Martin Buber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartin Buber

(dècada del 1940) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1878 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Jerusalem (Israel) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMont del Repòs Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme i humanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena
Universitat de Zúric
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOntologia, judaisme, filosofia, literatura, traducció i sistema educatiu Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, editor literari, professor d'universitat, traductor de la Bíblia, educador, escriptor, traductor, pedagog, existencialista, sionista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDie Welt (en) Tradueix, editor col·laborador (1901–1902)
Universitat Hebrea de Jerusalem
Universitat de Frankfurt Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentFilosofia occidental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeGeorg Munk (1907–1958) Modifica el valor a Wikidata
FillsRafael Buber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsSalomon Buber (en) Tradueix (avi)
Nelly Braude-Buber (en) Tradueix (germana consanguínia) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbuber.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5049932 iTunes: 183858254 Musicbrainz: e2da2f39-6074-4015-aada-fea2f2ae8b84 Discogs: 1366211 Goodreads author: 29357 Find a Grave: 9454943 Modifica el valor a Wikidata

Mordechai Martin Buber (Viena, Àustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austríac. La seva família era originària de Lemberg (Lviv, avui Ucraïna), on va passar temps de petit, i l'educaren en la tradició jueva. Però una crisi de fe el 1892 el va dur a llegir Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, i Friedrich Nietzsche; parlava jiddisch i alemany, i va aprendre francès i hebreu. Era un sionista cultural, i fou molt crític amb Theodor Herzl. Dirigí les revistes Die Welt (des del 1902), Der Jude (1924) i Die Kreatur (1928). Es dedicà a l'estudi de la tradició hassídica i el 1916 es traslladà a Berlín, on creà una Comissió per a interessar-se per la sort dels jueus de l'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. També creà amb Franz Rosenzweig un institut per a l'educació dels jueus adults, col·laborà en la traducció alemanya de l'Antic Testament (1924-54) i el 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt del Main.

Quan Adolf Hitler assolí el poder el 1933 fugí a Palestina, fou professor d'antropologia i sociologia a la Universitat de Jerusalem i hi treballà per l'entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió[1] i de la mística jueva, sobretot dels hassidites.

La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l'home, de la psicoteràpia i de la filosofia social. Es basa en una relació entre dos subjectes que té el llenguatge com a centre i s'oposa a la relació jo-això, que posa en contacte el subjecte amb un objecte i llavors no hi ha interacció sinó apropiació a partir de la raó. Existir és sempre entrar en relació amb altres éssers o cossos, no té sentit parlar d'un jo aïllat perquè per definir-se necessita oposar-se a altres individus o al món. En aquest sentit contradiu Descartes i les seves idees solipsistes.

Obres[modifica]

  • Die Geschichten des Rabbi Nachman (Història del Rabbi Nachman, 1906)
  • Die Legende des Baalschem (La llegenda de Baal Shem Tov, 1908)
  • Ich und Du (Jo i Tu, 1923)
  • Die chassidischen Bücher (Els llibres dels hassidites, 1928)
  • Die Schrift (amb Franz Rosenzweig 1926-1938)
  • Què és l'home (en hebreu, 1942),
  • Das Problem des Menschen 1948
  • Die Erzählungen der Chassidim, 1949
  • Reden über Erziehung 1953
  • Begegnung. Autobiographische Fragmente (1960).
  • Der Jude und sein Judentum, 1963

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. Raurell, Frederic «Buber entre filosofia i exegesi bíblica». Revista catalana de teologia, vol. 35, núm. 1, 2010, pàg. 133-151. ISSN: 0210-5551.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Buber