Mario Casas Sierra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mario Casas)
Infotaula de personaMario Casas Sierra

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Mario Casas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1986 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,8 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió, actor de cinema, model, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
Família
GermansÓscar Casas Sierra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmariocasas.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1832584 Allocine: 165328 Allmovie: p501048 TMDB.org: 82700
Facebook: mariocasas Twitter (X): mario_casas_ Instagram: mario_houses Modifica el valor a Wikidata

Mario Casas Sierra (la Corunya, 12 de juny de 1986) és un actor gallec tant de cinema com de televisió. Es va fer conegut per interpretar Aitor Carrasco a la sèrie Los hombres de Paco. Ha participat en nombroses pel·lícules com ara Tres metros sobre el cielo (2010), Tengo ganas de ti (2012), Palmeras en la nieve (2015), Toro (2016) i El fotògraf de Mauthausen (2018).

Infantesa i formació[modifica]

Casas nasqué al barri de la Sardiñeira, a La Corunya (Galícia) el 12 de juny de 1986. El seu pare Ramón era ebenista i tenia 19 anys quan Mario va néixer i la seva mare Heidi, mestressa de casa, en tenia 17.[1]

Es va traslladar amb la família a Collbató (Baix Llobregat) i després a Esparreguera (Baix Llobregat), on hi viuria dels 6 als 16 anys.[2][3] Quan en tenia 10 va participar en la representació de la Passió d'Esparreguera.[2] Va estudiar el batxillerat artístic a l'IES Pompeu Fabra de Martorell (Baix Llobregat).[2] Quan tenia 18 anys i cursava segon de batxillerat se'n va anar a viure a Madrid amb la seva família.[1][2] Allà va estudiar a l'Escola d'Art Dramàtic Cristina Rota.[2]

La seva carrera professional va començar al món de la publicitat i va fer anuncis per empreses com Cola Cao, Telepizza i Scalextric.[1]

Trajectòria professional[modifica]

El seu primer paper a la televisió va ser a la telenovel·la de TVE Obsesión, dirigida per Valerio Boserman i emesa l'any 2005.[4][5] També va actuar en papers episòdics a les sèries Motivos personales i Mujeres.[6][7] La seva primera aparició al cinema va ser a la pel·lícula El camino de los ingleses (2006), dirigida per Antonio Banderas i on també hi van actuar Alberto Amarilla i Victoria Abril.[4] Aquell mateix any també es va unir al repartiment de la sèrie SMS.[8]

El paper que el va fer saltar a la fama va ser el d'Aitor Carrasco, un policia novell, a la sèrie d'Antena 3 Los hombres de Paco.[4] Va interpretar aquest paper de la 3a a la 9a temporades (2007–2010).

El 2009 va participar en dues pel·lícules: Fuga de cerebros, que va protagonitzar amb Amaia Salamanca,[9] i Mentiras y Gordas, amb Yon González, Ana María Polvorosa, Ana de Armas, Hugo Silva i Maxi Iglesias.[10] Totes dues van liderar les recaptacions a la taquilla el cap de setmana de la seva estrena.[cal citació] El 2010 va actuar a Carne de neón, dirigida per Paco Cabezas,[11] i al curtmetratge Miedo, dirigit per Jaume Balagueró.[12]

Mario Casas el 2012.

El desembre d'aquell mateix any va actuar a Tres metros sobre el cielo, dirigida per Fernando González Molina i que va protagonitzar amb María Valverde.[13] Va ser la pel·lícula espanyola que més diners va recaptar aquell any.[14] Casas hi interpretava un jove rebel i impulsiu, Hugo (H), que s'enamona de Babi, una noia educada de classe mitjana-alta.[13] Se'n va estrenar una seqüela el 2012 amb el nom de Tengo ganas de ti, que també van protagonitzar María Valverde i Clara Lago.[15] A Tengo ganas de ti hi torna a interpretar H, un jove problemàtic que torna a Madrid després de passar uns anys a Nova York, on havia intentat tancar les ferides no cicatritzades de la seva vida familiar i sentimental, i on comença una relació amb Gin (Clara Lago) sense haver oblidat del tot la seva antiga xicota Babi (María Valverde).[4][15]

Del 2011 al 2013 va interpretar Ulises Garmendia, el protagonista de la sèrie d'Antena 3 El barco.[16]

El 2012 va protagonitzar juntament amb Antonio de la Torre la pel·lícula d'Alberto Rodríguez Grupo 7, on va interpretar un policia novell que forma part d'una unitat que lluita contra els traficants de droga a la Sevilla d'abans de l'Exposició Universal de 1992.[17] El 2013 es van estrenar tres pel·lícules seves: Ismael, on interpreta un pare que no coneix el seu fill negre de vuit anys;[18] Las brujas de Zugarramurdi, dirigida per Álex de la Iglesia;[19] i La mula, on interpreta un soldat que està més preocupat per la seva mula blanca que per la guerra i que s'enamora d'una noia interpretada per María Valverde.[20] El 2014 va tenir un paper a Eden, un thriller dirigit per Shyam Madiraju.[21]

A finals de 2013 i principis de 2014, se'n va anar a Colòmbia i Xile per rodar la seva segona pel·lícula en anglès The 33, amb Antonio Banderas i Juliette Binoche, que tracta sobre l'accident miner de Xile del 2010 i que no veuria la llum fins al 2015.[22][23] El 2015 va actuar en dues pel·lícules: Mi gran noche, dirigida per Álex de la Iglesia,[24] i també al drama romàntic Palmeras en la nieve, dirigida per Fernando Gonzalez Molina,[25] que també havia sigut el director de Tres metros sobre el cielo i Tengo ganas de ti. A Mi gran noche, comèdia negra, hi interpreta una estrella musical emergent que competeix amb una altra estrella més veterana el privilegi d'actuar just després de les campanades de cap d'any.[24] A Palmeras en la nieve, ambientada a Guinea Equatorial, s'hi narra la història del jove Killian, que viatja fins a Fernando Poo (l'actual Bioko), i que és interpretat per Casas.[25]

Mario Casas a la presentació d'El bar a la Berlinale 2017.

El 2016 va coprotagonitzar Toro amb Luis Tosar, dirigida per Kike Maíllo i que relata les aventures de dos germans immersos en negocis tèrbols relacionats amb el turisme.[26] Després va rodar Contratiempo (2017), dirigida per Oriol Paulo i on interpreta l'empresari Adrián Doria que és acusat d'assassinat i que contracta una preparadora de testimonis per evitar ser engarjolat,[27] i El bar (2017), dirigida per Álex de la Iglesia.[28]

El 2017 va protagonitzar la pel·lícula Bajo la piel del lobo, on va interpretar Martinón, un caçador solidari que viu aïllat al bosc, que es va estrenar el març de 2018.[29] A El fotògraf de Mauthausen (2018), que narra la història de Francesc Boix, un fotògraf català que va ser enviar al camp de concentració de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial.[30] Casas va perdre 12 quilograms per interpretar Boix durant el seu engarjolament.[31] Va fer un cameo a la sèrie de Netflix Paquita Salas (2018).[32] El 2019 va interpretar Juan, un pres la filla del qual és assassinada per uns narcotraficants i que busca revenja, a la pel·lícula Adiós, dirigida per Paco Cabezas.[33] També va actuar a la sèrie eròtica de Netflix Instinto, on interpreta un jove empresari que és membre d'un club privat que es dedica a satisfer els somnis més eròtics dels seus membres.[34]

El 2020 es va estrenar a Netflix la pel·lícula Hogar, un thriller d'Àlex i David Pastor on interpreta Tomás, pare de família que es trasllada a una nova casa i que és espiada pel seu antic ocupant.[35] El 2020 també va rodar una altra pel·lícula per Netflix, El practicante, on va interpretar el protagonista, que es queda en cadires de rodes i es converteix en paranoic i perturbat.[36]

L'octubre de 2020 està prevista l'estrena als cinemes de No matarás, que protagonitza i on interpreta Dani, un noi bo que tot li canvia quan coneix la Mila en un viatge que emprén després la mort del seu pare.[37] El 2019 va començar a rodar El inocente, una sèrie de Netflix dirigida per Oriol Paulo que narra la història d'un pres casat que surt de la presó al cap de nou anys d'haver estat condemnat.[38]

Vida personal[modifica]

El 2017 s'estava construint una casa de dos pisos i de 218 m² de superfície a Torrelodones (Comunitat de Madrid).[39] La casa també té una piscina i dues places d'aparcament a l'exterior.[39]

Família[modifica]

Té quatre germans més petits: Sheila, Christian, Óscar i Daniel. La Sheila, que és advocada, va néixer al cap d'un any i mig que ell ho fes. L'Óscar també és actor i model i ha aparegut en sèries com ara Águila roja. Mario té uns 27 anys més que el seu germà Daniel.[1] Tots els seus germans llevat d'en Daniel han fet d'actors i a més la Sheila és la seva agent.[40]

Vida amorosa[modifica]

Després de coincidir als rodatges de la sèrie SMS (2006) i de la pel·lícula Fuga de cerebros (2009) amb Amaia Salamanca, van començar a festejar el 2009 per poc temps. Després va tenir una relació sentimental amb Clara Lago, amb qui havia coincidit a Los hombres de Paco. Del 2010 al 2014 va estar en una relació amb María Valverde. Tots dos interpretaven una parella enamorada a Tres metros sobre el cielo (2010) i a la seqüela Tengo ganas de ti (2012), on també va coincidir amb la seva exparella Clara Lago. El 2015 va començar una relació amb la també actriu Berta Vázquez durant el rodatge de Palmeras en la nieve que es va trencar al cap de dos anys i mig.[41]

El març de 2018 es va fer públic que festejava amb Blanca Suárez, a qui coneixia des del rodatge de la sèrie El Barco (2011).[42] Després de trencar la relació amorosa amb Blanca Suárez a l'octubre de 2019, el febrer de 2020 va començar a festejar amb l'actriu belga Déborah François, amb qui es va conèixer durant el rodatge de El practicante.[43][44] L'agost de 2020 es va fer pública la seva relació i se'ls va veure passejant al port de Barcelona.[44]

Ha conviscut amb les seves parelles María Valverde i Berta Vázquez.[39]

Aficions[modifica]

Li agraden els tatuatges i en té un dedicat a cadascun dels seus pares i germans amb les inicials de tots ells: R, H, S, C i O.[1][39] També té tatuatges relacionats amb pel·lícules on ha actuat com ara El fotògraf de Mauthausen i Bajo la piel del lobo.[40] Es va tatuar el número de pres de Francesc Boix, pres als camps de concentració nazis i a qui havia interpretat, al turmell.[31]

És seguidor de l'equip de futbol gallec Deportivo de La Coruña.[2] Va decidir fer-se'n quan el seu pare va plorar després que Đukić fallés el penal a l'últim minut del partit de l'última jornada de la lliga de 1993/1994 i que hauria permès al Dépor de guanyar la seva primera lliga espanyola.[2]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Any Títol Paper Director Notes
2006 El camino de los ingleses Moratalla Antonio Banderas
2009 Fuga de cerebros Emilio Carbajosa Benito Fernando González Molina
Mentiras y Gordas Toni Alfonso Albacete i David Menkes
2010 Tres metros sobre el cielo Hugo Olivera Castro (H) Fernando González Molina
2011 Carne de neón Ricky Paco Cabezas
2012 Tengo ganas de ti Hugo Olivera Castro (H) Fernando González Molina
Grupo 7 Ángel Lares Pacheco Alberto Rodríguez
2013 Ismael Félix Ambrose Marcelo Piñeyro
Las brujas de Zugarramurdi Antonio "Tony" Álex de la Iglesia Premi Feroz al millor actor de repartiment
La mula Juan Castro Michael Radford Premi Festival de Màlaga al millor actor protagonista
2014 Eden Félix Arella Shyam Madiraju
2015 Palmeras en la nieve Kilian Fernando González Molina
Mi gran noche Adanne Álex de la Iglesia Premi Feroz al millor actor de repartiment
The 33 Álex Vega Patricia Riggen
2016 Toro Toro Kike Maíllo
2017 Contratiempo Adrián Doria Oriol Paulo
El bar Nacho Álex de la Iglesia
2018 Bajo la piel de lobo Martinon Samu Fuentes
El fotògraf de Mauthausen Francesc Boix Mar Targarona
2019 Adiós Juan Santos Paco Cabezas
2020 Hogar Tomás David Pastor i Álex Pastor
El practicante Ángel Carles Torras
No matarás Dani David Victori

Sèries[modifica]

Any Títol Cadena Paper Notes
2005 Obsesión La 1 Nicolás "Nico" Castillo Repartiment recurrent; 20 episodis
2005 Motivos personales Telecinco – Episodi: «¿El fin de Victoria Castellanos?»
2006 Mujeres La 2 – Episodi: «Piloto»
2006-2007 SMS laSexta Javier "Javi" Llorens Repartiment principal; 184 episodis
2007-2010 Los hombres de Paco Antena 3 Aitor Carrasco Menéndez Repartiment principal; 78 episodis
2011-2013 El barco Antena 3 Ulises Garmendia Repartiment principal; 43 episodis
2018 Paquita Salas Netflix Ell mateix Episodi: «El secreto»
2019 Instinto Movistar+ Marco Mur Seco Repartiment principal; 8 episodis
2020 El inocente Netflix Mateo Repartiment principal; 8 episodis
2022 A ciegas Netflix Sebastián

Curtmetratges[modifica]

Any Títol Paper Director
2007 Sintonía diario Pop Iván Guillermo Mieza
2009 Paco Paco 4 Jorge Roelas
2010 Dinero fácil Jaime Carlos Montero
2010 La wikipeli 2: Miedo Sergio Jaume Balagueró
2014 A Lonely Sun Story Óscar Juanma Suárez
2021 Amor a primera vista Ell mateix Ian Pons Jewell

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Las diez fotos de la infancia de Mario Casas» (en castellà). RTVE, 11-02-2016. [Consulta: 15 agost 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cortada, Jordi. «Mario Casas: "Als 10 anys em vaig quedar en blanc al Teatre de la Passió"». Ara, 21-06-2012. [Consulta: 15 agost 2020].
  3. ↑ Villanueva, Marc. «Mario Casas a TV3: procés, català i Barça... "Voy a recibir por todos lados"». En Blau, 06-11-2018. [Consulta: 15 agost 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Te acuerdas de... cómo comenzó su carrera Mario Casas» (en castellà). La Nueva España, 12-06-2012. [Consulta: 15 agost 2020].
  5. ↑ «167 x 30' | Obsesión» (en castellà). RTVE, 20-06-2013. [Consulta: 15 agost 2020].
  6. ↑ «'Motivos personales', la primera serie de Mario» (en castellà). 20 minutos, 09-05-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  7. ↑ «Mario Casas en 'Mujeres' (2006)» (en castellà). 20 minutos, 09-05-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  8. ↑ «Així han canviat els actors de 'SMS', deu anys després». Qué!, 31-03-2016. [Consulta: 15 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Fuga de cerebros». El Punt Avui. [Consulta: 15 agost 2020].
  10. ↑ Solé, Xavi. «Adreçada al públic adolescent, arriba la polèmica 'Mentiras y gordas'». Reus Digital, 27-03-2009. [Consulta: 16 agost 2020].
  11. ↑ «Carne de neón». Sitges Film Festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2020].
  12. ↑ «Jaume Balagueró roda la Wikipeli». Diari de Girona, 22-04-2020. [Consulta: 16 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ 13,0 13,1 «'3 metros sobre el cielo' vola en el seu primer cap de setmana». El Periódico de Catalunya, 07-12-2010. [Consulta: 16 agost 2020].
  14. ↑ Rodríguez, Pau. «Les pel·lícules espanyoles per adolescents perpetuen els estereotips de gènere». El diari de l'educació, 27-01-2016. [Consulta: 16 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Tengo ganas de ti». El Punt Avui. [Consulta: 16 agost 2020].
  16. ↑ Rosado Madrid, Juan Carlos. «'El barco' atraca i perd alguns dels seus tripulants». El Periódico de Catalunya, 18-10-2012. [Consulta: 16 agost 2020].
  17. ↑ «'Grupo 7' recapta més d'un milió d'euros en una setmana». El Periódico de Catalunya, 11-04-2012. [Consulta: 15 agost 2020].
  18. ↑ «Mario Casas i Belén Rueda a "Ismael"». TV3, 10-07-2017. [Consulta: 15 agost 2020].
  19. ↑ Comas, Diana. «'Las brujas de Zugarramurdi': bruixes sense substància». TOT Sant Cugat, 04-10-2013. [Consulta: 15 agost 2020].
  20. ↑ Salvà, Bernat. «Film amb mula i sense director». El Punt Avui, 10-05-2013. [Consulta: 15 agost 2020].
  21. ↑ «Eden». Catalan Films. [Consulta: 15 agost 2020].
  22. ↑ Mur, Robert. «Banderas, el líder dels 33». La Vanguardia, 02-02-2014. [Consulta: 15 agost 2020].
  23. ↑ Figueroa, Nicolás. «El galán español de Los 33: "No dimensionaba lo que yo era en Chile"» (en castellà). T13, 01-07-2015. [Consulta: 15 agost 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Mario Casas i Raphael, dues estrelles de la cançó al tràiler de 'Mi gran noche'». Ara, 13-08-2015. [Consulta: 15 agost 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 «Palmeras en la nieve». Catalan Films. [Consulta: 15 agost 2020].
  26. ↑ Fernández, Imma. «Mario Casas, el 'Toro'». El Periódico de Catalunya, 13-12-2014. [Consulta: 15 agost 2020].
  27. ↑ «El film "Contratiempo", amb participació de TV3, estarà present al BIFFF». CCMA, 28-03-2017. [Consulta: 15 agost 2020].
  28. ↑ «"Dos a la cartellera": "El bar" i "Un home anomenat Ove", estrenes de la setmana». Catalunya Ràdio, 23-03-2017. [Consulta: 15 agost 2020].
  29. ↑ S., B. «L'animal més salvatge». El Punt Avui, 09-03-2018. [Consulta: 15 agost 2020].
  30. ↑ «Mario Casas protagonitza "El fotògraf de Mauthausen"». TV3, 25-05-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Mario Casas, impactat per la història de Francesc Boix, es tatua al turmell el seu numero de presoner». Regió7, 25-10-2018. [Consulta: 15 agost 2020].
  32. ↑ «Mario Casas: el actor protagoniza 'El Inocente', nueva serie de Netflix» (en castellà). Hola!, 12-09-2019. [Consulta: 15 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  33. ↑ Prieto, Pep. ««Adiós»: Crònica d'una venjança». Regió7, 21-11-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  34. ↑ ««Instinto», la nova sèrie eròtica de Mario Casas, ja té data d'estrena». Diari de Girona, 08-03-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  35. ↑ «'Hogar', la nova pel·lícula espanyola de Netflix». ESCAC, 25-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 15 agost 2020].
  36. ↑ Armadàs, JR. «Carles Torras posa Mario Casas al límit a ‘El practicante’». El Cinèfil, 28-07-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
  37. ↑ «Es roda "No mataràs", la nova pel·lícula de David Victori, amb participació de TV3». CCMA, 19-06-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  38. ↑ «Netflix prepara 'El inocente', amb Mario Casas, Aura Garrido i Alexandra Jiménez». Ara, 18-11-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 Juárez, Ana S.; Madrid, José. «Las casas de Mario Casas» (en castellà). Vaniatis, 16-05-2017. [Consulta: 15 agost 2020].
  40. ↑ 40,0 40,1 Corzo, Begoña. «Mario Casas roda a Barcelona 'No matarás' i descobreix el seu costat més fosc». La Vanguardia, 20-06-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  41. ↑ «Las ex parejas de Mario Casas: de Amaia Salamanca a Blanca Suárez» (en castellà). Pronto, 07-02-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
  42. ↑ «Mario Casas i Blanca Suárez ja no són parella». Ara, 30-10-2019. [Consulta: 15 agost 2020].
  43. ↑ Porras, Darío. «Així és la nova parella de Mario Casas: actriu, se'ls ha vist junts a Barcelona». En Blau, 05-08-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
  44. ↑ 44,0 44,1 «Mario Casas «enxampat» amb la seva nova parella a Barcelona». Regió7, 06-08-2020. [Consulta: 15 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Casas Sierra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mario_Casas_Sierra&oldid=33191271»