Martín Almagro Basch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Martín Almagro)
Infotaula de personaMartín Almagro Basch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1911 Modifica el valor a Wikidata
Tramacastilla (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1984 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Realitzador Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
1968 – 1981
← Augusto Fernández de AvilésEduard Ripoll i Perelló →
Catedràtic
1940 –
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg, historiador, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesRosario Lucas Pellicer Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMario Orellana Rodríguez, Albert Balil i Illana i Manuel Santonja Gómez Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMartín Almagro Gorbea, Antonio Almagro Gorbea Modifica el valor a Wikidata
Premis
Martín Almagro entre el 1950-1960.

Martín Almagro Basch (Tramacastilla, província de Terol, 17 d'abril de 1911 - Madrid, 28 d'agost de 1984) fou un arqueòleg i prehistoriador i catedràtic espanyol. Els seus treballs més representatius es mouen al voltant de l'àmbit mediterrani, sobretot, dedicant-se a l'art llevantí (pintures rupestres), a les excavacions d'Empúries i excavacions en sepulcres megalítics, també va ser director de la missió arqueològica espanyola a Núbia, enviada per la UNESCO.

Biografia[modifica]

Seu del CRA Sierra de Albarracín, Grup escolar Martín Almagro Basch a Tramacastilla.

Es va doctorar a la universitat de Madrid, ampliant els seus estudis com pupil d'Hugo Obermaier, i va viatjar a Alemanya per completar la seva formació la dècada de 1930. Va ser especialista en prehistòria encara que els seus temes d'investigació abastaven temes tan diversos com l'art rupestre o l'arqueologia clàssica. Protegit del ministre de cultura, Manuel Ibáñez Martín, accedí a una plaça de professor d'història a la Universitat de Barcelona (1940) convertida en càtedra (1943). En aquesta època de postguerra fou director del Museu Arqueològic de Barcelona (el Museu d'Arqueologia de Catalunya durant l'etapa republicana). Des d'aquesta posició privilegiada controlà i dirigí l'arqueologia desenvolupada a Catalunya, especialment en el jaciment d'Empúries, en què prossegueix les excavacions després de la mort d'Emili Gandia, anterior director de les excavacions. En aquesta etapa potencia les activitats científiques i divulgadores més enllà del que s'havia fet en èpoques anteriors: Endega la publicació d'«Ampurias. Revista de Arqueología Prehistoria y Etnografía» (1939), revista irregularment anual on es publiquen els resultats de les excavacions d'Empúries i altres troballes arqueològiques, inicià la realització dels Cursos Internacionals d'Arqueologia d'Empúries (iniciats el 1947) de caràcter estival i la publicació d'«Ampurias. Historia de la ciudad. Guía de las Excavaciones» (1943, reeditada el 1951). Entre 1940 i 1943 s'usà el Batalló Disciplinari «Figueras 71» (format per soldats republicans) per a desenterrar la muralla de la ciutat romana, que, malgrat les implicacions morals els treball forçat, suposaren un impuls de la part romana d'Empúries.[1]

El 1968 fou nomenat director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya càrrec que ocupà entre 1968 i 1981 on finalitzà la seva etapa professional. Durant el seu mandat al museu va fer una nova reinstal·lació completa de les col·leccions. La renovació de les estructures del museu es va fer sota el projecte dels arquitectes Luis Moya Blanco i Antonio Almagro Gorbea que van afegir tres noves plantes a l'edifici. L'ampliació va comptar també amb sala d'actes, biblioteca així com magatzems.[2] Alhora col·laborava amb el CSIC.

Obres[modifica]

  • Introducción a la arqueología (1941)
  • Ampurias: Historia de la ciudad y guía de sus excavaciones (1951)
  • Las necrópolis de Ampurias (1955)
  • El Señorío Soberano de Albarracín bajo los Azagra (1959)
  • Introducción al estudio de la prehistoria y de la arqueología de campo (1960)
  • Manual de Historia Universal. Prehistoria (1960)
  • Historia de Albarracín y su sierra (1959-1964)
  • Las estelas decoradas del sureste peninsular (1966)
  • El arte prehistórico en el Sáhara español (1968)

Honors[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tremoleda, 2008, p. 34-38.
  2. «Biografías. Martín Almagro Basch» (en castellà). Museu Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2016-01-25. [Consulta: 9 gener 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Tremoleda, Joaquím. «El franquisme de postguerra, 1939-1949». A: VVAA. coords. Xavier Aquilué i Joaquím Monturiol. 100 anys d'excavacions arqueològiques a Empúries (1908-2008), 2008, pàgs. 34-38. ISBN 978-84-393-7776-4 [Consulta: 5 setembre 2011]. 
  • Simón Díaz, José «Don Martín Almagro Basch» (en castellà). Anales del Instituto de Estudios madrileños, XXII, 1985, pàgines 551-554.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Augusto Fernández de Avilés
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

1968 - 1981
Succeït per:
Eduard Ripoll i Perelló