Martinet blanc
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Egretta garzetta (Linnaeus, 1766) |
||||||||||||||
El martinet blanc (Egretta garzetta), conegut al País Valencià com garseta blanca, és un ardeid de l'ordre dels ciconiformes molt més esvelt que l'esplugabous.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 55-65 cm de llargària i 88-106 cm d'envergadura alar.
- Pesa 350-550 g.
- De color blanc, amb el bec i les potes negres i els peus de color groc viu.
- A la primavera els dits són vermellencs.
- A l'època reproductora presenta dues plomes llargues (15-20 cm) que li pengen de l'occipuci i les plomes escapulars també llargues (20-25 cm) i fines (molt apreciades per a ornamentar els barrets de les senyores al començament del segle XX, principalment durant la dècada del 1920).
Reproducció [modifica]
Nia en colònies mixtes juntament amb altres ardeids a l'Albufera de València, al Delta de l'Ebre i a la zona de l'Empordà.
Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, encara que, de vegades, ho fa també en penya-segats (illa de Cap Verd). La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavís que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut.[2]
Subespècies [modifica]
- Egretta garzetta garzetta (Europa, Àfrica i Àsia).
- Egretta garzetta nigripes (Indonèsia i Australàsia).
- Egretta garzetta immaculata (Austràlia).
Alimentació [modifica]
Menja peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes.[3]
Hàbitat [modifica]
Hom el troba en zones embassades, rius i llacs.
Distribució geogràfica [modifica]
És autòcton del sud i l'est de la Península Ibèrica, de la Camarga, d'alguns llacs suïssos, de Sicília,del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'Àsia, Àfrica i Austràlia. N'hi ha poblacions sedentàries però les septentrionals hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia.
És comú a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnèsies.
Colonització del Nou Món [modifica]
Recentment ha començat a colonitzar les Amèriques: va fer acte de presència a Barbados l'abril del 1954 i hi va començar a criar en aquesta illa a partir del 1994. Avistaments d'aquest ocell s'han produït també des de Surinam i Brasil al sud fins al Quebec i Terranova al nord.
Colonització de l'Europa del Nord [modifica]
Fins a la dècada del 1950, el martinet blanc només era present al sud d'Europa però, a partir dels decennis següents, se n'ha anat estenent vers el nord: com ara, França i les costes del Mar del Nord. Fins i tot va criar als Països Baixos l'any 1979 i a la dècada del 1990. A Gran Bretanya era una espècie escassa fins a les darreries del segle XX i, certament no hi niava. En canvi, i des de fa poc temps, ha esdevingut reproductora en les Illes Britàniques (el seu primer registre de nidificació es pensa que va tindre lloc a Dorset l'any 1996 encara que n'hi ha registres no confirmats en Sussex de la dècada del 1970.[4] Ara n'hi ha diverses colònies al llarg del sud d'Anglaterra i va criar per primera vegada a Gal·les l'any 2002.[5] A Irlanda, el martinet blanc va criar per primera vegada l'any 1997 al comtat de Cork.
Costums [modifica]
És una espècie força gregària i sedentària, però escassa durant els mesos d'hivern als Països Catalans. Com moltes altres espècies, a la primavera nous contingents d'ocells migrants s'afegeixen a la població hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus quarters d'hivern durant el mes d'octubre.
Observacions [modifica]
Tal com s'ha esmentat abans, les plomes escapulars del martinet blanc van ésser molt sol·licitades per decorar barrets (si fa no fa, des del segle XVII, però fou el segle XIX el que va registrar-ne una major demanda). N'era tal la demanda que granges de cria d'aquesta espècie van ser establides de manera que els exemplars podien ésser plomats sense necessitat de sacrificar-los. Tot i així, la major part de les plomes provenien d'exemplars caçats i la supervivència de l'espècie va començar a ressentir-se'n. Amb la finalitat de protegir-la de l'extinció es van promulgar lleis per a la seua conservació i la seua població, en general, ha experimentat un gran increment. De tota manera, això varia en els diferents països i, per exemple, a l'estat australià de Victòria la subespècie Egretta garzetta nigripes encara es troba amenaçada d'extinció.[6]
Referències [modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Martinet blanc. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 7 de juny del 2008 (anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 21-22. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 85. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Error en el títol o la url.Edward Marriott. «». The Observer, 1 April 2007.
- ↑ Royal Society for the Protection of Birds
- ↑ Department of Sustainability and Environment of Australia.
Enllaços externs [modifica]
- El martinet blanc a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- El martinet blanc a la UICN. (anglès)
- Vídeos de martinets blancs en llur hàbitat natural. (anglès)
- El martinet blanc a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Estudi de la població del martinet blanc a les Illes Britàniques. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès) i (anglès)
- Distribució geogràfica i conservació del martinet blanc. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- Taxonomia del martinet blanc. (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martinet blanc |