Martini (còctel)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un martini

El 'Martini o 'Martini sec ( Dry Martini en anglès) és un dels còctel més coneguts, compost de ginebra amb un raig de vermut. Sol servir-se en copa de còctel, adornat amb una oliva. Existeixen nombroses variants del Martini, encara que potser la més coneguda sigui el Vodka Martini, on es substitueix la ginebra per vodka.[1]

Preparació[modifica | modifica el codi]

Segons la IBA (International Bartenders Association),[2]la recepta del Martini consta de:

  • 5/5 cl Ginebra (o vodka per al Vodka Martini)
  • 1.5 cl Vermut sec

Els ingredients s'afegeixen en un got de barreja amb glaçons de gel, i s'ha de remoure bé. Es serveix sense gel, en una copa de còctel refredada, esprement l'oli de la pell d'una llimona o adornat amb una oliva creuada. [2]

Variacions[modifica | modifica el codi]

A més del Vodka Martini, hi ha diverses variacions de la recepta, com: - el Martini dolç, en què se substitueix el vermut sec per vermut vermell i es decora amb una cirera confitada;[3] - el Perfect Martini (Martini perfecte), compost de 5.5 cl de ginebra, 1.0 cl de vermut sec i 1.0 cl de vermut vermell, decorat amb pell de llimona o una cirera al marrasquino (confitada).[4] - el Gibson, un martini servit amb una o dues cebetes perla en comptes de la clàssica oliva.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

El Martini sembla haver estat creat cap a 1910. El seu nom podria derivar del Sr. Martini, cap de barra de la sala Knickerbocker Club de Nova York a la primera dècada del segle XX. Una altra teoria ho relaciona amb un Sr Martínez, que va poder inventar el còctel en un bar de Boston, a la fi del segle XIX. També pot derivar de la marca de vermut Martini&Rossi, que exportaven els seus productes a Estats Units molt abans que el còctel existís.[1]

Existeixen nombroses anècdotes o llegendes relacionades amb el Martini. Quan es va derogar la Llei seca nord-americà, el recentment elegit president Franklin Delano Roosevelt va preparar un Martini sec a la Casa Blanca per oficialitzar el mandat;[6] anys després, a la Conferència de Teheran de 1943, el mateix Roosevelt li va preparar un Martini a Stalin, qui va opinar que «refreda més l'estómac que una altra cosa», opinió desmentida per la seva successor, Nikita Khrusxov, que després de beure un d'especialment fort va dir que era «la més letal de les armes nord-americanes».[7]

Són també diverses les teories i llegendes sobre les proporcions exactes del Martini. Es diu que el primer ministre britànic Winston Churchill era conegut per preferir un Martini sec al qual «mostrava», sense afegir, el vermut. També es diu que Ernest Hemingway agradava d'una alta proporció de ginebra (15 a 1), en comptes de la barreja clàssica (8 a 2).[8]

És també coneguda la discussió sobre la manera de preparació del Martini, representada en la cultura popular a la figura de James Bond, el personatge del novel·lista anglès Ian Fleming, qui en totes les seves pel·lícules, quan demana la seva beguda preferida, afegeix: «agitat, no remogut», el que s'anomena en rigor un "Bradford". W. Somerset Maugham va declarar d'altra banda que "un Martini ha sempre ser remogut, no agitat, de manera que les molècules descansin sensualment unes sobre les altres». La diferència entre barrejar o agitar el còctel és realment indistingible, i l'elecció d'un o altre mètode recau en la creença que, d'alguna manera, la beguda es veu afectada per la manera de preparació.[9]

La seva popularitat és tal que ha donat nom a la copa més universal pels còctels, de forma triangular, que es denomina copa de martini o de còctel.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 VV. AA.. El libro de plata de los cócteles. Grasindo, 2008, p. 20-21. 
  2. 2,0 2,1 «Cócteles oficiales de la IBA» (en inglés). International Bartenders Association. [Consulta: 16 de marzo de 2011].
  3. «Martini Sweet» (en inglés). International Bartenders Association. [Consulta: 16 de marzo de 2011].
  4. «Martini Perfect» (en inglés). International Bartenders Association. [Consulta: 16 de marzo de 2011].
  5. VV. AA.. El libro de plata de los cócteles. Grasindo, 2008. 
  6. VV. AA.. El libro de plata de los cócteles. Grasindo, 2008. 
  7. VV. AA.. El libro de plata de los cócteles. Grasindo, 2008. 
  8. VV. AA.. El libro de plata de los cócteles. Grasindo, 2008. 
  9. Edmunds, Lowell. Martini, Straight Up: The Classic American Cocktail. Johns Hopkins University Press, 2003. 
  10. VV. AA.. El libro de plata de los cócteles. Grasindo, 2008. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martini (còctel)