Màrius Petipà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Marius Petipa)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màrius Petipà el 1898

Marius Petipà (Marsella, 1818 - Gurduf, a Crimea, 1910), coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia a la seva època daurada i l'autor de la majoria de les coreografies més cèlebres de la dansa clàssica, com per exemple El llac dels cignes, El Trencanous, La Bella Dorment, Don Quixot, La Bayadère, Raymonda o Paquita. En dansa clàssica es considera el fundador de l'escola russa quant a tècnica, a la qual incorporà elements italians i francesos. A més, va introduir al ballet passos i danses tradicionals, com per exemple la polca, i va desenvolupar la dansa de caràcter fins a tal com es coneix avui dia.

Fill de ballarins, el seu pare Jean Antoine va ser solista i professor, i la seva mare, Victorine Grasseau, va destacar com a coreògrafa de ballet de caràcter (basat en danses populars i tradicionals). La influència materna el va portar a l'estudi de la dansa i de violí des de la seva infantesa. Màrius Petipà va ser un gran apassionat de les danses tradicionals espanyoles, incloent-hi les andaluses, com així demostren els seus ballets Dom Quixot i Paquita. Aquest darrer és el ballet que va triar per a la seva presentació a Sant Petersburg.

L'any 1847, després d'haver passat una temporada a París, va decidir tornar a Sant Petersburg, on va treballar durant 60 anys, el que va donar lloc a 55 ballets en exclusiva, 21 en col·laboració i 37 per a diverses òperes. La seva època més productiva va ser com a director del Ballet Imperial rus, al qual, juntament amb Vsevoloiski, va formar una dupla que va durar disset anys. En aquest temps va treballar estretament amb el músic Txaikovski, que va compondre la majoria de les músiques dels seus ballets i de qui destaquen principalment El llac dels cignes, La bella dorment i El Trencanous. Més tard coreografià partitures d'Aleksandr Glazunov, de qui hom pot destacar els ballets Raymonda, Les quatre estacions i Astúcies d'amor.

Estil[modifica | modifica el codi]

Les coreografies de Petipà es caracteritzen pel seu rigor tècnic, la riquesa de mitjans i un sentit de l'elegància que fugia de floritures i pompositat afuncionals o innecessàries. Detestava l'estil que considerava massa acrobàtic de l'escola italiana i el luxe desanimat del tardà ballet francès. Va intentar conservar i enriquir l'herència romàntica, portant la tradició als seus més alts nivells, va reformar el paper del ballarí masculí i donar corporeïtat diferenciada a l'home i a la dona, de manera que se n'explotessin al màxim les propietats anatòmiques i enèrgiques de cada qual. També va suprimir la figura del favorit (o favorita), tractant a tots amb igualtat.

En la redacció de les seves coreografies era minuciós. Anava escrivint en una llibreta les diverses evolucions que la partitura exigia, incloent-hi retrats i perfils de les actituds que imaginava en els diversos personatges. El cim de cadascuna de les seves obres era el pas à deux entre dos protagonistes, que comença amb un adagio a càrrec de tots dos, segueix amb variacions alternades, una per ella i una per a ell, una lenta (adaggio) i una altra ràpida (allegro o grand alegro), i acaba amb un nou duo, exigent de tècnica i resolt amb un posat (posé) entrellaçat. D'aquesta manera, Petipà va reunir la tradició de la velocitat italiana amb l'herència de l'adagi en un estil depurat i elegant.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màrius Petipà