Martí l'Humà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtes de Barcelona
+ Casal de Barcelona
Reis d'Aragó
+ Casal de Pamplona
Sobirans de la
Corona d'Aragó
Casal d'Aragó
Stendardo del re d'Aragona.png
Alfons el Cast
Pere el Catòlic
Jaume el Conqueridor
Pere el Gran
Alfons el Franc
Jaume el Just
Alfons el Benigne
Pere el Cerimoniós
Joan el Caçador
Martí l'Humà
Martí I d'Aragó
Infants
   Martí I de Sicília
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Martí l'Humà, dit també “l'Eclesiàstic”, en aragonès: Martín;[1] en llatí: Martinus, -i.[2] (Girona, 1356 - Barcelona, 1410[3]) fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396 - 1410), de Sicília (1409 - 1410); d'Empúries (1402) i (1407 - 1410); Duc de Montblanc (1387 - 1396). Començà a regnar a l'edat de 40 anys, regnà 14 anys i morí a l'edat de 54 anys.[4] És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Llinatge[modifica | modifica el codi]

Fou el segon fill del rei Pere III el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el difunt rei Joan I el Caçador. Com a fill segon, el 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. El 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Pere III d'Aragó
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
8. Jaume II d'Aragó
(el Just)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Constança de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Carles II d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
9. Blanca de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere IV d'Aragó
(el Cerimoniós)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat Guillem d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
10. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. ?
 
 
 
 
 
 
 
5. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Sanxo d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
11. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Elionor d'Urgell i Montcada
 
 
 
 
 
 
 
1. Martí I d'Aragó
(l'Humà)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Pere III d'Aragó
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
12. Frederic II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Constança de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
6. Pere II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Carles II de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
13. Elionor d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
3. Elionor de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Meinhard de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
14. Otó II de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Elisabet de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Enric V de Legnica
 
 
 
 
 
 
 
15. Eufèmia de Silèsia-Liegnitz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Elisabet de Kalisz
 
 
 
 
 
 
Martí l'Humà
(Llibre de privilegis de la Cartoixa de Vall de Crist).

El 13 de juny de 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna, filla i hereva de Lope de Luna. D'aquest matrimoni tingueren:

Davant la mort del seu únic fill viu i hereu, el 1409 es casà a Bellesguard amb Margarida de Prades, filla de Pere de Prades i descendent directe de Jaume el Just. Amb aquest matrimoni el rei intentà tenir un descendent i hereu però no ho aconseguí.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Primera pàgina del Breviari de Martí

Fou successor al tron de la Corona d'Aragó després de la mort del seu germà Joan el Caçador el 1396, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent. Martí l'Humà refusà la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana d'Aragó, filla de Joan el Caçador, que pretenia de succeir-lo. Les tropes del comtat de Foix entraren per la vall de la Noguera Pallaresa l'octubre de 1396.

L'altra filla supervivent de Joan I, Violant d'Aragó també pretenia succeir-lo gràcies a l'ajuda del seu marit Lluís II de Nàpols.

Relacions amb el Papat[modifica | modifica el codi]

En el Cisma d'Occident fou el partidari més ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acollí al seu regne quan França li retirà el suport.

Comtat d'Empúries[modifica | modifica el codi]

El 1401 a la mort de Pere III d'Empúries sense descendència, la seva muller Joana de Rocabertí fou nomenada hereva del comtat d'Empúries.

El rei Martí, però, ni tan sols havia reconegut el seu nebot, Pere III, com a titular del comtat. Així doncs, invocà les disposicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d'extinció de la línia directa, el comtat retornava a la corona com a tronc comú de la rama dinàstica.

El 1402 el rei Martí cedí el comtat a la seva muller, Maria de Luna. A la mort d'aquesta el 1407, el comtat retornà al seu poder.

Regne de Sicília[modifica | modifica el codi]

Torre del Rei Martí, del Palau Reial Major de Barcelona

Va heretar a la mort de la seva mare Elionor de Sicília, el 1375, els drets sobre el Regne de Sicília, mentre el seu pare els hi va cedir el 1380. El casament del seu fill amb Maria de Sicília, filla i hereva del rei de Sicília Frederic III, provocà que el 1392 enviés un estol naval per re-conquerir l'illa per aquesta.

L'oposició dels Chiaramonte provocà una gran insurrecció a l'illa contra les forces catalanes que obligaren a enviar reforços des de Catalunya, així com un estol preparat per al socors de Sardenya.

Expedicions a Berberia[modifica | modifica el codi]

El 1398 i 1399, com a conseqüència del saqueig de Torreblanca[5] i altres atacs corsaris, realitzà dues croades contra Tedelis[6] i Bona.[5]

Regne de Sardenya[modifica | modifica el codi]

El 1400 reuní a Tortosa un parlament de ciutats marítimes que van atorgar al rei català un donatiu per defensar les possessions catalanes a l'illa de Sardenya.

El 1400 hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gènova, l'arribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, morí el seu fill Martí el Jove, rei, amb l'esperança frustrada d'aconseguir descendència.

De fet Jaume II d'Urgell no fou designat hereu del regne com a tal, ja que Martí volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Martí el Jove, l'infant Frederic de Luna. Martí I morí, però, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.

Mort de Martí[modifica | modifica el codi]

Signatura autògrafa de Martí l'Humà

Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

  • A 12 de desembre del 1398: Signum + Martini, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie[8]


Martí l'Humà
Naixement: 1356 Mort: 31 de maig 1410
Títols
Precedit per:
Joana de Rocabertí
(esposa de Pere III d'Empúries)
Comte d'Empúries
Primer cop

(Llista de comtes d'Empúries)
(1402)
Succeït per:
Maria de Luna
(esposa)
Precedit per:
Maria de Luna
(esposa)
Comte d'Empúries
Segon cop

(Llista de comtes d'Empúries)
(1407-1410)
Succeït per:
(interegne)
Al Compromís de Casp s'escull a
Ferran I d'Aragó
"el d'Antequera"

Aragó i Sicília
Precedit per:
Joan I d'Aragó
"el Caçador"

(germà)
Rei d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Rei d'Aragó, Comte de Sobrarb
(1396–1410)
Rei de València
(Llista de reis de València)
(1396–1410)
Rei de Mallorca
(Llista de reis de València)
(1396–1410)
Rei de Sardenya i Còrsega
(Llista de reis de Sardenya)
(1396–1410)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
- Principatus[9] -
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa,
Comtat de Conflent, Comtat de Berga
Comtat de Rosselló
Comtat de Rosselló, Comtat de Cerdanya

(1396–1410)
Precedit per:
Martí I de Sicília
"el Jove"

Regne de Sicília
(fill)
Rei de Sicília
(Llista de reis de Sicília)
(1409–1410)
Títols d'Apanatge
— Nova creació: —
Apanatge creat pel seu germà
Joan I d'Aragó
"el Caçador"

(1387)
Duc de Montblanc
(Llista de ducs de Montblanc)
(1387-1396)
Succeït per:
el 1412
Joan "el Sense Fe"
(nebot-nét)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
  2. Signum + Martini, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; Arxiu Jaume I
  3. «Bernat Metge». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 maig 2013].
  4. Com a rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya
  5. 5,0 5,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003. 
  6. Insa Montava, Josep. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129. 
  7. Arxiu Jaume I: Joan I confirma huit privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel
  8. Arxiu Jaume I: El rei Martí atorga als habitants de la Vall d'Uixó franquesa dels imposts de mig peatge de Terol, i de pontatge, en tots els territoris de la corona, amb excepció dels situats més enllà del coll de Pertús
  9. Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]