Marina d'Or
Marina d'Or és un complex turístic situat a la comarca de la Plana Alta entre les localitats d'Orpesa i de Torre la Sal (Cabanes), publicitat com Marina d'Or, Ciudad de Vacaciones.
Taula de continguts |
Grup Marina d'Or [modifica]
Marina d'Or va ser construït pel Grupo Marina d'Or un grup empresarial castellonenc creat l'any 1983 i integrat per varies empreses que operen a Espanya, Equador, Marroc i la Xina, amb diversos punts de venta a diferents països del món. El grup també l'integren un àrea de promoció i un centre de salut i bellesa.
Comptava el 2007 amb més de 3000 treballadors distribuïts en el complex de vacances de Castelló, i més de 100 oficines a Espanya, el Regne Unit, França, Xina o la República d'Irlanda. El grup presentà el 2005 un creixement en la facturació d'un 48%. La Junta General creà el 2006 un consell d'administració amb la pretensió de la seua entrada a la Borsa per finançar el projecte Marina d'Or Golf.
Imatge [modifica]
La imatge de marca és molt contundent i directa, amb lemes clars i rítmics tals com Marina D'or, Ciutat de Vacances, diga'm. La marca Marina d'Or es ven com reflex d'inversió/rendibilitat i vacances/descans. En la mateixa línia hi ha el patrocini del concurs de Miss i Mister Espanya.
Crítiques [modifica]
Denúncies de corrupció urbanística [modifica]
Acusació de corrupció urbanística que finalment va ser desestimada. La justícia va desestimar per 3 vegades la demanda presentada en provar que l'aprovació urbanística no corresponia a interessos econòmics o per enllaços d'amistat. El 2010 va ser arxivada definitivament pel Jutjat número 2 de Castelló la querella presentada per la família Sanchis Vanhaverbeke i la mercantil Orpesa Bella SL per un presumpte delicte de tràfic d'influències i prevaricació urbanística a cinc membres de l'anterior equip de govern del Partit Popular de la Comunitat Valenciana de l'ajuntament d'Orpesa, a un regidor independent, a l'arquitecte, a la secretària municipal i al president de Marina d'Or. La investigació va partir d'una querella d'afectats per un pla aprovat per l'ajuntament en una zona d'expansió del complex residencial ja existent.[1][2]
Impacte mediambiental [modifica]
- Marina d'Or és considerada per l'ONG Ecologistas en Acción com una urbanització costanera molt agressiva amb el paisatge i massificada que s'aixeca sobre el que van ser comunitats litorals de vegetació i platges relativament ben conservades. Sobre això de Marina d'Or-Golf, els ecologistes reflecteixen en el seu informe de 2007 que l'expansió del complex suposaria la construcció d'un vial de quatre carrils des d'Orpesa a Cabanes que travessaria el Parc Natural del Desert de les Palmes.[3]
- Està prevista la construcció de tres camps de golf en el complex d'Orpesa, a més d'un milió de metres quadrats de zones verdes, aspectes que han estat criticats negativament degut a l'escassetat d'aigua a la zona.[4]
- Greenpeace va realitar un informe, "Destrucció a tota costa" (2007), on es denuncia que el model turístic de la Costa dels Tarongers evidencia un clar augment de la insostenibilitat. S'acusa la proliferació de camps de golf creats per Julio Iglesias associats a segones residències, que en total sumen 37 projectes amb prop de 35.000 habitatges associats i set camps de golf en 19,8 milions de metres quadrats. Sense comptar amb Marina d'Or-Golf que aportaria 19 milions de metres quadrats, una oferta que suposaria 220.000 nous residents per a la provincia.[5]
Referències [modifica]
- ↑ «Imputados por prevaricación seis ediles y el dueño de Marina d'Or» (en castellà). El País, 10 de setembre de 2007. [Consulta: 5 de juny de 2012].
- ↑ «Archivada la demanda contra el alcalde de Oropesa y Jesús Ger por tráfico de influencias» (en castellà). El Mundo, 10 de setembre de 2010. [Consulta: 5 de juny de 2012].
- ↑ «Banderas Negras 2007 metástasis costera» (en castellà). Ecologistas en Acción, Julio 2007. [Consulta: 5 de juny de 2012].
- ↑ [Enllaç no actiu]«Los campos de golf en la Comunidad Valenciana y los recursos hídricos» (en castellà). EAPV.
- ↑ [Enllaç no actiu]«Destrucción a toda costa» (en castellà). Greenpeace.
