Marines
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Camp de Túria | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Túria Manc. Camp de Túria Llíria |
||
| Gentilici | Mariner, marinera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 35,30 km² | ||
| Altitud | 300 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.850 hab. 52,41 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 44′ 25″ N, 0° 31′ 53″ O / 39.74028,-0.53139Coord.: 39° 44′ 25″ N, 0° 31′ 53″ O / 39.74028,-0.53139 | ||
| Distàncies | 35 km de València 6 km de Llíria |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (Marines i Marines Vell) 4 PSPV, 4 PP i 1 Compromís Mª Dolores Celda Lluesma (PSPV) |
||
| Codi postal | 46163 |
||
| Festes majors | Del 5 a l'11 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Santísim Crist de les Mercedes | ||
| Web | |||
Marines és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. Els mariners es reparteixen als nuclis de població de Marines nou i Marines Vell.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme municipal s'enclava al bell cor de la Calderona, a la vall d'Olocau. La seua orografia és prou esquerpa si bé no hi ha altures importants, quant a la hidrografia està solcat pels barrancs de Carraixet i Pedralbilla; hi ha nombroses fonts, la més popular de les quals és la del Rincón, amb propietats mineromedicinals.
Municipis limítrofs [modifica]
Limita amb Llíria, Olocau, Gàtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palància).
Història [modifica]
El topònim deriva del llatí Marna "terra calcària i argilosa"; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueològiques però sí constància que els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, on hi ha restes d'una d'elles. Després de l'ocupació cristiana fou lliurada a Pere Sánchez de Maraynón, formant part de la baronia d'Olocau fins 1359 en què Pere IV (1319-1387) confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna a l'almirall Mateu Mercer. Aquest va ser empressonat i mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en què la vila és heretada per sa filla Joana de Mercer i Sentlier. Ella l'aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la família del qual roman fins 1811 en què, sent senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, s'aboleixen els senyorius. El 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins el 1609 i posteriorment en parròquia. Ja en el segle XX, les inundacions del Túria de 1957 causaren despreniments d'enormes roques que destruïren nombroses cases i que obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament fins l'actual. Al seu nou emplaçament –i en traslladar-se també veïns de Domenyo–, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2004. Amb el pas del temps, els veïns han anat restaurant les cases del poble vell i, especialment en estiu, es troba prou concorregut.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.203 | 1.199 | 1.253 | 1.305 | 1.341 | 1.406 | 1.437 | 1.464 | 1.498 | 1.566 |
Administració i política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | Mª Dolores Celda Lluesma | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Mª Dolores Celda Lluesma | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Mª Dolores Celda Lluesma | PSPV-PSOE |
Economia [modifica]
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, en l'actualitat és també centre de turisme interior.
Monuments [modifica]
- Torre de l'Olla. En l'antiga aldea, abans alqueria àrab, del mateix nom, que conserva la seua fesomia morisca. Es tracta de la torre de defensa de l'alqueria. Després d'haver-hi sofert diverses modificacions i rehabilitacions, avui es troba en estat mig ruïnós.
- Església del Crist del Perdó, de Marines Vell.
Llocs d'interés [modifica]
- Serra Calderona. Parc Natural.
Festes i celebracions [modifica]
- Festes patronals. Del 5 a l'11 d'agost en honor al seu patró, el Santísim Crist de les Mercedes.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marines |
- Ajuntament de Marines
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
