Marià Aguiló i Fuster
 Retrat de Marià Aguiló, obra d'Audouard, recollit a La Ilustració Catalana. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 de maig de 1825 Palma |
| Mort | 6 de juny de 1897 (als 72 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | poesia |
| Moviment | Renaixença |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Àngel Aguiló i Miró  |
Premis
| |
Marià Aguiló i Fuster[1] (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897)[2] fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.[3]
Biografia
Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, vinguda a menys durant la segona meitat del segle XVIII, cursà estudis secundaris a l'Institut Balear, i el 1844, fugint de l'ambient asfixiant que envoltava les persones de la seva condició a Mallorca a la primera meitat del segle XIX, es traslladà a Barcelona, on estudià la carrera de dret, i gràcies a les gestions de Joaquim Rubió i Ors i Pau Piferrer, entrà a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La feina de bibliotecari es convertí en la seva professió, que compaginà amb treballs arxivístics i bibliogràfics, la recuperació de cançons populars i la lluita per la llengua i la literatura catalanes. Fou un dels capdavanters de la Renaixença catalana, recuperador de la llengua catalana i de la història dels Països Catalans. No fou un historiador en el sentit convencional de la paraula, sinó un recuperador del passat com a filòleg, bibliògraf, editor i folklorista. El seu treball erudit posà les bases històriques i culturals que necessitava el catalanisme polític de l'últim quart del segle XIX. A l'inici de la dècada del 1850, començà la recerca sobre totes les fonts escrites de la llengua i literatura catalanes. El 1858 es traslladà a València com a bibliotecari de la Biblioteca Provincial de València, ciutat des d'on impulsà eficaçment el ressorgiment literari nacional. Posteriorment, l'any 1861, retornà a Barcelona i dirigí la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.[1] Fou membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Publicà un gran nombre d'obres clàssiques catalanes, que va fer accessibles al gran públic. A partir de la investigació arxivística i del treball de camp per tots els Països Catalans, recollí una gran quantitat de material lexicogràfic, que aplegà al seu Diccionari.[4] També reconstituí un Romancer popular. La seva obra més important, però, fou segurament el Catálogo de las obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, publicat el 1923, i que havia estat premiat el 1860 a Madrid. La seva activitat poètica es basà, així, en el coneixement profund de la literatura clàssica catalana i les fonts etnològiques.
La Biblioteca de Catalunya conserva en els seus fons i col·leccions llibres i manuscrits procedents de la biblioteca Aguiló. L'Institut d'Estudis Catalans va crear el premi Marià Aguiló en el seu honor per guardonar «al millor vocabulari d'un autor català antic o modern o al millor vocabulari tècnic d'una indústria, art, ofici, etc.».[5] Per altra banda, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia una part del fons personal de Marià Aguiló.[6]
El llibre Els poetes romàntics de Mallorca inclou cinc poemes d'Aguiló: «Ramon Llull aconsellant el poeta», «Aubada», «Esperança», «Enamorament impossible» i «Això rai!». És citat sovint el següent quartet d'ell, en què relaciona llengua, poble i nació:[7]
| « | Cap nació pot dir-se pobra si per les lletres reneix. Poble que sa llengua cobra se recobra a si mateix. |
» |
Obres
- Romancer popular de la terra catalana (1893)
- Llibre de l'amor (1898)
- Llibre de la mort (1898)
- Records de jovenesa (1900)
- Catálogo de las obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860 (1927)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Marià Aguiló i Fuster». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nomenclàtor. «Carrer de Marià Aguiló». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 2 maig 2014].
- ↑ «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Diccionari Aguiló; materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1914-1934 [reimpressió: Barcelona: Alta Fulla, 1988-1989].
- ↑ «XIXé cartell de premis de l'Institut d'Estudis Catalans». Serra d'Or, 1, octubre 1959, p. 19.
- ↑ Inventari del fons personal de Marià Aguiló Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- ↑ Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 14. ISBN 978-84-92718-67-2.
Bibliografia
- Manuel Sanchis Guarner, Els poetes romàntics de Mallorca, dins la col·lecció Biblioteca Bàsica de Mallorca. Moll, Palma, 1987.
Enllaços externs
- Fons Marià Aguiló de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Catàleg en línia
- Plantilla:Hudaweb
- LletrA. «Marià Aguiló i Fuster». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Biografia de Marian Aguiló.
- Decepció, un sonet de Marian Aguiló.
- Marian Aguiló a Mag Poesia. Inclou els poemes Aubada i Què és amor.
- Fons de Marià Aguiló a la Biblioteca de Catalunya.
| Precedit per: ' |
Ramon Miquel i Planas Medalla IV 1852-1897 |
Succeït per: Ramon Picó (electe) Ferran Agulló Vidal (electe) Ramon Miquel i Planas |
