Marta Mata i Garriga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:42, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMarta Mata Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement(ca) Marta Mata i Garriga Modifica el valor a Wikidata
22 de juny de 1926
Barcelona
Mort27 de juny de 2006 (80 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri de Sant Gervasi 
  Diputada a Corts Generals d'Espanya
per Barcelona
4 de juliol de 1977 – 26 de març de 1980
← -
  Diputada al Parlament de Catalunya
per Tarragona
10 d'abril de 1980 – 20 de març de 1984
← -
- →
  Diputada al Parlament de Catalunya
per Barcelona
10 de maig 1984 – 4 d'abril de 1988
← -
- →
  Senadora a Corts Generals Espanyoles
per Parlament de Catalunya
9 de març de 1983 – 26 de juny de 1984
- →
Circumscripció-
  Senadora a Corts Generals Espanyoles
per Barcelona
6 de juny de 1993 – 9 de gener de 1996
← -
- →
Circumscripció-
  Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
30 de juny de 1987 – 27 de maig de 1995
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPedagoga i política
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya
Membre de
Família
MareÀngels Garriga de Mata Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmartamata.cat Modifica el valor a Wikidata
Senadora al Senat espanyol
6 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Vicepresidenta cinquena de la Diputació de Barcelona
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995
Diputada provincial de Barcelona
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995
Diputada provincial de Barcelona
30 juliol 1987 – 17 juliol 1991
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
30 juny 1987 – 27 maig 1995
Diputada al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senadora al Senat espanyol
9 març 1983 – 26 juny 1984

Diputada al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputada al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 26 març 1980 – Salvador Clotas i Cierco →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Congrés dels Diputats
8 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

Presidenta Fundació Rafael Campalans
Modifica el valor a Wikidata

Marta Mata i Garriga (Saifores, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006)[1] fou una pedagoga, diputada i senadora socialista i presidenta del Consell Escolar de l'Estat.

Biografia

Marta Mata era filla d'una altra il·lustre pedagoga catalana, Àngels Garriga, que la va influir molt en la seva vida professional. Va estudiar a les aules dels grups escolars de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1937 comença el batxillerat a l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, dirigit per Josep Estalella. Acaba els estudis de batxillerat l’any 1943, a l'Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.[2]

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona en 1957, en l'especialitat de pedagogia. Va ser cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, que va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya. Més endavant, participa en la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) i, l'any següent, en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d'aquell moment desplega un extens programa d'investigació sobre l'ensenyament de la llengua catalana.

Marta Mata defensa l’educació pública entesa com a peça mestra de la millora de la societat, i el dret a l'educació, com  «l'escola bona per a tots». Impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona, l'any 1979, i també el moviment de ciutats educadores, una xarxa mundial que la porta a viatjar als Estats Units, l’Argentina, Colòmbia, Suècia, Costa Rica, Suïssa, França, Itàlia, Anglaterra,  etc. El 1999, la Universitat Autònoma la reconeix amb el Doctorat Honoris Causa.[2]

Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses. A banda dels llibres d'exercicis i de didàctica de la fonètica, la lectura i l'escriptura, crea i adapta contes infantils i escriu multitud d'articles de pedagogia i de política educativa en periòdics i revistes com Cuadernos de Pedagogía, Perspectiva Escolar —impulsada per ella mateixa el 1974— o Infància, en què escriu editorials i guions temàtics en els respectius consells de redacció. Era directora pedagògica de les col·leccions Desplega Vela, La Galera d'Or, Els Llibres dels Colors, Nous Horitzons, La Ruta del Sol (totes de l'editorial La Galera), La Clau de "Rosa Sensat" (Onda) i Rondalles de Menorca. A més a més era assessora d'altres editorials com Teide i Vicens-Vives o la revista Cavall Fort, així com de diverses col·leccions o llibres de caràcter educatiu. Entre les seves publicacions de caràcter polític cal destacar la declaració "Per una Nova Escola Pública" de 1975.

Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d'Alfons X el Savi (1990), la medalla d'Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L'any 1999 és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000, i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XX Premi per la Pau, i el 2001, el premi Ramon Fuster.[3]

En el moment de la seva mort, ocupava el càrrec de presidenta del Consell Escolar de l’Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa. No era sinó un mirall de l’autoritat civil que va exercir Marta Mata en l’educació a Catalunya i també a l’estat espanyol al llarg de diverses dècades.[4]

Carrera política

Marta Mata va ser diputada del PSC a les Corts Espanyoles l'any 1977, al Senat i diputada al Parlament de Catalunya i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2004 era presidenta del principal organisme consultiu del Ministeri d'Educació, el Consell Escolar de l'Estat. Convençuda que l’educació és una responsabilitat de la societat, de la ciutat, i que la renovació pedagògica necessita una actuació política valenta, uneix les dues facetes, l’educació i la política, en la seva trajectòria vital.[4] Durant el seu mandat com a diputada fou un dels ponents socialistes, conjuntament amb Pepe González, de la primera llei de normalització lingüística.[5]

Obra publicada

Tota la seva extensa bibliografia està disponible en la Biblioteca Curtó (Saifores, Banyeres del Penedès), originada a partir del fons familiar i professional d'Àngels Garriga i de la seva filla Marta Mata, i també de diversos donatius. Té les característiques i els fons de Biblioteca Escolar, Biblioteca Infantil i Juvenil (totes dues d'actualitat i en creixement), Biblioteca especialitzada en la Renovació Pedagògica del segle XX, Biblioteca local de les tres comarques del Penedès, Mediateca escolar i Arxiu de documentació pedagògica i de política educativa. El seu fons està integrat en el Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Universitàries de Catalunya i en conveni amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Llegat

Marta Mata ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[6]

Referències

  1. ↑ «Marta Mata i Garriga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Diccionari Biogràfic de Dones / Marta Mata Garriga» (en català). [Consulta: 17 octubre 2014].
  3. ↑ «Premis». Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. [Consulta: 14 març 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Marta Mata Garriga Pàgina Oficial» (en català). [Consulta: 17 octubre 2014].
  5. ↑ Una vegada, un temps - Bloc de Notes
  6. ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marta Mata i Garriga
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marta_Mata_i_Garriga&oldid=17609271»