Marmota bobac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marmota bobac
Marmotes de l'Himàlaia segons un dibuix de 1883.
Marmotes de l'Himàlaia segons un dibuix de 1883.

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Subfamília: Sciurinae
Gènere: Marmota
Espècie: M. bobak
Nom binomial
Marmota bobak
Müller, 1776

La marmota bobac (Marmota bobak), també coneguda com la marmota de l'estepa, és una espècie de marmota que habita les estepes de Rússia i Àsia central incloent l'Himàlaia i la meseta del Tibet.

Junt amb la marmota alpina és l'única marmota europea. Es troba a l'est d'Europa fins a Belarrússia, Ucraïna i Rússia fins a Kazakhstan.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es mostra activa durant uns cinc mesos i mig l'any. Triga tres anys per arribar a la maduresa sexual. Poden ser hostes de la pesta bubònica.

És una espècie de mida petita i formes més gràcils que les altres marmotes. El cos fa 58 cm i s'hi afegeix la cua de 14,5 cm. El pelatge és curt i de color terra, per a camuflar-se.

És un animal social en grups familiars. Les lludrigueres es fan servir durant moltes generacions i poden arribar a fer 100 m de llarg i tenir tres entrades diferenciades. Les cambres d'hibernació poden estar a 4 metres sota terra. Hibernen en grups de 12 a 15 individus.


Subespècies[2][modifica | modifica el codi]

  • M. b. bobak
  • M. b. tschaganensis

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmota bobac Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Tsitsulina, K., Zagorodynuk, I., Formozov, N. & Sheftel, B.. Marmota bobak. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 6 gener 2009.
  2. Grubb, Peter. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005. ISBN 0-801-88221-4.