Marsella

De Viquipèdia


(En detall)	(En detall)

Localització

Marsella

Localització de Marsella a França

Vell port de Marsella amb la Nôtre Dame de la Garde al fons.

Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó França
Provença – Alps – Costa Blava
Boques del Roine
Marseille (chef-lieu)
Capital de 25 cantons

Superfície 240,62 km²

Altitud 12 m

Població (2006)
• Densitat 839.043 hab.
3.487 hab/km²

Coordenades

43°17′51″N 5°22′38″E / 43.297500, 5.377222(i) 43°17′51″N 5°22′38″E / 43.297500, 5.377222

Codi postal 1300113016

Codi INSEE 130551320113216

Web

www.marseille.fr

Marsella (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s'anomenen marsellesos.

Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 820.900 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop de 1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància d'Europa després de Rotterdam i Anvers, centre d'important activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses, és també un nus de comunicacions de les rutes d'enllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat en 1409.

Marsella es va desenvolupar amb el nom de Massalia com colònia comercial fundada per mariners foceanos cap al 600 aC, conservant les restes més antigues de la viticultura de França introduïts en el segle IV a. C. Seu d'un vescomtat en el segle IX dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada a la corona de França en 1481 i va aprofitar per al seu creixement de l'aliança estratègica d'aquesta amb el Imperi Otomà durant el Renaixement i el Antic Règim. Després de la Revolució que va batejar amb el nom de Marsellesa, la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari del anomenat Terror Blanc i durant el segle XIX, escenari d'un ràpid progrés amb l'expansió colonial francesa cap a Algèria i l'obertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de la Operació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van ser incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar no obstant això un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i l'accentuació dels conflictes socials en l'última cambra del segle XX per a anar recuperant-se paulatinament com una de les urbs més importants de la regió *Euromediterránea.

Taula de continguts

1 Geografia
2 Història
3 Administració
4 Llocs d'interès
5 Personatges cèlebres
- 5.1 Nascuts a Marsella
- 5.2 Morts a Marsella
6 Enllaços externs

[edita] Geografia

Aglomeració urbana del sud de França, Marsella, del grec Massilia, és el primer port francès, i fa gala de capital del sud de França.

[edita] Història

Hom la coneix com la Ciutat Focèa en occità (i la Cité Phocéenne en francès), ja que va ser fundada al 600 aC per uns mariners grecs de Focea. Va ser anomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Aquest nom però, esdevingué després Massília a l'època romana.

Els foceus s'hi van implantar ràpidament i van construir una ciutat, anomenada Massàlia, decididament voltada cap a la mar i el comerç. Així, al llarg de l'extensa història de Marsella ha estat el comerç (i els comerciants) els qui han decidit el destí de la ciutat: guerres, paus i aliances. La llegenda de la trobada i de l'aliança entre el mariner Protis (foceu) i la bella Gyptis (marsellesa del temps romà) n'estableix fermament la tradició com a ciutat comercial.

L'altra característica de la ciutat és el moviment continu envers l'autonomia en front de les altres ciutats i poders (sobretot de França, del rei de França i de París), ja que canviava d'opinió (i de sobirà) segons li interessava. Durant molt de temps, es va autoadministrar. Només és a partir de la Revolució Francesa, i de la uniformització del territori francès (llengua, moneda, dret) que Marsella perd aquesta especificitat que sempre ha intentat de conservar.

[edita] Administració

Marsella es troba dividida en 16 arrondissements (districtes) i aquests se subdivideixen en barris (111 en total). Els districtes es troben reagrupats per dos en sectors, i cada sector té un consell i un batlle, com a París i a Lió.

Les eleccions municipals es desenrotllen per sectors. Cada sector elegeix consellers (303 en total), un terç dels quals són consellers municipals.

Nombre de consellers elegits per sector:

Sector	1	2	3	4	5	6	7	8	Total
Consellers per sector	22	16	22	30	30	26	32	24	202
Consellers municipals	11	8	11	15	15	13	16	12	101
Nombre total de consellers	33	24	33	45	45	39	48	36	303

Vista panoràmica de Marsella des del mar.

La gran escala, Marsella.

Catedral de Santa Maria la Major, Marsella.

Darrers batlles de Marsella:

1953-1986: Gaston Defferre (ja va ser batlle des de 1944 fins a 1946, reelegit al 1959, 1965, 1971, 1977, 1983)
1986-1995: Robert Vigouroux (reelegit al 1989)
1995-: Jean-Claude Gaudin (reelegit al 2001)

Al Consell General de les Boques del Roine, Marsella representa 25 dels 58 escons, des de la darrera modificació cantonal de febrer de 2003, que ha entrat en vigor amb les eleccions cantonals de 2004. Els 25 cantons de Marsella són: