Marmota xiuladora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marmota xiuladora
Groundhog3.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Gènere: Marmota
Espècie: M. monax
Nom binomial
Marmota monax
(Linnaeus, 1758)
Distribució de marmota canadenca
Distribució de marmota canadenca
Subspècies
  • M. m. monax Linnaeus, 1758
  • M. m. canadensis Erxleben, 1777
  • M. m. ignava Bangs, 1899
  • M. m. rufescens A. H. Howell, 1914

La marmota xiuladora (Marmota monax) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família Sciuridae. Al contrari que la majoria de les marmotes, la marmota canadenca no és una espècie de muntanya, sinó que habita en zones planes. Es troba en gran part del Canadà i els Estats Units (inclosa Alaska), faltant només a les àrees de tundra, les Muntanyes Rocoses meridionals, els deserts i les zones pantanoses i sub-tropicals del Golf de Mèxic.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La longitud típica de la marmota canadenca és de 40 a 65 centímetres de llarg més 15 de cua, amb un pes de 2 a 4 quilos. En aquelles àrees on abunda l'aliment (especialment l'alfals) i no existeixen depredadors habituals es poden trobar exemplars de fins a 80 cm de llarg i 14 quilos de pes. L'esperança de vida és de 6 anys en la naturalesa i 10 en captivitat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Les marmotes canadenques s'han multiplicat de forma notable des de l'arribada dels primers colons europeus a Amèrica del Nord, ja que la desforestació ha contribuït a l'expansió del seu hàbitat típic, el de les planes herbàcies de clima temperat-fred. L'espècie es troba amb regularitat fins i tot a certes zones habitades dels EUA, on és un animal molt popular.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Marmota xiuladora

Com la resta de marmotes, construeixen caus on dormen, crían al seu prole i hibernen en els mesos freds. Aquests caus tenen normalment dues entrades, per facilitar l'accés des d'una zona més àmplia quan es detectin depredadors, així com per abandonar-la si un d'ells aconsegueix colar-se dins. Encara així, abans de recórrer a la fugida la marmota defensa feroçment el seu cau dels intrusos ajudant-se de les seves grans ungles i incisius, i no és rar que aconsegueixi expulsar del refugi a carnívors com mofetes, guineus, gossos petits o mosteles.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les marmotes maduren i poden reproduir-se ja en el seu primer any de vida, encara que el més normal és que esperin al segon per tenir la seva primera ventrada. L'època de zel es produeix entre març i abril, just al final de la hibernació. Durant el període de gestació, que dura una trentena de dies, mascle i femella romanen junts, abandonant el primer el cau quan es produeix el part. Aquest consta de dos a sis cries que neixen cegues, nues i incapaces de valer-se per si mateixes. Creixen de pressa i al voltant del mes i mitjà de néixer ja abandonen la llar materna.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmota xiuladora Modifica l'enllaç a Wikidata