Marià Rius i Montaner

Marià Rius i Montaner

Biografia
Naixement	19 d'octubre de 1838 Tarragona
Mort	12 de gener de 1894(1894-01-12) (als 55 anys) Scala Dei
Diputat al Congrés dels Diputats
29 d'abril de 1872 – 22 de març de 1873
← Estanislau Figueras i de Moragas Agustí Sardà i Llaveria →
Districte	Falset
Diputat al Congrés dels Diputats
25 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878
Districte	Falset
Diputat al Congrés dels Diputats
30 d'agost de 1881 – 29 de desembre de 1890
Districte	Tarragona
10 d'abril de 1893 – 19 de novembre de 1894
Districte	Tarragona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal
Altres
Títol	Comtat de Rius (1871–1894)
Cònjuge	Elisa Olózaga Camarasa (en) (1864–)
Fills	Elisa Rius i Olózaga
Parents	Joaquim de Querol i de Rius (fill de la filla) Ferran de Querol i de Bofarull (gendre) Salustiano de Olózaga Almandoz (sogre)
Diputat al Congrés dels Diputats Majordom major del Rei d'Espanya Amadeu I d'Espanya

Marià Rius i Espina Montaner (Tarragona, 19 d'octubre de 1838 – Scala Dei, 12 de gener de 1894) era un empresari i polític català, fill de Marià Rius i Vicenta Montaner, negociants originaris d'Altafulla. El 1871 Amadeu I li concedí el títol de comte de Rius.

Biografia

El 1853 va marxar a Madrid per a estudiar lleis. Allí va conèixer Salustiano de Olózaga Almandoz, amb la filla del qual es va casar el 1864 i mercè el qual es va afiliar al Partit Progressista, del qual en fou un dels caps a Tarragona, i participà tant en la insurrecció de Tarragona de 1867 com en la revolució de 1868. Amic íntim de Joan Prim i Prats, fou vicepresident de la Junta Revolucionària de Tarragona. A les eleccions de 1869 fou escollit diputat per Tortosa i fou nomenat secretari del Congrés dels Diputats. A instància de Prim, formà part de la delegació que anà a Itàlia a buscar Amadeu I per tal d'oferir-li el tro espanyol. Quan es va exiliar, l'acompanyà a Lisboa i Torí. Fou escollit diputat per Falset a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, i durant un temps alcalde de Tarragona i president de l'Ateneu de Tarragona. Fou escollit novament diputat a les eleccions de 1876, però no volgué ocupar l'escó per fidelitat a Amadeu I.

Poc després formà part de la Izquierda Liberal Dinástica, amb la que fou escollit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1881. Després ingressà al Partit Liberal Fusionista, amb el que fou novament diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1884, 1886 i 1893. Per influència seva es va construir el pont sobre el riu Francolí, les obres del port de Tarragona i l'estació de ferrocarril. Li oferiren el càrrec de senador vitalici, però el va rebutjar.

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885), p. 544-545
• Asunción Díaz López, La correspondencia familiar del conde de Rius