Marraix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marraix
Lanas u0.gif
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Lamniformes
Família: Lamnidae
Gènere: Lamna
Espècie: L. nasus
Nom binomial
Lamna nasus
Bonnaterre, 1788
Distribució geogràfica del marraix (en blau).
Distribució geogràfica del marraix (en blau).

El marraix (Lamna nasus) és una espècie de tauró que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos fusiforme i relativament alt.
  • El musell és cònic i una mica arrodonit.
  • Dues aletes dorsals; la primera, gran, just per darrere de la inserció de les pectorals; la segona molt més petita, com l'anal.
  • L'aleta caudal és semilunar.
  • Presenta cinc parells de fenedures branquials per davant de les pectorals.
  • Sense membrana nictitant.
  • Les dents són iguals a les dues mandíbules, primes, de marge llis i amb dues cúspides secundàries a la base.
  • Color blau fosc al dors i blanc o gris a la panxa.
  • La seua longitud màxima és de més de 300 cm.
  • El mascle és adult entre els 219 i 262 cm, i la femella entre els 152 i 219 cm.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Marraix al Museu d'Història Natural de Perpinyà

Excel·lent nedador pelàgic, pot navegar sol o en grups pel litoral costaner. Cerca els corrents d'aigües fredes de menys de 18º C. A l'estiu s'apropa a les costes nedant per la superfície; a l'hivern s'està més en fondalades d'alta mar. Se'l troba des de la superfície fins a profunditats de 336 m. Presenta segregació poblacional per sexes i edats.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits peixos pelàgics com la sardina, el seitó, el verat i el sorell. També alguns gàdids, petits taurons i calamars.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípar aplacentari. Els embrions practiquen el canibalisme intrauterí. La femella fa ventrades, presumiblement durant tot l'any, d'una a cinc cries entre 60 i 75 cm. Poden viure fins a uns 30 anys, i arriben a la seua maduresa als 5 anys.

Aprofitament[modifica | modifica el codi]

Dents d'un marraix

Tot i la seua poca abundor, és una espècie comercial. Es pesca amb palangre i es ven, juntament amb el solraig, amb el nom d'emperador. Ambdós tenen els mateixos aprofitaments.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marraix