Martín (Hache)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Martín (Hache)

Fitxa tècnica
Direcció: Adolfo Aristarain

Producció: Adolfo Aristarain, Gerardo Herrero i Javier López Blanco.

Guió: Adolfo Aristarain i Kathy Saavedra

Música: Fito Páez

So: Daniel Goldstein, Ricardo Steimberg, Carlos Garrido, Ángel Gallardo

Fotografia: Porfirio Enríquez

Muntatge: Fernando Pardo

Vestuari: Félix Sánchez Plaza

Protagonistes: Federico Luppi , Juan Diego Botto , Eusebio Poncela , Cecilia Roth , Sancho Gracia,

Dades i xifres
Països: Argentina
Espanya
Data d'estrena: 1997
Gènere: Drama
Duració: 115 min

Companyies
Productora: Adolfo Aristarain, Canal+ España, Televisión Española (TVE), Tornasol Films S.A.
Distribució: Alta Films S.A. (Espanya), Líder Films S.A. (Argentina)
Pressupost: 200 milions de pessetes

Pàgina sobre “Martín (Hache) a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

Martín (Hache) és una pel·lícula coproduïda per Argentina i Espanya, dirigida per Adolfo Aristarain i estrenada el 1997, que va obtenir nombrosos premis pel seu director i els seus dos protagonistes principals Cecilia Roth i Federico Luppi.

Argument[modifica | modifica el codi]

Martín Echenique (Luppi) és un director de cinema, natural de Buenos Aires, que porta vivint més de vint anys a Madrid. Detesta el seu país, es nega a recrear-se amb la nostàlgia i no es permet una retrobada amb el seu passat.

Seguint la tradició familiar, el seu fill també es diu Martín, però tots l'anomenen Hache, per aquesta lletra (H) entre parèntesis que el distingeix del seu pare i que ha provocat l'efecte contrari, en negar-li nominalment una identitat pròpia. Hache (Botto) té 19 anys i viu a Buenos Aires amb la seva mare. Ni estudia ni treballa; vagareja i toca rock amb la seva guitarra elèctrica. Han passat cinc anys des de l'última vegada que va veure el seu pare, però tornen a trobar-se quan, en sofrir Hache un accident que el posa a les portes de la mort potser desitjada, Martín va tot seguit al costat del seu fill superant el terror als avions i el seu propòsit de no tornar a Buenos Aires. La seva exdona ha format una nova família en la qual no sembla haver-hi un espai ni físic ni afectiu per a Hache. La proposta d'ella és que Hache visqui amb Martín.

A Madrid els esperen Alicia (Roth), l'amant de Martín, una dona molt més jove que ell i desitjosa de tirar a terra les fermes defenses que ell ha aixecat per no assumir un compromís de parella amb ella, i Dante (Eusebio Poncela), el millor i gairebé únic amic de Martín. Dante és actor, però el seu verdader ofici és viure d'acord amb el que pensa. El seu major plaer és viure a la corda fluixa. Martín comparteix la seva vida amb gent apassionada, però ell no es permet sentir. El que estima està exposat al dolor i això li dóna pànic.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va rebre 4 nominacions als Premis Goya 1997 a la millor pel·lícula, director i so, guanyant el Goya a la millor actriu principal, Cecilia Roth.

Altres premis
  • Premis Sant Jordi 1998
    • Millor actor espanyol (Eusebio Poncela)
    • Millor actriu espanyola (Cecilia Roth)

Referències culturals[modifica | modifica el codi]

El llibre 28 lecciones de vida (que aprendí en el cine) de Ramiro Chávez Gochicoa, dedica un capítol complet a l'anàlisi de Martin (Hache) destacant molts dels diàlegs i del seu reflex en la cultura llatinoamericana.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chavez Gochicoa, Ramiro(2008). ISBN 1597543543.380 pàgines.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]