Marta (espècie)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marta
Pine Marten in Kent.jpg
Il·lustració de l'any 1927
Il·lustració de l'any 1927

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Gènere: Martes
(Pinel, 1792)
Espècie: M. martes
Nom binomial
Martes martes
(Linnaeus, 1758)[1]
Distribució mundial de la marta (en roig).
Distribució mundial de la marta (en roig).

La marta o el mart (Martes martes) és una espècie de mamífer de la família dels mustèlids comuna a la major part d'Europa.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Marta
Dibuix de Walter Heubach
Seqüència de fotografies d'una marta.
Petjades de marta a Commanster (les Ardenes, Bèlgica)

Mesura uns 25 cm d'alçada i 50 cm des del cap fins a l'arrencada de la cua, que mesura prop de 30cm. Un exemplar adult pesa al voltant d'1,5 kg (les femelles fan entre 740 i 1.200 g, mentre que els mascles pesen entre 800 i 1.600 g). Posseeix un cap petit, un musell agut, un cos prim, potes curtes encara més llargues que altres mustèlids i pelatge espès i suau, marró fosc en gairebé tot el cos, excepte a la gola i el ventre, que són d'un color crema groguenc. La marta té un total de 38 dents, observant-se en la mandíbula superior 6 incisius, 2 ullals, 8 premolars i 2 moles, i a la inferior, 2 moles més. També té marques facials de color més clar que la resta del cos. Es distingeix de la fagina (Martes foina) per tenir les orelles més grans, el musell més esmolat i la gola de color crema en comptes de blanca. En captivitat viuen fins a 18 anys, mentre que en la seva vida silvestre amb prou feines supera els quatre anys. Arriben a la maduresa sexual als dos anys. Les seves cries solen néixer al març o abril, després d'un període de gestació del voltant d'un mes. El seu pes en néixer és d'aproximadament 30 g.

No té el cos allargat com la mostela o el visó europeu i les seves potes són relativament més llargues. Les orelles són més visibles que en aquelles dues espècies. La cua és molt peluda, de manera que agafa més volum que la de la mostela i l'ermini. Les plantes dels peus es troben recobertes de pèls. El pelatge és llarg i llustrós, de color bru fosc amb tonalitats lleugerament vermelloses tant pel dors com pel ventre. A la gola hi té una taca de color entre groc i ataronjat (excepcionalment blanc) de forma variable i clarament visible, el baver.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu en ambients forestals, preferentment boscos de coníferes de muntanya, però també boscos caducifolis. Tolera la presència humana, sempre que no modifiqui gaire el seu hàbitat. Viu en el més profund del bosc, apartats del medi humà, pot recórrer tot el seu territori en una sola nit. També pot adaptar-se a la vida des del nivell del mar, fins als 1.700 msnm.

Semiarborícola, es desplaça perfectament tant per terra com per les capçades dels arbres, grimpant amb agilitat, saltant de l'un a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall. Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius d'esquirols o d'ocells grans, si bé també es pot retirar a dormir entre unes roques. És bàsicament crepuscular i nocturna, però a l'estiu i al principi de la tardor, també se la pot veure activa durant el dia. S'alimenten de petits mamífers, petites aus, insectes i granotes. També mengen alguns fruits i ous d'ocells.

La marta entra en zel entre els mesos de juny i agost, aquest període dura aproximadament 15 dies. En aquest lapse de temps s'observa més moviment dins dels territoris, diversos mascles s'ajunten per disputar-se a la femella. El mascle vencedor, juga i lluita amb la femella, i després de la fecundació, l'abandona. La femella fecunda els espermatozoides fins al mes de gener i el seu període de gestació dura 9 setmanes. Pot tenir fins a 7 cries, però normalment neixen entre 2 i 4, les quals neixen entre març i maig. Els individus joves no abandonen a la mare fins que aquesta entra en zel de nou l'estiu següent, aconseguint la maduresa sexual el mascle entre els 15 i 40 mesos, i la femella sobre els 27 mesos.

Les seves principals amenaces són la caça no sostenible, l'enverinament accidental i la pèrdua i fragmentació dels seus hàbitats forestals. A més, és una espècie encara perseguida per la seva pell en alguns països, tot i estar-hi, en teoria, protegida.[15]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per gairebé tot el continent europeu des d'Escandinàvia fins a algunes illes del Mediterrani i fins a l'Àsia menor així com fins al nord de les illes britàniques. Troba el límit meridional de la seva àrea de distribució a la península Ibèrica, on únicament apareix en una franja que va des del nord de Portugal fins al nord de la província de Lleida.

Es troba a Albània, Àustria, Bèlgica, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, França (incloent-hi Còrsega), Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Gran Bretanya, Hongria, l'Iran, l'Iraq, Irlanda, Itàlia (incloent-hi Sardenya i Sicília), Letònia, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Moldàvia, els Països Baixos, Noruega, Polònia, la península Ibèrica (incloent-hi Mallorca i Menorca), Romania, Rússia, Sèrbia, Montenegro, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Turquia i Ucraïna.[16]

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La fagina té el baver sempre blanc i gran (normalment s'estén també per la part superior de les extremitats anteriors), les orelles més petites i separades i no té les plantes dels peus peludes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classis, ordines, genera, species cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. 10a. edició, Laurentii Salvii, Estocolm, 1:46.
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Mammal Species of the World (anglès)
  4. Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  5. Mammal Species of the World (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 www.nic.funet.fi (anglès)
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. uBio (anglès)
  9. 9,0 9,1 9,2 Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. «Martes martes». Catalogue of Life. (anglès)
  15. UICN (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Clevenger, A., 1993. Pine marten (/Martes martes/) home ranges and activity patterns on the island of Minorca, Spain.. Zeitschrift fuer Saeugetierkunde, 58: 137-143.
  • Clevenger, A., 1994. Habitat characteristics of Eurasian pine martens Martes martes in an insular Mediterranean environment.. Ecography, 17: 257-263.
  • Corbet, G., H. Southern. 1977. The Handbook of British Mammals. Londres: Blackwell Scientific Publications.
  • Grakov, N. N., 1993. Pine marten and its harvest in Russia.
  • Grzimek, 1990. Grzimek's Encyclopedia of Mammals. San Francisco: McGraw-Hill Publishing Company.
  • Gurnell, G., T. Vennig, B. Maccaskill, D. Maccaskill. 1994. The food of pine martens (/Martes martes/) in West Scotland. Journal of Zoology (Londres), 234: 680-683.
  • Mead, R., 1994. Reproduction in /Martes/. P. 404-422. A: S. Buskirk, A. Harestad, M. Raphael, R. Powell, eds. Martens, Sables, and Fishers: Biology and Conservation. Ithaca: Cornell University Press.
  • Nowak, R., 1999. Walker's Mammals of the World, Sisena edició, Vol. 1. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
  • Overskaug, K., H. Broseth, B. Knutsen. 1994. Area and habitat use of pine martens, /Martes martes/, in mid-Norway.. Lutra, 37: 81-88.
  • Schroepfer, R., P. Wiegand, H. Hogrefe. 1997. The implications of territoriality for the social system of the European pine marten, /Martes martes (L., 1758). Zeitschrift fuer Saeugetierkunde, 62: 209-218.
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 202-203. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4
  • Zalewski, A., W. Jedrzejewski, B. Jedrzejewska. 1995. Pine marten home ranges, numbers and predation on vertebrates in a deciduous forest (Bialowieza National Park, Poland). Annales Zoologici Fennici, 32: 131-144.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]