Marines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica».
Marines
Localització

Localització de Marines respecte del País Valencià Localització de Marines respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Manc. Camp de Túria
Llíria
Gentilici Mariner, marinera
Predom. ling. Castellà
Superfície 35,72 km²
Altitud 300 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.843 hab.
51,6 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 25″ N, 0° 31′ 53″ O / 39.74028,-0.53139Coord.: 39° 44′ 25″ N, 0° 31′ 53″ O / 39.74028,-0.53139
Distàncies 35 km de València
6 km de Llíria
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Marines i Marines Vell)
4 PSPV, 4 PP i 1 Compromís
Mª Dolores Celda Lluesma (PSPV) (2011)
Codi postal 46163
Codi territorial 46161
Festes majors Del 5 a l'11 d'agost
Patró/Patrons Santísim Crist de les Mercedes
Web

Marines és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. Els mariners es reparteixen als nuclis de població de Marines nou i Marines Vell.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal s'enclava al bell cor de la Calderona, a la vall d'Olocau. La seua orografia és prou esquerpa si bé no hi ha altures importants, quant a la hidrografia està solcat pels barrancs de Carraixet i Pedralbilla; hi ha nombroses fonts, la més popular de les quals és la del Rincón, amb propietats mineromedicinals.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb Llíria, Olocau, Gàtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palància).

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim deriva del llatí Marna "terra calcària i argilosa"; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueològiques però sí constància que els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, on hi ha restes d'una d'elles. Després de l'ocupació cristiana fou lliurada a Pere Sánchez de Maraynón, formant part de la baronia d'Olocau fins a 1359 en què Pere IV (1319-1387) confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna a l'almirall Mateu Mercer. Aquest va ser empressonat i mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en què la vila és heretada per sa filla Joana de Mercer i Sentlier. Ella l'aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la família del qual roman fins a 1811 en què, sent senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, s'aboleixen els senyorius. El 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins al 1609 i posteriorment en parròquia. Ja en el segle XX, les inundacions del Túria de 1957 causaren despreniments d'enormes roques que destruïren nombroses cases i que obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament fins a l'actual. Al seu nou emplaçament –i en traslladar-se també veïns de Domenyo–, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2004. Amb el pas del temps, els veïns han anat restaurant les cases del poble vell i, especialment en estiu, es troba prou concorregut.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.203 1.199 1.253 1.305 1.341 1.406 1.437 1.464 1.498 1.566

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Mª Dolores Celda Lluesma PSPV-PSOE
2007 - 2011 Mª Dolores Celda Lluesma PSPV-PSOE
Des del 2011 Mª Dolores Celda Lluesma PSPV-PSOE


Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, en l'actualitat és també centre de turisme interior.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Torre de l'Olla. En l'antiga aldea, abans alqueria àrab, del mateix nom, que conserva la seua fesomia morisca. Es tracta de la torre de defensa de l'alqueria. Després d'haver-hi sofert diverses modificacions i rehabilitacions, avui es troba en estat mig ruïnós.
  • Església del Crist del Perdó, de Marines Vell.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Del 5 a l'11 d'agost en honor al seu patró, el Santísim Crist de les Mercedes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marines