Martín Cortés de Albacar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa commemorativa dedicada a Martín Cortés d'Albacar a l'Ajuntament de Bujaraloz

Martín Cortés de Albacar (Bujaraloz, 1510 - 1582) fou un cosmògraf aragonès que va realitzar treballs rellevants en el camp de les matemàtiques i de la cosmologia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

A l'edat de 20 anys es va traslladar a Cadis on estudià tècniques de navegació i es va dedicar a l'ensenyament. Va realitzar diferents estudis i va editar obres que foren utilitzades per les expedicions que protagonitzaren els descobriments que produïren en aquell temps. La seva obra destaca per l'originalitat del seu pensament, la claredat i l'exactitud d'exposició.

L'aportació més notable va ser l'estimació dels pols magnètics, diferenciats dels pols geogràfics, basada en les desviacions que la brúixola experimentava en cadascun. Això va deixar assentada la variabilitat de la declinació magnètica.

Cortés utilitzava el sistema astronòmic de Claudi Ptolomeu en lloc del de Nicolau Copèrnic. A Martín Cortés i Alonso de Santa Cruz se'ls atribueix, per part espanyola, la invenció de les cartes marines esfèriques, basades en la separació progressiva dels paral·lels. Invenció que sembla ser original de l'holandès Gerardus Mercator. Les cartes esfèriques mantenien els angles per mitjà d'un enginyós espaiament dels paral·lels de manera que les trajectòries dels vaixells que anaven en un rumb constant apareixien com rectilínies.

Obres[modifica | modifica el codi]

En la seva obra destaca la publicació Breve compendio de la sphera y de la arte de navegar: con nuevos instrumentos y reglas exemplificado con muy subtiles demonstraciones[1] que fou editat a Sevilla el 1551 i a Londres el 1561 respectivament i està considerat com el primer tractat de navegació científica de l'època. Cortés el dedicà a l'Emperador Carles V. Aquesta obra fou manual bàsic d'estudi per a navegants durant molt de temps, particularment a Anglaterra. Va ser traduït a l'anglès per Richard Eden i editat a Londres en nou ocasions fins al 1630.[2]

En el llibre exposa les seves teories sobre la declinació magnètica de la brúixola en els diferents llocs del globus, exposant que l'agulla magnètica no es dirigeix cap al pol de la terra, sinó a un altre pol celest,[3] teoria que estava en contra de la predominant en l'època i defensada per cosmògrafs com Pedro Medina o Pedro Sarmiento. Advertia els pilots que era imprescindible tenir en compte aquesta desviació en totes les maniobres i ensenyava com calia girar la rosa dels vents perquè el rumb assenyalat fora el correcte.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cortés de Albacar, Martín. Breve compendio de la sphera y de la arte de navegar: con nuevos instrumentos y reglas exemplificado con muy subtiles demonstraciones (en castellà). Editorial MAXTOR, 2003. ISBN 8497610733. 
  2. Fernández García, Francisco R. Las matemáticas del mundo y el mundo de las matemáticas. Edicions Universitat Barcelona, 2002, p.22-23. ISBN 8483382776. 
  3. Rey Pastor, Julio. La ciencia y la técnica en el descubrimiento de América (en castellà). Espasa-Calpe argentina, 1945, p.89. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martín Cortés de Albacar