Marrita
 Marrita | |
|---|---|
 Marrita, entre les marques vermelles, sobre galena i quars | |
| Fórmula química | AgPbAsS₃ |
| Epònim | John Edward Marr  |
| Nom IUPAC | trisulfur d'argent, arsènic i plom |
| Localitat tipus | pedrera Lengenbach |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.17 |
| Dana | 3.4.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular, a cristalls estriats |
| Estructura cristal·lina | a = 7.29 Å, b = 12.68 Å, c = 5.99 Å; β = 91.22°; V 553.57 ų; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m - prismàtica |
| Massa molar | 486.19 g |
| Color | gris plom a gris acer |
| Macles | làmines maclades parcialment doblegades observable en la secció polida |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | vermell fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,822 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | anisotròpica |
| Pleocroisme | blanc, amb reflexions internes vermelles |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mrr |
| Referències | [1] |
La marrita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Va ser descoberta el 1904 a la vall de Binn, al cantó de Valais, Suïssa.[3] Fou anomenada d'aquesta manera en honor de John Edward Marr (1857–1933), geòleg de la Universitat de Cambridge, Anglaterra.
Característiques[modifica]
La marrita és un rar mineral de plom, argent, arsènic i sofre, un sulfur de fórmula química AgPbAsS₃ de color gris-negre. Té una duresa de 3 a l'escala de Mohs, la mateixa que la de la calcita, i una densitat de 5,8 g/cm³. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls estriats tabulars. La lluentor dels cristalls és metàl·lica, i la seva fractura concoidal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marrita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments[modifica]
La marrita és un mineral secundari d'origen hidrotermal que apareix en dolomies. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lengenbachita, rathita, tennantita o sartorita. La seva localitat tipus i únic lloc on s'ha trobat fins ara és la pedrera Lengenbach, a la vall de Binn, al cantó de Valais, Suïssa.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marrita |
- ↑ «Marrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Marrite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].