Mart (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matèries sobre la mitologia romana
Déus importants:
Història llegendària:
Religió romana

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica. El mes de març i el planeta Mart estan anomenats en honor seu. Se l'associa amb Quirí, del qual es diu que era l'esperit de Ròmul, el fundador de l'Urbs. En Quirí podria haver estat un déu sabí, tanmateix.[1]Però a diferència de Mart, Quirí era un déu que preferia acabar les guerres amb un tracte de pau.[2] La seva parella era Venus i a diferència de la parella equivalent grega (Ares i Afrodita), se'ls representava com a ben avinguts i complementaris.[3]

En la mitologia grega hi havia un déu equivalent, Ares,[4] però a diferència d'ell, Mart era més adorat que qualsevol altre déu romà, probablement pel fet d'estar vinculat amb la fundació de Roma.[5]

Mite[modifica | modifica el codi]

estàtua de Mart

Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla. Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors després de la sembra de la tardor.[6][7] Com que era el déu de la fertilitat,més endavant els seus festivals se celebraven en primavera.

Es deia que els seus fills Ròmul i Rem havien fundat Roma; els romans s'anomenaven ells mateixos fills de Mart.[8] Com el consort de Rea Sílvia i pare de Ròmul i Rem, Mart era considerat el pare del poble romà. Segons aquesta llegenda de la fundació de la ciutat, Mart va ser el protector de Ròmul i Rem, fent que un dels seus animals sagrats, la lloba, en tingués cura.[9]

Posteriorment, i per influència grega, se'l va identificar amb Ares i va adquirir una llegenda mitològica sobre el seu origen. Júpiter havia tingut una filla (Minerva) sense la intervenció de la seva dona, la deessa Juno, naixent del cap del seu pare; per a contrarestar-ho Juno va seguir el consell de Flora i va tenir un fill sense la intervenció del seu marit, només fregant-se una flor màgica pel ventre, aquest fill va ser Mart. En el moment del part, Juno es trobava a la costa del Mar de Màrmara.[10]

Culte[modifica | modifica el codi]

Potser s'associà a la guerra perquè tant l'any agrícola com l'any militar començaven a la primavera. Els seus símbols com a guerrer eren: el llop, el pigot garser[11][12] i la llança. D'altra banda, els romans creien que l'interès inicial que havia mostrat aquest déu en la protecció dels fundadors (Ròmul i Rèmul) i dels primers habitants de la ciutat, estava relacionat amb les victòries de les seves conquestes. Tant és així que l'emperador August li conferí el títol de "Mart el Venjador".[6]

Mart celebrat com a portador de pau en aquesta moneda encunyada durant l'Imperi d'Emilià.

En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio.[13]

Temples[modifica | modifica el codi]

restes del temple de Mars Ultor al fòrum d'August

El primer temple que va tenir es creu que estava emplaçat fora de la primera muralla romana,[14] al lloc conegut com camp de Mart fins que l'emperador August li va fer un temple al fòrum.[15] A Roma, el seu temple principal estava situat al Capitoli, compartit amb Júpiter i Quirí. El temple a Mars Ultor (el venjador) es trobava al fòrum d'August. Un altre temple dedicat a Mart Gradivus (aquell que precedeix l'exèrcit en la batalla) era el lloc on l'exèrcit es concentrava abans d'anar a la guerra. El Camp de Mart estava dedicat a ell; era allà on s'entrenaven els soldats i atletes. Mart va ser anomenat Mavors en algunes peces de poesia (Virgili, VIII, 630), i Mamers era el seu nom osc.

A la Regia del Fòrum Romà, les hastae Martiae eren conservades en una petita cambra. Qualsevol moviment de les "llances de Mart" era considerat un auguri de guerra. Si Roma atacava, els generals movien llances i repetien Mars vigila (vetlla Mart).[16]

Rituals[modifica | modifica el codi]

processó de la suovetaurilia,portant a sacrificar un porc, una cabra i un bou, amb el sacerdot al capdavant

L'1 de març, se celebraven les Feriae Marti. El 19 d'octubre, se celebrava l'Armilustrium; les armes dels soldats eren purificades i emmagatzemades. Cada cinc anys, se celebrava la Suovetaurília; hom sacrificava un porc, una ovella i un toro. Aquests animals a diferència dels que se sacrificaven per altres déus, eren mascles sense castrar.[17] El 27 de febrer i el 14 de març, es feien les curses de cavalls de l'Equirria. El 23 de març, se celebrava el Tubilustrium purificant les armes i les trompetes de guerra.[18]

Els sacerdots de Mart i Quirí s'anomenaven Salii (saltadors). Se'ls anomenava saltadors perquè saltaven pels carrers i cantaven el Carmen Saliare. Un sacerdot només de Mart era anomenat flamen Martialis.

Representacions en l'art[modifica | modifica el codi]

En l'art, hom presenta Mart com un guerrer armat i amb un casc crestat. També se'l presenta sobre un carro amb un escut i una llança anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigué del cel per salvar els romans. El llop i la puput són sagrats per a ell. Els seus fills són Fuga i Timor.

També apareix representat en monedesde finals del segle IV aC i començaments del segle III aC.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kerry Usher, pàg. 22
  2. Kerry Usher, pàg. 24
  3. Robert Schilling: "Venus, in Roman and European Mythologies",ed.University of Chicago Press, 1992, pàg. 147.
  4. Larousse Desk Reference Encyclopedia,ed. The Book People, Haydock, 1995, pàg. 215
  5. Kerry Usher, pàg. 68
  6. 6,0 6,1 Kerry Usher, pàg. 21
  7. Cató:De Agri Culturapàg 141, en aquest llibre creu necessària la invocació de Mars Silvanus per a la prosperitat d'un camp de conreu.
  8. Isidor de Sevilla: Etymologiae 5.33.5
  9. Kerry Usher, pàg. 21,81,92
  10. Ovidi: Fasti 5. pàg.229–260
  11. Plutarc: Moralia, llibre IV pàg 21
  12. Ovidi:Fasti, 3.37
  13. Aule Gel·li: Noctes Aticae 13.23. Nerio era una antiga deessa que representava la força vital i el coratge. En aquest poema, Gel·li diu que la paraula Nerio o Nerienes és d'origen sabí i que és l'origen de la gens(nom de família) de l'emperador Nero i els altres Claudis. També diu que els sabins creien que l'origen de la paraula era grec: νεῦρα(neura=sistema nerviós)
  14. Titus Livi: Ab Urbe Condita 40.45.8, 1.44.1–2., al camp de mart es feien rituals col·lectius
  15. Paul Rehak, John G. Younger:" Imperium and Cosmos. Augustus and the Northern Campus Martius",ed.University of Wisconsin Press, 2006, p. 11–12.
  16. Marc Terenci Varró: Antiquitates frg. 254 (Cardauns); Plutarc:Romulus 29.1
  17. John Scheid: "Sacrifices for Gods and Ancestors," ed.Blackwell, 2007, pàg. 264
  18. William Warde Fowler:" The Roman Festivals of the Period of the Republic",London, 1908, p. 35f
  19. Jonathan Williams:Religion and Roman Coins, en "A Companion to Roman Religion", pàg. 143.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kerry Usher:"Mitologia romana, herois,déus i emperadors", ed.Barcanova,1984,Barcelona, ISBN 84-7533-216-1
  • Parramon i Blasco, Jordi (1997):"Diccionari de la mitologia grega i romana". Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-4146-1

Vegeu també[modifica | modifica el codi]