Martini-Henry
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
| Martini-Henry | |
|---|---|
 Un Martini-Henry Mark I. |
|
| Tipus | Fusell de forrellat llevadís |
| País d'origen | Fitxer:Flag Of Korea |
| Història de servei | |
| Operadors | Exèrcit britànic |
| Guerres | Segona Guerra Anglo-afganesa Guerra Anglo-Zulu Primera Guerra Bóer |
| Història de producció | |
| Variants | Carabina Martini-Henry Escopeta penal Greener Fusell Gahendra |
| Especificacions | |
| Pes | 3,82 kg |
| Longitud | 1,24 m |
|
|
|
| Munició | . 557/450 Martini-Henry (11,43 x 60 R) |
| Calibre | 11,43 mm |
| Sistema de tret | Forrellat llevadís |
| Cadència de tir | 12 trets/minut |
| Velocitat de la bala | 380 m/s |
| Abast efectiu | 370 m |
|
|
|
| Abast | 370 m |
Martini-Henry van ser una sèrie de fusells britànics produïts entre 1871 i 1889. Concebuts per reemplaçar als antics fusells Enfield (1853) i Snider (1866) els Martini-Henry permetien una retrocarga més ràpida mitjançant un mecanisme de acció de palanca amb el qual s'expulsava la beina metàl·lica d'un cartutx disparat just abans de recarregar el cartutx següent. Els quatre models de Martini-Henry van ser el Mark I (de juny de 1871), el Mark II (1875), el Mark III (1879) i el Mark IV (1888). L'últim model a ser produït, el Mark IV, va deixar de ser produït en sèrie des de 1889 però va estar en servei en els exèrcits britànics fins a la Primera Guerra Mundial.
El 1877, a més, aquesta família de fusells va ser extrapolada a una versió en carrabina, les variacions van ser les següents: carrabina de guarnició d'artilleria ( Garrison Artillery Carbine ), carrabina d'artilleria ( Artillery Carbine , derivada en models Mark I, Mark II i Mark III) i versions més petites dissenyades com fusells d'entrenament per cadets militars.
Martini-Henry Mark I [modifica]
El Martini-Henry Mark II va ser creat el 1871, substituint al Snider com fusell reglamentari de l'Exèrcit de l'Imperi Britànic. És un fusell monotirs de retrocarga i forrellat llevadís, amb un mecanisme simple que s'activa baixant una palanca situada darrere del guardamonte. Això provocava que el forrellat baixi, permetent al cartutx ser inserit en la recambra sobre la part superior del forrellat. El cartutx era del tipus Boxer de 0'45 polzades amb una bala de plom endurida de 480 "grains" (1 gram = 15 grains) però sense embolcall metàl·lica, que provocava ferides característiques (petits forats d'entrada amb grans forats de sortida). El ànima tenia set estries i la bala sortia amb una velocitat inicial de 1350 peus per segon. El seu abast màxim era 1000 iardes, però el seu abast eficaç era la meitat, sent particularment mortífer a 350 iardes. Comptava amb diversos defectes. Després de diversos trets seguits, el canó arribava a escalfar-se i s'estrenyia, incrementant el ja de per si pronunciat retrocés. La ungla del extractor podia trencar el casquet de bronze estovat del cartutx, provocant que l'arma es bloquegi, i com el guardamans no envoltava completament el canó sobreescalfat, això podia causar cremades en els dits de la mà esquerra (això solia ser solucionat cosint cuir al voltant del guardamans).
Especificacions del Martini-Henry Mark II [modifica]
Pes: 9 lliures.
Longitud: 4 peus una polzada i mitja.
Calibre: 0,45 polzades (11,43 mm).
Bibliografia [modifica]
- Forces britàniques en zulús 1879 , Ian Knight, 1991, edició espanyola de British forces in Zululand 1879 , publicada per Reed International Books Ltd ISBN de l'obra completa en espanyol: ISBN 84-7838-472-3; ISBN 84 -7838-498-7
