Marius Barbeau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 07:00, 11 maig 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
A la Viquipèdia en català no tenim aquesta plantilla. Aquest article hauria de dur la plantilla {{Infotaula persona}}. Si estau fent una traducció, el més senzill és usar aquesta darrera plantilla SENSE PARÀMETRES i ja agafarà les dades de Wikidata. Més informació a Ajuda:Infotaules.

Charles Marius Barbeau, (5 de març de 1883 – 27 de febrer de 1969), també conegut com a C. Marius Barbeau, o simplement Marius Barbeau, va ser un etnògraf del Canadà.[1] També va estudiar el folklore Québécois i la cultura dels amerindis Tsimshian, Gitxsan i Nisga'a entre d'altres.[2]

La muntanya més alta de la Serralada Àrtica, el mont Barbeau, va rebre aquest nom en honor seu.

Biografia

Frédéric Charles Joseph Marius Barbeau nasqué a Sainte-Marie (Quebec). L'any 1897 inicia estudis per el sacerdoci al Collège commercial, Frères des Écoles chrétiennes. L'any 1903 va canviar per estudiar Dret a la Universitat Laval i es va llicenciar el 1907. Es traslladà a Londres com un Rhodes Scholarship, estudiant a Oriel College, Oxford antropologia tenint com a mestre a R. R. Marett.

El 1911, Barbeau treballà pel National Museum of Canada com antropòleg sota Edward Sapir.

L'any 1913, l'antropòleg Franz Boas, va convéncer Barbeau per tal que s'especialitzès en el folklore franco-canadenc.

L'any 1922, Barbeau va esdevenir secretari fundador de la Canadian Historical Association. L'any 1929 va passar a ser membre fundador de la Royal Canadian Geographical Society.

Morí el 1969 a Ottawa

Placa sobre Marius Barbeau a Gatineau.

La medalla Marius Barbeau Medal es va establir l'any 1985 per part de la Folklore Studies Association of Canada per a recoméixer les contribucions importants en el folklore i l'etnologia del Canadà.[3]

Algunes obres

  • (1915) Huron and Wyandot Mythology. Ottawa: Geological Survey of Canada.
  • (1923) Indian Days in the Canadian Rockies. Illustrated by W. Langdon Kihn. Toronto: Macmillan.
  • (with Edward Sapir) (1925) Folksongs of French Canada. New Haven: Yale University Press.
  • (1928) The Downfall of Temlaham. Toronto: Macmillan.
  • (1929) Totem Poles of the Gitksan, Upper Skeena River, British Columbia. Ottawa: National Museums of Canada.
  • (1933) "How Asia Used to Drip at the Spout into America," Washington Historical Quarterly, vol. 24, pp. 163–173.
  • (1934) Au Coeur de Québec. Montréal: Zodiaque.
  • (1934) Cornelius Krieghoff: Pioneer Painter of North America. Toronto: Macmillan.
  • (1934) La merveilleuse aventure de Jacques Cartier. Montréal: A. Levesque.
  • (1935) Grand'mère raconte. Montréal: Beauchemin.
  • (1935) Il était une fois. Montréal: Beauchemin.
  • (1936) The Kingdom Saguenay. Toronto: Macmillan.
  • (1936) Québec, ou survit l'ancienne France (Quebec: Where Ancient France Lingers.) Québec City: Garneau.
  • (with Marguerite and Raoul d'Harcourt) (1937) Romanceros du Canada. Montréal: Beauchemin.
  • (1942) Maîtres artisans de chez-nous. Montréal: Zodiaque.
  • (1942) Les Rèves des chasseurs. Montréal: Beauchemin.
  • (with Grace Melvin) (1943) The Indian Speaks. Toronto: Macmillan.
  • (with Rina Lasnier) (1944) Madones canadiennes. Montréal: Beauchemin.
  • (1944) Mountain Cloud. Toronto: Macmillan.
  • (1944–1946) Saintes artisanes. 2 vols. Montréal: Fides.
  • (1945) "The Aleutian Route of Migration into America." Geographical Review, vol. 35, no. 3, pp. 424–443.
  • (1945) "Bear Mother." Journal of American Folklore, vol. 59, no. 231, pp. 1–12.
  • (1945) Ceinture flechée. Montréal: Paysana.
  • (1946) Alouette! Montréal: Lumen.
  • (1947) Alaska Beckons. Toronto: Macmillan.
  • (1947) L'Arbre des rèves (The Tree of Dreams). Montréal: Thérrien.
  • (1950; reissued 1990) Totem Poles. 2 vols. (Anthropology Series 30, National Museum of Canada Bulletin 119.) Ottawa: National Museum of Canada. Reprinted, Canadian Museum of Civilization, Hull, Quebec, 1990.
  • (1952) "The Old-World Dragon in America." In Indian Tribes of Aboriginal America: Selected Papers of the XXIXth International Congress of Americanists, ed. by Sol Tax, pp. 115–122. Chicago: University of Chicago Press.
  • (1953) Haida Myths. Ottawa: National Museum of Canada.
  • (1954) "'Totemic Atmosphere' on the North Pacific Coast." Journal of American Folklore, vol. 67, pp. 103-122.
  • (1957) Haida Carvers in Argillite. Ottawa: National Museum of Canada.
  • (1957) J'ai vu Québec. Québec City: Garneau.
  • (1957) My Life in Recording: Canadian-Indian Folklore. Folkways Records
  • (ed.) (1958) The Golden Phoenix and Other Fairy Tales from Quebec. Retold by Michael Hornyansky. Toronto: Oxford University Press.
  • (1958) Medicine-Men on the North Pacific Coast. Ottawa: National Museum of Canada.
  • (1958) Pathfinders in the North Pacific. Toronto: Ryerson.
  • (et al.) (1958) Roundelays: Dansons à la Ronde. Ottawa: National Museum of Canada.
  • (1960) Indian Days on the Western Prairies. Ottawa: National Museum of Canada.
  • (1960) "Huron-Wyandot Traditional Narratives: In Translations and Native Texts." National Museum of Canada Bulletin 165, Anthropological Series 47.
  • (1961) Tsimsyan Myths. (Anthropological Series 51, National Museum of Canada Bulletin 174.) Ottawa: Department of Northern Affairs and National Resources.
  • (1962) Jongleur Songs of Old Quebec. Rutgers University Press.
  • (1965–1966) Indiens d'Amérique. 3 vols. Montréal: Beauchemin.
  • (1968) Louis Jobin, statuaire. Montréal: Beauchemin.

Bibliografia

  • Cove, John J. (1985) A Detailed Inventory of the Barbeau Northwest Coast Files. (National Museum of Man Mercury Series, Canadian Centre for Folk Culture Studies, Paper 54.) Ottawa: National Museums of Canada.
  • Duff, Wilson (1964) "Contributions of Marius Barbeau to West Coast Ethnology," Anthropologica (new series), vol. 6, no. 1, pp. 63-96.
  • MacDonald, George F., and John J. Cove (eds.) (1987) Tsimshian Narratives. Collected by Marius Barbeau and William Beynon. (Canadian Museum of Civilization Mercury Series, Directorate Paper 3.) 2 vols. Ottawa: Directorate, Canadian Museum of Civilization.
  • Nowry, Laurence (1995) Marius Barbeau, Man of Mana: A Biography. Toronto: NC Press.
  • Orford, Emily (1986) “Anthropologist’s field work on west coast began in 1914,” In Western People, 23 January 23, 1986.
  • Orford, Emily (1984) “Charles Marius Barbeau: Photo-ethnologist of coast Indians.” In Victoria Times-Colonist: The Islander, May 13, 1984. 10-11.
  • Slaney, Frances M. (2000) "Working for a Canadian Sense of Place(s): The Role of Landscape Painters in Marius Barbeau's Ethnology," In Excluded Ancestors, Inventible Traditions: Essays toward a More Inclusive History of Anthropology, ed. by Richard Handler, pp. 81–122. Madison: University of Wisconsin Press.

Referències

  1. ↑ R.J. PRESTON. «Charles Marius Barbeau». www.thecanadianencyclopedia.com. [Consulta: 29 setembre 2013].
  2. ↑ Harrison and Darnell, J & R. Historicizing Canadian Anthropology. Vancouver: UBC Press, 2006. 
  3. ↑ Folklore Studies Association of Canada, Marius Barbeau Medal

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marius Barbeau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marius_Barbeau&oldid=16959304»