 juny 2011 (88 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | espia |
| Ocupador | França Lliure |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
| Carrera militar | |
| Rang militar | subtinent |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Marina Vega De la Iglesia (Torrelavega, Cantàbria, 9 de juny de 1924 - Madrid, 11 de juny de 2011) fou espia, lluitadora antifranquista i caçanazis. Va ser l'única dona a la xarxa espanyola al servei de la Resistència Francesa.[1][2] Va entrar a la xarxa espanyola de les Forces Franceses Lliures, al servei de Charles de Gaulle, amb només 17 anys. Va treballar per a la Resistència Francesa, primer des d'Espanya contra el dictador Francisco Franco, i després a França.[3][4]
Biografia[modifica]
Antecedents familiars[modifica]
Va néixer en el si d'una família benestant de tradició republicana. El seu pare, director de presons amb la República, va ser condemnat a 16 anys de presó per "un delicte consumat de maçoneria", segons consta en el seu expedient, i enviat a un penal d'El Puerto de Santa María (Cadis). La seva mare va ser emprada del Govern de la República, i havia de viure amagada per no ser represaliada. Per això, i per protegir-la, Marina Vega va ser enviada a França amb uns amics de la família.[5][4]
La resistència francesa[modifica]
Vivia a París quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. La família que la va acollir va decidir anar-se'n a Mèxic. Marina, encara sense tenir notícies dels seus pares, va prendre la decisió de tornar a Espanya. En arribar a Madrid els va localitzar. L'estat familiar li va provocar una depressió i va anar a Lleó amb uns amics de la família. Allí coneixeria un jove que estava relacionat amb el servei diplomàtic francès. En prohibir Franco l'Ambaixada de França, el servei secret d'aquest país es va instal·lar en la delegació anglesa. Marina Vega hi va arribar just quan buscaven una dona espanyola no fitxada que pogués moure's amb llibertat pel país i va ser admesa.
Després d'això, faria múltiples viatges a la frontera franco-espanyola. Introduïa gent a Espanya, entrava i treia documents i diners. A la xarxa de suport, hi havia des de sastres per vestir els que creuaven la frontera fins a falsificadors de documents. Un dia van ser descoberts per la Segunda Bis, el contraespionatge espanyol. Llavors va haver de fugir a França. Allí va seguir fent treballs d'informació fins que va acabar la Segona Guerra Mundial.
També va ajudar a persones a fugir de la persecució alemanya. "Entre 1942 i 1944 feia dos viatges per setmana a França. No sé a quanta gent vaig arribar a emportar-me. Dedueixo que devien ser jueus francesos que fugien dels nazis. També algun anglès".[1]
Caçanazis[modifica]
Amb la finalitat de la Segona Guerra Mundial va començar la neteja de nazis a França i la resta d'Europa. Va ser desmobilitzada el 1945 passant a ser soldat sense uniforme. El seu treball llavors va ser buscar alemanys nazis i col·laboracionistes per jutjar-los. Això va provocar entre ells una desbandada per Espanya.[1]
Es va instal·lar definitivament a Espanya el 1950, en donar per acabats els seus serveis i perquè la seva mare seguia al país. Als seus 84 anys, es considerava "maçona, republicana, roja, i amb molta honra".[1]
Reconeixement[modifica]
Va ser condecorada pel Parlament Europeu per defensar la llibertat.
Recreacions[modifica]
El personatge de Lola Mendieta, de la sèrie televisiva El ministerio del tiempo (2015, TVE), recrea la figura de Marina Vega de la Iglesia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Junquera, Natalia «'Cazanazis', espía y enemiga de Franco» (en castellà). El País [Madrid], 28-06-2008. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La desconocida espía española que luchó contra los nazis» (en castellà), 17-06-2013. [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «La espía española caza-nazis». Clave Menor, 24-04-2021. [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Moliner Ros, Andrea. «Marina Vega de la Iglesia: una espía al servicio de la resistencia francesa» (en castellà). La Soga. Revista Cultural, 12-11-2018. [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ Españoles que son héroes en Francia (pdf)