Marthe Vogt
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1903 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 9 setembre 2003 (100 anys) San Diego (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Neurologia |
| Lloc de treball | Berlín Cambridge Edimburg |
| Ocupació | neurocientífica, farmacòloga |
| Ocupador | Universitat de Cambridge Universitat d'Edimburg |
| Membre de | |
| Família | |
| Pares | Oskar Vogt i Cécile Vogt |
| Germans | Marguerite Vogt |
Premis | |
Marthe Louise Vogt (8 de setembre de 1903 - La Jolla, Estats Units, 9 de setembre de 2003) va ser una neurocientífica alemanya coneguda per les seves importants contribucions per a la comprensió del rol dels neurotransmissors al cervell, especialment de l'epinefrina.[1]
Vida personal[modifica]
Marthe Vogt va néixer a Berlín, filla dels destacats neurocientífics Cécile Vogt-Mugnier i Oskar Vogt, descobridors de la síndrome Vogt-Vogt, entre altres avenços científics. Germana de la biòloga i viròloga Marguerite Vogt, va créixer en un ambient familiar que va estimular el seu interès per la ciència.[2]
Malgrat no ser jueva, l'ascens del partit nazi al poder la va empènyer a abandonar Alemanya i el 1935 es va traslladar a Londres amb el suport d'una beca Rockefeller. Durant els següents 30 anys, la seva professió va portar-la a Cambridge, Londres i Edimburg. El 1960 va tornar a Cambridge per fer-se càrrec de la Unitat de Farmacologia del Babraham Institute. Va jubilar-se el 1968.[3]
A la Gran Bretanya, va ajudar jueus alemanys i refugiats de l'opressió franquista a establir-se al país. Era membre d'organitzacions anti-nuclears i va fer campanya en suport dels presos de consciència.[4]
Principals contribucions[modifica]
El 1936 va participar en la publicació d'un treball,[5] en el qual es descrivia la secreció de l'acetilcolina dels nervis als músculs i la seva acció mediadora en l'activitat sinàptica del sistema nerviós. També descriu els efectes de la denervació, la depleció del transmissor i l'efecte de la curarina que bloqueja l'impuls nerviós a nivell de la placa motora. D'aquesta manera, l'equip del qual formava part Vogt va identificar les bases químiques del moviment. Aquell mateix any li va ser concedit el Premi Nobel de Medicina a Henry Hallett Dale.
Juntament amb Wilhelm Feldberg, el 1948 va publicar un article[6] que va demostrar la distribució regional del sistema colinèrgic al cervell i va provar que l'acetilcolina és un neurotransmissor cerebral. La seva contribució va obrir expectatives per al tractament d'alteracions cerebrals amb substàncies químiques.
El 1954 va publicar un treball[7] fonamental on demostrava la presència de mediadors adrenèrgics al cervell, fet que no podia explicar-se només per la presència d'adrenalina en sang. Descrivia la concentració d'adrenalina i noradrenalina en diferents parts del sistema nerviós central en condicions normals i després de l'administració de fàrmacs. Aquest treball va obrir les portes a la investigació de nous fàrmacs, especialment d'antidepressius.
Premis i reconeixements[modifica]
Al llarg de la seva vida Marthe Vogt va rebre nombrosos reconeixements per part d'institucions científiques:
- Membre honorària de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
- Membre de la Societat Britànica de Farmacologia[8]
- Membre de l'Associació Britànica de Psicofarmacologia
- Medalla de la Royal Society.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Blog Mujeres con ciencia». [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Marthe Louise Vogt (1903-2003), destacada farmacóloga».
- ↑ «Obituari de Martha Vogt a The Telegraph». [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «BPS Hall of Fame: Marthe Vogt». Arxivat de l'original el 2014-12-22. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Dale, H.H.; Feldberg, W.; Vogt, M. «Release of acetylcholine at voluntary nerve endings». The Journal of Physiology, 86, pàg. 353-379 [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Vogt, Marthe «The concentration of sympathin in different parts of the central nervous system under normal conditions and after the administration of drugs». The Journal of Physiology, 123, 1954, pàg. 451-481 [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Feldberg, W.; Vogt, M. «Acetylcholine synthesis in different regions of the central nervous system». The Journal of Physiology, 107, 1948, pàg. 372-381 [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «BPS Hall of Fame: Marthe Vogt». Arxivat de l'original el 22 de desembre 2014. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Llista de persones guardonades amb la Medalla de la Royal Society». [Consulta: 17 desembre 2014].