Mario Conde
| Mario Conde | |
|---|---|
| Naixement | 14 de setembre de 1948 Tui,  Galícia |
| Ocupació | Financer i Advocat |
| Conegut per | Alt càrrec financer i per haver-se apropiat de diners del banc Banesto |
Mario Antonio Conde Conde (Tui, Galícia, 14 de setembre de 1948) és un financer i advocat espanyol. Va tenir gran rellevància social a Espanya en els anys 1980 i 1990 per ser el president de Banesto als 39 anys.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill d'un inspector de duanes i casat amb Lourdes Arroyo, que va morir als 52 anys el dia 13 d'octubre de 2007, van tenir dos fills: Mario i Alejandra i 2 néts fins al moment.
Va estudiar Dret a la Universitat de Deusto on va destacar per la seva brillantor i capacitat d'estudi. Es va fer famós per vendre els seus apunts i per les seves interpretacions contradictòries del dret. Amb 24 anys va aconseguir ser el primer de la promoció en les oposicions per Advocat de l'Estat, obtenint a més la millor nota de la història d'aquest cos.
El 1977 es va incorporar al grup farmacèutic Abelló, que formava part de l'empresa Antibiòtics SA. Va aconseguir vendre el laboratori Abelló a la multinacional Merck Sharp and Dohme per 2.700 milions de les antigues pessetes. La comissió rebuda per aquesta venda li va permetre fer una nova operació el 1984: comprar un 23 per 100 del capital social d'Antibiòtics SA, coincidint amb la sortida dels germans Fernández López de la mateixa. El 1985, juntament amb el seu soci Juan Abelló, que posseïa una mica menys del 50% de l'empresa i amb Jaime i Emilio Botín, que van subscriure la compra d'un altre 23%, es va fer amb el control de Antibiòtics SA El 1987 va ser el protagonista de l'operació econòmica més important realitzada a Espanya fins al moment, venent conjuntament amb el financer Juan Abelló l'empresa Antibiòtics SA a la multinacional italiana Montedison per 58.000 milions de pessetes.
Amb aquests diners, tots dos van prendre una important part del capital de Banesto, on són nomenats vicepresidents de l'entitat. En aquest moment el Banc de Bilbao, realitza la primera OPA que es coneix a Espanya, i és on amb el seu treball i intel⋅ligència aconsegueix convèncer el Consell i defensar els interessos del Banc. És nomenat president de l'entitat el 1987 succeint en el càrrec a Pau Garnica. D'aquesta manera s'enfila al cim del poder financer a Espanya amb tan sols 39 anys. Quan va assumir el càrrec, el banc tenia un forat proper als 100.000 milions de pessetes i estava patint una OPA hostil (la primera de la història espanyola) presentada pel Banc de Bilbao a mans de Sanchez Asiaín i Emilio Ybarra. El 1989, els prop de 300.000 accionistes de Banesto van obtenir dividends. Posteriorment, va intentar una fusió amb el Banc Central, llavors presidit per Alfonso Escámez, que va resultar fallida.
En aquesta època, la seva popularitat va arribar a cotes inimaginables i va obtenir tot tipus de reconeixements com el de la Universitat Complutense, que el va nomenar doctor honoris causa en un acte presidit per SM el Rei i totes les màximes autoritats d'Espanya. Va aconseguir gran transcendència social, convertint-se en els anys 80 i 90 com a símbol d'èxit i en un ídol per a generacions d'espanyols.
Els problemes van sorgir el 1993, quan es parlava ja de la mala situació de l'entitat. El 28 de desembre de 1993, el Banc d'Espanya va intervenir Banesto sent governador del Banc d'Espanya Luis Angel Rojo, per un forat patrimonial en Banesto al voltant de 450 mil milions de pessetes i el va destituir com a president . A partir de 1994, Mario Conde va haver de fer front a diversos processos. El març de 1997 és condemnat a sis anys de presó per apropiació indeguda de 600 milions de pessetes i per falsedat en document mercantil. És la sentència del judici Argentia-Trust , empresa domiciliada a Suïssa, que va quedar reduïda a una mica més de quatre anys.
El 31 de març de 2001 la Audiència Nacional, contra Conde i el condemna a 14 anys pels delictes d'estafa i apropiació indeguda i l'obliga a tornar 7.200 milions de pessetes a Banesto. Les defenses recorren al Suprem, i Comte evita la presó amb una fiança de 500 milions de pessetes.
Va ser condemnat pel Tribunal Suprem a pena de presó, complint-la a Alcalá Meco gaudint del tercer grau anant a dormir al Centre Victoria Kent.
El 2000 va realitzar una aventura política. Conde va ser elegit candidat de UC-CDS amb el suport del 81% dels compromissaris assistents a l'Assemblea Nacional -58 vots va tenir a favor, 12 en contra i un en blanc. Es va presentar a les eleccions generals del 2000 sota les sigles del CDS aconseguint 12.000 vots.
Des de setembre de 2009 participa a la tertúlia política del programa de televisió El gato a l'agua , d'Intereconomía TV.
Espiritualitat [modifica]
Els anys a la presó li van servir per aprofundir en la vida espiritual de tot tipus de calats. Resultat d'això van ser els llibres "La palabra y el Tao" i "Cosas del Camino". També és conegut per haver estat membre de la Masoneria. Un web va publicar una llarga entrevista el titular era "Mario Conde. El profeta de la Nova Era".[1]
Editor [modifica]
Després de passar per Banesto va fundar una revista anomenada "MC".
Sempre interessat en el món editorial, va fundar l'any 2006, al costat del antropòleg i amic Javier León, la Editorial Sèneca, amb la tasca d'ajudar a joves escriptors novells a editar les seves obres. Seguint les seves aficions sobre el món de l'esperit, el 2008 va fundar un nou segell: Editorial Nous. Més tard, es van unir al projecte els seus amics Luis Valls Muls i Cèsar de la Mora, creant un tercer segell editorial: Editorial Welton.
El 2009 aconsegueix una coedició entre l'editorial MR (Grupo Planeta) i el seu segell Editorial Sèneca gràcies al seu llibre "Memòries d'un pres".[2]
Prepara per al 2010 la reedició del seu llibre El sistema.[3]
Llibres [modifica]
Ha publicat, entre d'altres:
- El sistema: Mi experiència del poder. Editorial Espasa Calpe. 1994. ISBN 8423977188
- Derecho Penitenciario vivido. Editorial Comares. 2006. ISBN 8498360676.
- La Palabra y el Tao. Editorial Nous. 2008. ISBN 978-84-936029-1-8
- Cosas del camino. Editorial Nous. 2009. ISBN 978-84-936029-0-4
- Memorias de un preso. 2009. Coedició de Martínez Roca (Grup Planeta) i Editorial Sèneca. ISBN 9788427035669
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Mario Conde. El profeta de la Nova Era.(castellà)
- ↑ Mario Conde: 'Tornaria a fer tot el que vaig fer a Banesto'(castellà)
- ↑ Reedició del llibre El sistema.(castellà)
Bibliografia [modifica]
- Assalt al poder. Jesús Cacho, on explica com el tàndem Abelló-Conde es va fer amb el poder del banc més important.
- Duel de titans. Jesús Cacho, sobre la fallida fusió del Banesto amb el Banc Central
- M.C. Jesús Cacho. sobre la intervenció del Banesto.
- Conde, l'angel caigut. Luis Herrero.
