Mark Taimànov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mark Taimànov

Mark Taimànov, el 1996
Naixement Mark Ievgènievitx Taimànov
Марк Евге́ньевич Тайма́нов
7 de febrer de 1926 (1926-02-07) (88 anys)
Khàrkiv, RSS d'Ucraïna
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Ocupació Jugador d'escacs, pianista
Títol Gran Mestre (1952)
Campió de l'URSS (1956)
2 cops Campió del món sènior

Mark Ievgènievitx Taimànov (en rus: Марк Евге́ньевич Тайма́нов) (nascut a Khàrkiv, llavors Unió Soviètica,[1] actualment Ucraïna, el 7 de febrer de 1926), és un jugador, escriptor, i teòric dels escacs i també un reputat pianista[2] jueu rus, que va jugar durant la major part de la seva carrera sota bandera soviètica.[3] Durant el període 1946 a 1956 es va mantenir entre els deu millors jugadors del món. És Gran Mestre des de 1952, ha participat dos cops al cicle de candidats pel títol mundial absolut (1953 i 1971), fou Campió de l'URSS (1956), i ha guanyat dos cops el Campionat del món d'escacs sènior (1993 i 1994).[4][5] Va mantenir un nivell de joc considerable fins a començaments dels 1990s, però la seva força de joc va anar minvant progressivament fins que es retirà dels escacs de competició a començaments dels 2000s.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1949, a Riga, fou primer al Campionat d'escacs de Letònia, (tot i que el títol se l'endugué el primer classificat letó, Alexander Koblencs, ja que Taimànov hi participava fora de concurs). Va obtenir el Campionat de la ciutat de Leningrad en cinc ocasions, els anys 1948, 1950, 1952, 1961 i 1973.

Campionats d'escacs de la Unió Soviètica[modifica | modifica el codi]

Taimànov jugant contra Evgeni Vasiukov, al Campionat del món Sènior de 1995 a Bad Liebenzell. Els anys 1960s ambdós jugadors s'havien enfrontat molts cops en campionats soviètics.

De 1948 a 1976, va disputar 23 finals dels Campionats Soviètics de 29 possibles, un rècord absolut només igualat per Iefim Hèl·ler. Només fou absent d'una final sis cops, els anys 1950, 1964/65, 1968/69, 1970, 1972 i 1975[6] Malgrat aquestes nombroses participacions, només acabà primer dos cops ex-æquo, i s'emportà el títol un cop després d'un desempat. El 1952 fou primer empatat amb el Campió del món Mikhaïl Botvínnik (+11 -3 =5),[7] però va disputar i perdre el títol contra ell en el desempat (+1 -2 =3),[7] mentre que a la 23a edició del campionat, el 1956, acabà empatat als llocs 1r-3r amb 11½/17 punts (+8 -2 =7)[7] i fou finalment campió en vèncer Iuri Averbakh (=2) i Borís Spasski (+2) en el playoff de desempat.[3]

Torneigs interzonals, i cicles de candidats[modifica | modifica el codi]

En Taimànov va participar en tres Interzonals. La seva primera posició al campionat de l'URSS de 1952 li va permetre de participar a l'Interzonal de Saltsjöbaden del mateix any, on hi fou 2n-3r (+7 =13),[7] (el guanyador fou Aleksandr Kótov),[8][9] cosa que el classificà per al Torneig de Candidats de Zuric de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi empatà als llocs 8è-9è (+7 -7 =14),[7] (el guanyador fou Vassili Smislov).[10]

El 1969, la seva 3a-5a plaça al Campionat de l'URSS el va classificar per a l'interzonal de Palma de Mallorca, de 1970, on hi fou 5è-6è (+8 -3 =12)[7] i es va classificar pels matxs de candidats. El 1971, després que canviés el sistema de joc (s'establiren matxs eliminatoris en lloc d'un torneig), s'hagué d'enfrontar a quarts de final a Vancouver (Canadà) contra Bobby Fischer, qui li va propinar un contundent 6-0.[11] Taimànov és especialment recordat per aquesta derrota,[12] la qual va aplanar el camí de Fischer cap al títol mundial[13] i que va sentar molt malament al govern soviètic de l'època, en el context de la guerra freda, i que va provocar que tingués moltes dificultats a l'URSS, i que veiés reduïts els seus ingressos.[14] A més, en tornar de Vancouver, a la duana li van interceptar dins la maleta un llibre d'Aleksandr Soljenitsin prohibit a l'URSS. Aquesta infracció li va costar una prohibició de participar en els torneigs occidentals. Fou també desposseït del seu títol de Mestre dels Esports de l'URSS, el qual no va recuperar fins al 1991.

Al torneig Interzonal de 1973, a Leningrad, la seva modesta 8a.10a plaça (+3 -3 =11)[7] l'eliminà de la cursa pel títol mundial.[15]

Competicions internacionals per equips[modifica | modifica el codi]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Curiosament, en Taimànov només va ser seleccionat un sol cop per a representar l'URSS a les Olimpíades d'escacs: fou a l'edició de Moscou 1956, guanyada per l'equip soviètic, i on en Taimànov hi puntuà (+6 =5)[7] i fou medalla de bronze individual.[16]

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[17] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes  %
1956 XII Olimpíada URSS Moscou - 1r suplent 11 6 5 0 77.3 %

Campionat d'Europa per equips[modifica | modifica el codi]

Taimànov va participar, representant l'URSS, en quatre Campionats d'Europa per equips, els quatre primers que es van celebrar, entre els anys 1957 i 1970 (amb un total de 21 punts de 28 partides, un 75%). En aquests campionats, hi va assolir la increïble marca de vuit medalles d'or (totes les possibles): quatre per equips, i quatre d'individuals.[18]

Taula de participacions en Campionats d'Europa per equips
Any Europeu[17] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes  %
1957 Ir Europeu per equips Àustria Viena[19] - 5 2 3 0 70.0%
1961 IIn Europeu per equips RFA Oberhausen[20] - 9 6 3 0 83.3%
1965 IIIr Europeu per equips RFA Hamburg[21] - 8 3 4 1 62.5%
1970 IVt Europeu per equips Àustria Kapfenberg[22] - 6 4 2 0 83.3%

Matx URSS - Resta del món[modifica | modifica el codi]

Taimànov va participar també al Matx URSS contra la Resta del món, de Belgrad 1970, al setè tauler de l'URSS, on s'enfrontà a l'alemany Wolfgang Uhlmann a qui guanyà per (+2 -1 =1).[7]

Contribució a la teoria dels escacs[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 __ c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 __ b7 pd c7 __ d7 pd e7 __ f7 pd g7 pd h7 pd
a6 pd b6 __ c6 nd d6 __ e6 pd f6 __ g6 __ h6 __
a5 __ b5 __ c5 __ d5 __ e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 __ d4 nl e4 pl f4 __ g4 __ h4 __
a3 __ b3 __ c3 nl d3 __ e3 __ f3 __ g3 __ h3 __
a2 pl b2 pl c2 pl d2 __ e2 __ f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 __ c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 __ h1 rl
Chess zhor 26.png
Variant Taimànov de la defensa siciliana, posició principal

Hi ha diverses variants d'obertura que duen el seu nom, dins la defensa Benoni, o l'Índia de rei. Això no obstant, la seva principal contribució fou la Variant Taimànov de la defensa siciliana (B46): (1.e4 c5 2.Cf3 e6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cc6 5.Cc3 a6).

Existeix una variant Taimànov en quatre diferents obertures d'escacs, en tots els casos anomenada així en honor a Mark Taimànov:

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

Mark Taimànov - Tigran Petrossian, Torneig de Candidats, Zuric, 1953.

1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 Ab4 4.e3 c5 5.Ad3 0-0 6.Cf3 d5 7.0-0 Cc6 8.a3 Axc3 9.bxc3 b6 10.cxd5 exd5 11.Ce5 Dc7 12.Cxc6 Dxc6 13.f3 Ae6 14.De1 Cd7 15.e4 c4 16.Ac2 f5 17.e5 Tf7 18.a4 a5 19.f4 b5 20.axb5 Dxb5 21.Aa3 Cb6 22.Dh4 De8 23.Tf3 Cc8 24.Aa4 Td7 25.Tb1 Dd8 26.Axd7 Dxd7 27.Tg3 Ca7 28.Ae7 Af7 29.Dg5 Ag6 30.h4 Cc6 31.Aa3 Cd8 32.h5 Ce6 33.Dh4 Af7 34.h6 g6 35.Df6 Dd8 36.Ae7 Dc7 37.Txg6+ hxg6 38.h7+ Rxh7 39.Df7+ Cf7 40.Rf2 1-0

Anatoli Kàrpov - Mark Taimànov, Leningrad, 1977

1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 a6 5.c4 e5 6.Cb3 Cf6 7.Cc3 Ab4 8.f3 0-0 9.Ae3 d6 10.Tc1 b6 11.Ad3 Ac5 12.Dd2 Ae6 13.Cxc5 bxc5 14.0-0 Cd4 15.Cd5 Cd7 16.f4 Tb8 17.f5 Axd5 18.cxd5 Db6 19.Tf2 f6 20.Tc4 a5 21.Ta4 Ta8 22.De1 Ta7 23.b3 Tfa8 24.Tb2 Dc7 25.Ad2 Cb6 26.Txa5 c4 27.Af1 Txa5 28.Axa5 Dc5 29.Axb6 Dxb6 30.Rh1 cxb3 31.axb3 g6 32.fxg6 hxg6 33.b4 Rg7 34.b5 f5 35.exf5 Cxf5 36.Tb3 Dd4 37.b6 Ta1 38.Tb1 Cg3+ 39.hxg3 Ta8 0-1

Obres[modifica | modifica el codi]

Carrera com a músic[modifica | modifica el codi]

En paral·lel a la seva carrera com a jugador d'escacs, en Taimànov ha tingut també una brillant carrera com a pianista. És possible que aquesta segona activitat hagi limitat la seva actuació en l'àmbit dels escacs.

Tot i que era originari d'Ucraïna, va passar la seva adolescència a Leningrad, on la música, la seva segona passió el va portar al Conservatori. Allà hi va conèixer la seva futura dona, Liubov Bruk, amb la qual va tocar ja des de ben jove obres per a dos pianos. Durant la II Guerra Mundial, davant l'amenaça de la invasió alemanya, el Conservatori de Leningrad va ser evacuat a Taixkent, on els Taimànov van passar la guerra. En els anys 1950 i 1960, el duo que va formar amb la seva dona va donar nombrosos concerts dins el bloc soviètic.

Els seus problemes amb les autoritats després del matx perdut contra Bobby Fischer van acabar amb la seva separació de Liubov i al final del seu duo, moment a partir del qual en Taimànov continuà fent concerts com a solista. El 1998, Philips va editar gravacions del duo Brouk - Taimanov a la sèrie "Grans Pianistes del segle XX".

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. En aquell moment, la ciutat era la capital de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (1917-1934).
  2. Amb la seva primera muller, Lyobov Bruk, van formar un duo de piano i veu molt famós a la Unió Soviètica
  3. 3,0 3,1 «Nota biogràfica de Mark Taimànov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
  4. «Entrevista a Mark Taimànov» (en anglès). chessville.com, març de 2004. [Consulta: 8 juny 2010].
  5. Weeks, Mark. «Historial de guanyadors del Campionat del món sènior» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 10 de novembre de 2011].
  6. B. Cafferty i Mark Taimànov, The Soviet Championships
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  8. «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 de març de 2014].
  9. Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 de març de 2014].
  10. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 de març de 2014].
  11. Com Bobby Fischer va dir en una ocasió, el resultat final no es corresponia amb la força de joc real dels dos jugadors. Taimanov va dir posteriorment que en aquell moment li semblava que estava jugant contra una màquina que mai cometia cap error. Influït per aquests pensaments, a la tercera partida del matx, en què hi tenia gran avantatge posicional, no va poder trobar la continuació correcta per guanyar.
  12. Aquest matx fou un exemple de l'anomenada síndrome de Kótov descrita per Aleksandr Kótov al seu llibre "Penseu com un Gran Mestre" (1971)
  13. Fischer va derrotar posteriorment en Bent Larsen (també per 6-0), i finalment, en Tigran Petrossian per obtenir el dret a disputar el ceptre mundial contra en Borís Spasski
  14. My life with chess and music Entrevista a Mark Taimànov a ChessBase.com [Consulta: 7/6/2010] (anglès)
  15. Weeks, Mark. «Interzonal de Leningrad de 1973» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 29 d'abril de 2014].
  16. Olimpbase:: Fitxa de Mark Taimànov Competicions per equips [Consulta 5 setembre 2010]
  17. 17,0 17,1 OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)
  18. Fitxa de Mark Taimànov Competicions per equips [Consulta 5 setembre 2010]
  19. Europeu de Viena a Olimpbase Fitxa de l'equip soviètic
  20. Europeu d'Oberhausen a Olimpbase Fitxa de l'equip soviètic
  21. Europeu d'Hamburg a Olimpbase Fitxa de l'equip soviètic
  22. Europeu de Kapfenberg a Olimpbase Fitxa de l'equip espanyol

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mark Taimànov
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 4 setembre 2010]. (anglès)
  • Mark Taimànov a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 4 setembre 2010] (anglès)
  • Partides de Mark Taimànov a «365chess.com». [Consulta: 4 setembre 2010]. (anglès)
  • Fitxa de Mark Taimànov a la FIDE (en anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Mark Taimànov «benoni.de». [Consulta: 4 setembre 2010]. (alemany)
  • Estimació Elo de Mark Taimànov a «chessmetrics.com». [Consulta: 4 setembre 2010]. (anglès)
  • Fitxa de Mark Taimànov a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 4 setembre 2010]. (anglès)
  • «Entrevista amb Mark Taimànov» (en anglès). chessbase.com, 23/05/2002. [Consulta: 4 setembre 2010].
  • «Entrevista amb Mark Taimànov» (en anglès). chessville.com, març de 2004. [Consulta: 4 setembre 2010].
  • «Entrevista amb Mark Taimànov» (en anglès). gmsquare.com, 2001. [Consulta: 4 setembre 2010].



Títols
Precedit per:
Iefim Hèl·ler
Campió de l'URSS
1956
Succeït per:
Mikhaïl Tal
Precedit per:
Iefim Hèl·ler
Campió del món sènior
1993-1994
Succeït per:
Evgeni Vasiukov