Marsella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat francesa. Si cerqueu l'as de l'aviació alemany de la II Guerra Mundial, vegeu «Hans-Joachim Marseille».
Marsella
Marseille
Bandera de Marsella Escut de Marsella
(En detall) (En detall)
Localització
Marsella situat respecte França
Marsella
Localització de Marsella a la República Francesa
Vell port de Marsella amb la Nôtre Dame de la Garde al fons.
Vell port de Marsella amb la Nôtre Dame de la Garde al fons.
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava (capital)
Boques del Roine (capital)
Marsella (capital)
Capital de 25 cantons
Gentilici marsellès, marsellesa
Superfície 240,62 km²
Altitud 12 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
850.636 hab.
3.535,18 hab/km²
Coordenades 43° 17′ 51″ N, 5° 22′ 38″ E / 43.297500°N,5.377222°E / 43.297500; 5.377222Coord.: 43° 17′ 51″ N, 5° 22′ 38″ E / 43.297500°N,5.377222°E / 43.297500; 5.377222
Codi postal 13001 a 13016
Codi INSEE 13055
Web

Marsella (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s'anomenen marsellesos.

Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 820.900 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop d'1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància d'Europa després de Rotterdam i Anvers, centre d'important activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses, és també un nus de comunicacions de les rutes d'enllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat en 1409.

Marsella es va desenvolupar amb el nom de Massalia com colònia comercial fundada per mariners foceus cap al 600 aC, conservant les restes més antigues de la viticultura de França introduïts en el segle IV aC. Seu d'un vescomtat en el segle IX dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada a la corona de França en 1481 i va aprofitar per al seu creixement l'aliança estratègica d'aquesta amb l'Imperi Otomà durant el Renaixement i l'Antic Règim. Després de la Revolució que va batejar amb el nom de Marsellesa, la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari de l'anomenat Terror Blanc i durant el segle XIX, escenari d'un ràpid progrés amb l'expansió colonial francesa cap a Algèria i l'obertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de l'Operació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van ser incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar no obstant això un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i l'accentuació dels conflictes socials en l'última cambra del segle XX per a anar recuperant-se paulatinament com una de les urbs més importants de la regió *Euromediterránea.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Aglomeració urbana del sud de França, Marsella, del grec Massilia, és el primer port francès, i fa gala de capital del sud de França.

Història[modifica | modifica el codi]

Hom la coneix com la Ciutat Focèa en occità (i la Cité Phocéenne en francès), ja que va ser fundada el 600 aC per uns mariners grecs de Focea. Va ser anomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Aquest nom, però, esdevingué després Massília a l'època romana.

Els foceus s'hi van implantar ràpidament i van construir una ciutat, anomenada Massàlia, decididament volcada cap a la mar i el comerç. Així, al llarg de l'extensa història de Marsella ha estat el comerç (i els comerciants) els qui han decidit el destí de la ciutat: guerres, paus i aliances. La llegenda de la trobada i de l'aliança entre el mariner Protis (foceu) i la bella Gyptis (marsellesa del temps romà) n'estableix fermament la tradició com a ciutat comercial.

De tornada a Catalunya de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim, la flota va destruir el port de Marsella, el més important dels dominis angevins,[2][3] culminant el seu decliu com a potència marítima.[4] La nau de Romeu de Corbera, al capdavant de les altres galeres de l'estol, va trencar les cadenes que tancaven el port, que es troben a la Catedral de València

L'altra característica de la ciutat és el moviment continu envers l'autonomia enfront de les altres ciutats i poders (sobretot de França, del rei de França i de París), ja que canviava d'opinió (i de sobirà) segons li interessava. Durant molt de temps, es va autoadministrar. Només és a partir de la Revolució Francesa, i de la uniformització del territori francès (llengua, moneda, dret) que Marsella perd aquesta especificitat que sempre ha intentat de conservar.

Administració[modifica | modifica el codi]

Marsella es troba dividida en 16 arrondissements (districtes) i aquests se subdivideixen en barris (111 en total). Els districtes es troben reagrupats per dos en sectors, i cada sector té un consell i un batlle, com a París i a Lió.

Les eleccions municipals es desenvolupen per sectors. Cada sector elegeix consellers (303 en total), un terç dels quals són consellers municipals.

Nombre de consellers elegits per sector:

Sector 1 2 3 4 5 6 7 8 Total
Consellers per sector 22 16 22 30 30 26 32 24 202
Consellers municipals 11 8 11 15 15 13 16 12 101
Nombre total de consellers 33 24 33 45 45 39 38 36 303
Vista panoràmica de Marsella des del mar.
La gran escala, Marsella.
Catedral de Santa Maria la Major, Marsella.

Darrers batlles de Marsella:

Al Consell General de les Boques del Roine, Marsella representa 25 dels 58 escons, des de la darrera modificació cantonal de febrer de 2003, que ha entrat en vigor amb les eleccions cantonals de 2004. Els 25 cantons de Marsella són:

  • Marseille-La Belle-de-Mai (25 878 habitants) ;
  • Marseille-Belsunce (27 992 habitants) ;
  • Marseille-La Blancarde (30 168 habitants) ;
  • Marseille-Le Camas (27 506 habitants) ;
  • Marseille-La Capelette (34 292 habitants) ;
  • Marseille-Les Cinq-Avenues (29 846 habitants) ;
  • Marseille-Les Grands-Carmes (29 060 habitants) ;
  • Marseille-Mazargues (35 890 habitants) ;
  • Marseille-Montolivet (33 644 habitants) ;
  • Marseille-Notre-Dame-du-Mont (31 102 habitants) ;
  • Marseille-Notre-Dame-Limite (33 472 habitants) ;
  • Marseille-Les Olives (26 945 habitants) ;
  • Marseille-La Pointe-Rouge (31 116 habitants);
  • Marseille-La Pomme (38 701 habitants) ;
  • Marseille-La Rose (33 206 habitants) ;
  • Marseille-Saint-Barthélemy (37 629 habitants) ;
  • Marseille-Sainte-Marguerite (36 868 habitants) ;
  • Marseille-Saint-Giniez (34 607 habitants) ;
  • Marseille-Saint-Just (32 749 habitants) ;
  • Marseille-Saint-Lambert (26 218 habitants) ;
  • Marseille-Saint-Marcel (29 981 habitants) ;
  • Marseille-Saint-Mauront (40 816 habitants) ;
  • Marseille-Les Trois Lucs (25 324 habitants) ;
  • Marseille-Vauban (29 668 habitants) ;
  • Marseille-Verduron (35 752 habitants).

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Les Calanques.
  • La basílica de Notre-Dame de la Garde, d'estil romà bizantí
  • L'abadia de Saint-Victor i les criptes
  • El barri històric dels artesans del Panier
  • La Vielle Charité
  • Les Calanques (o Cales de Cassis)
  • L'illa i el castell d'If
  • El passeig de la Corniche
  • El barri de l'Estaque, el de Château Gombert i el Museu del Terroir
  • El barri de Les Catalans és un barri de Marsella, a tocar del mar. El topònim neix el segle xvii, quan hi va arribar un grup de pescadors catalans i es va instal·lar en una infermeria desafectada. El barri va créixer però el nom hi va quedar. A la novel·la El comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas, Mercedes, la promesa d'Edmond Dantès, viu en aquest barri marsellès. El segond club de futbol més popular de Marsella es anomena "Endoume Catalans" i és originari d'aquest barri.
  • Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània
  • Museu Cantini, dedicat a l'art modern i contemporani

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Nascuts a Marsella[modifica | modifica el codi]

Morts a Marsella[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 25
  3. (castellà) Luis Suárez Fernández, Historia de España antigua y media, p.492
  4. Sánchez-Terán, Salvador. La formación del espacio histórico: transportes y comunicaciones : duodécimas Jornadas de Estudios Históricos organizadas por el Departmento de Historia Medieval, Moderna y Contemporánea. Universidad de Salamanca, 2001, p.127. ISBN 8478008829. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània


Precedit per:
PortugalGuimarães

EslovèniaMaribor

Capital Europea de la Cultura
2013
Succeït per:
desconegut