Mariologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La icona d'Eleusa de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en una representació que comparteixen les esglésies orientals i occidentals[1][2]

La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.[3] Els inicis d'aquests estudis són del segle XVII, quan es tendí a unir totes les qüestions teològiques relacionades en la Mare de Déu en una única part de la Teologia.[3] El primer en utilitzar aquest terme fou Plácido Nigido a la Summa Sacrae Mariologiae editada a Palermo el 1602.[3]

Al seu origen hi hagué una divisió entre els autors que consideraven que la mariologia era una branca depenent de la cristologia i els qui la veien com la part més elevada de l'eclesiologia,[4][3] que actualment es consideren dues visions compatibles tot i que es considera que la Mariologia transcendeix l'eclesiologia.[3] Segons la Lumen Gentium, "per la seva maternitat divina, amb la que està unida al Redemptor, i per les seves singulars gràcies i dons, està unida també íntimament amb l'Església".[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Després de les formulacions dels Pares de l'Església i els concilis, la teologia mariana guanyà pes amb Anselm de Canterbury i Bernat de Claravall al segle XI i sobretot amb Albert el Gran, Bonaventura de Bagnoregio, Tomàs d'Aquino i Joan Duns Escot. Un nou salt en aquesta matèria es va produir als segles XVI i XVII amb Pere Canisi, Llorenç de Brindisi, Francisco Suárez, i Bartolomé de los Ríos, entre d'altres.[3] La definició de la Immaculada Concepció de Pius XI suposà un punt d'inflexió i multiplicà l'interès i els documents publicats de la disciplina.[3] La declaració del Concili Vaticà II es considera la principal fita del moviment marià, a través de la declaració de la maternitat espiritual de Maria i la proclamació de Maria com la Mare de l'Església.[3]

Per estudiar la mariologia es pot dividir la disciplina segons els títols que s'ha donat a Maria al llarg de la història: Mare de Déu, Immaculada Concepció, Perpètua virginitat de Maria, Assumpció de Maria, Reina del Cel, Corredemptora, Mare de l'Església. Els manuals de mariologia també incorporen una part sobre les devocions a Maria i una aproximació teològica a Josep de Natzaret.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The icon handbook: a guide to understanding icons and the liturgy by David Coomler 1995 ISBN 0-87243-210-6 page 203
  2. The era of Michelangelo: masterpieces from the Albertina by Achim Gnann 2004 ISBN 88-370-2755-9 page 54
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Rialp. «Mariología». Gran enciclopedia Rialp: GER, 1987.
  4. Charles Journet. L'Eglise du Verbe Incarné.. Editions Saint-Augustin, 5 desembre 2000, p. 393. ISBN 978-2-88011-208-0. 
  5. «63». Lumen Gentium. Concili Vaticà II. [Consulta: 11 agost 2014].
  6. Orozco, 2008, p. 7-11.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariologia Modifica l'enllaç a Wikidata