Martorell
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Llobregat | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||||
| Gentilici | Martorellenc, martorellenca | ||||
| Superfície | 12,73 km² | ||||
| Altitud | 56 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
28.070 hab. 2.205,03 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 410800 4592100Coord.: 41° 28′ 32″ N, 1° 55′ 54″ E / 41.47556,1.93167 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Salvador Esteve i Figueres |
||||
| Codi postal | 08760 |
||||
| Codi territorial | 081141 |
||||
| Agermanament | Chevilly-Larue (França) | ||||
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importància per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona. Per aquest punt hi passava la Via Augusta en temps dels romans (en queda la part romana del pont del Diable) i actualment hi passen l'autovia A-2 i l'autopista AP-7 i les vies de la RENFE, del Metro del Baix Llobregat dels FGC i de l'AVE o TGV.
L'origen del poble se situa al marge dret de l'Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d'inundació, al barri que actualment es coneix com la Vila, i posteriorment s'ha estès a la plana entre els dos rius, on hi ha també les estacions principals dels dos ferrocarrils i els polígons industrials, amb la planta de SEAT (Volkswagen).
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
Fonts[modifica]
El municipi de Martorell té 19 fonts ben identificades, però la majoria d'elles no porten aigua durant tot l'any, i si en porten no és aigua potable. Només 8 fonts funcionen correctament, ja que es troben allunyades del focus de contaminació, i a més tenen un seguiment continu que duu a terme "Aigües de Martorell" i la "Delegació Territorial de Sanitat de la Generalitat de Catalunya".
Les fonts són:
- Font de Can Cases
- Font del Picot
- Font de la Mina de Can Cases
- Font del Mamut
- Font del Molí
- Font de Can Bros
- Font Can Serra
- Font de la Mina
Barris de Martorell[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Bros | 36 |
| Martorell | 27.316 |
| Pou del Merli | 95 |
| Sant Genís | 10 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
- Barri de Rosanes
- Barri Font de la Mina
- Barri Can Carreras
- Barri del Pont del Diable
- Barri El Pla
- Barri Illa Santacana
- Barri Buenos Aires
- Barri Portal d'Anoia
- Barri del Camí Fondo
- Barri de Can Bros
- Barri Font de la Mina
- Barri Pou del Merli
Demografia[modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història[modifica]
Primers pobladors[modifica]
El descobriment de dues tombes del període neolític a la zona de l'antiga Bòbila Bonastre, als actuals barris del Pla i del Camí fondo, són el testimoniatge més antic de presència humana al terme municipal: un enterrament col·lectiu amb quatre gots de ceràmica realitzats a mà i restes de deu persones; i, l'altre, una tomba individual amb un esquelet doblegat que venia acompanyat d'una peça de ceràmica. D'aquestes dues tombes, al Museu Municipal s'en conserva un fragment de crani, tres maxilars inferiors, quatre recipients de ceràmica i dos fragments de sílex.
Edat antiga[modifica]
Encara que s'han trobat ceràmiques ibèriques en diferents jaciments de la zona, no s'han trobat restes humanes de pobladors ibers.
Martorell ha estat identificat tradicionalment amb l'Ad Fines dels romans a causa del seu emplaçament al costat del Pont del Diable sobre el riu Llobregat (l'antic Rubricatus).
Edat mitjana[modifica]
El 792, abans de l'absència de Lluís I el Pietós va tenir lloc la batalla d'Ad Pontes entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable.[2] Des del moment de la recuperació de Barcelona per Lluís I el Pietós i de l'inici de la repoblació de la banda dreta del riu Llobregat, a partir de l'any 878, la zona de Martorell va veure incrementat progressivament la presència humana.
El 1114, al congost de Martorell, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i els d'Urgell i Cerdanya van derrotar els almoràvits a la batalla de Martorell.[2]
El poble de Martorell, durant l'alta Edat Mitjana era una agrupació de cases al llarg de l'eix del camí que venia del Pont del Diable, en l'entorn d'una plaça i de l'església.
El nom de Martorell apareix per primera vegada l'any 1032. Guillem Bonfill i el seu emmanilla Sicarda, senyors de Castellvell, funden el priorat de Sant Genís de Rocafort l'any 1042. Martorell pertanyia en aquest moment a la baronia de Castellvell, el centre de la qual era el castell de Sant Jaume.
Més endavant, Martorell passarà a mans dels Montcada. S'han trobat documents de l'any 1216 de l'existència de l'hospital. L'any 1282 se cita per primera vegada la fira de Sant Bartomeu, que es feia al costat del Pont del Diable.
L'any 1396 Martorell és incorporat a la Corona, amb la qual cosa rep el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona. El 1344 Roger Bernat de Foix concedeix el privilegi fundacional del municipi de Martorell.
Als inicis del segle XV el poble va patir les conseqüències de les lluites successòries entre els Foix i el rei Martí. L'any 1422, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, concedeix el privilegi de la celebració d'una segona fira el dia de Sant Marc i els quatre següents, que es manté en l'actualitat com a Fira de Primavera. El 1437 s'autoritza la construcció d'un pont sobre el riu Anoia.
El 21 de gener de 1641, a la Guerra dels Segadors, el fill de l'anterior, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga, va ocupar i saquejar la vila amb les tropes castellanes de Felip IV de Castella, abans d'avançar cap a Barcelona.
El 1652 Martorell va sofrir una epidèmia de pesta.
El 1669 es va procedir a una delimitació del terme de la població.
El 1686 s'estableix a la vila una comunitat de frares caputxins.
La Guerra de Successió va fer sentir les seves conseqüències sobre Martorell. Al 1714 el castell de Rosanes va ser pres i feta volar la seva torre de l'homenatge. Des d'aquella data, l'enderrocament i la desaparició de la fortificació, que era al centre de la baronía, va anar en augment.
El 1732 l'Ajuntament va acordar la construcció d'una caserna de cavalleria per allotjar les tropes i estalviar els constants problemes amb la població pel fet d'allotjar-se en cases de particulars.
Edat contemporània[modifica]
Durant la Guerra del Francès, el 1808 va patir danys com a represàlia per la batalla del Bruc, el 1809 s'hi va instal·lar l'estat major del general Vives, i el 1814 s'hi rendiren els francesos al baró d'Eroles.[3]
El dia 14 d'abril de 1931, Francesc Rigués proclama la Segona República Espanyola a Martorell.
L'any 1936, en plena Guerra Civil Espanyola, són incendiades i destruïdes l'església parroquial de Santa Maria, l'ermita de Santa Margarida i la capella de la Torre de Santa Llúcia. Alguns personatges reconeguts com Francesc Santacana Romeu són executats.
A la fi de la Guerra Civil, davant la imminent arribada de les tropes franquistes a Martorell, l'exèrcit republicà en retirada va volar, el 23 de gener de 1939, els ponts del ferrocarril de RENFE i FGC, el pont de ferro sobre el riu Anoia, el pont de ferro de la carretera de Terrassa i el Pont del Diable.
L'arribada de l'exèrcit de Franco a Martorell va venir precedit del bombardeig de la vila. Cap a les 9 del matí del dia 23 de gener, l'aviació alemanya va bombardejar el carrer del Mur i carrers dels voltants creant el pànic entre la població civil i la mort d'unes 18 persones, la destrucció d'una trentena de cases i danys a un centenar d'edificis. Cap al migdia un nou atac va deixar caure bombes als horts de l'Anoia, que no van provocar víctimes. Durant el matí del 24 de gener de 1939, la població de Martorell va ser ocupada pel cos d'Exèrcit de Navarra i el Corpo Truppe Volontarie (C.T.V.) de l'exèrcit franquista.
Administració[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Martí Flores i Sáez | PSC |
| 1983 - 1987 | César López Vera | PSC |
| 1987 - 1991 | Salvador Esteve i Figueras | CiU |
| 1991 - 1995 | Salvador Esteve i Figueras | CiU |
| 1995 - 1999 | Salvador Esteve i Figueras | CiU |
| 1999 - 2003 | Salvador Esteve i Figueras | CiU |
| 2003 - 2007 | Dora Ramon i Cabot | PSC |
| 2007 - 2011 | Salvador Esteve i Figueras | CiU |
| Des del 2011 | Salvador Esteve i Figueras | CiU |
Indústria[modifica]La indústria que hi ha al terme municipal té un gran importància. La indústria més important de Martorell és SEAT. Al terme municipal s'hi troba la seu, el centre de disseny i la fàbrica automobilística. SEAT té una gran importància en l'economia dels pobles veïns, ja que un gran nombre d'empreses que construeixen elements varis dels vehicles s'hi van instal·lar. En el sector de la industria química es troba Solvay, en què el producte més destacat és el PVC. També es troba Cargill Ibérica SLU (antigament Cerestar Ibérica), una important indústria alimentària. La seva activitat principal és la molturació humida de blat. El producte més destacat és la dextrosa apirogena. Serveis públics[modifica]Escoles de Primària[modifica]
Escoles de secundària[modifica]
Centre Cultural i Recreatiu "El Progrés"[modifica]El Progrés de Martorell, situat al carrer del Mur, és un dels testimonis vius més importants de Martorell, ja que ha viscut des que el poble es dedicava a l'agricultura fins ara. Va ser fundat el 1906, coincidint amb l'apogeu de les societats recreatives durant el primer quart de segle. Molta gent ha anat passant per aquest centre lúdic i cultural a prendre un cafè, xerrar, passar la tarda, ballar, veure teatre, cinema... Tots els socis han hagut de posar una mica de la seva part, des de la construcció fins a reconstruir-lo després de la Guerra Civil. Aquest esperit dels primers fundadors ha arribat fins els nostres dies i les obres portades a terme fins ara per l'arranjament de la Sala Teatre han estat fetes pels mateixos socis i sòcies que han col·laborat posant el seu treball i la seva il·lusió. Podríem dir que és el centre republicà més important de Martorell. Està compost per una sala teatre amb dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa hi ha llotges ventrudes amb motllures el·líptiques decorades que envolten la pista de ball. El conjunt compta també amb dues sales diàfanes al vestíbul, on a l'actualitat s'hi duen a terme diferents activitats i tallers, una sala d'exposicions, pista de ball d'estiu i a la part posterior uns jardins. Centres mèdics[modifica]Martorell, en els últims anys, ha crescut d'una manera considerable. Per això s'han hagut de construir nous centres mèdics, per a poder assegurar la salut de tots els habitants del poble, considerat per alguns quasi ciutat. Martorell té actualment : l'Hospital Sant Joan de Déu , a l'avinguda Mancomunitats Comarcals 1-3, l'Hospital-Centre Neuropsiquiàtric, als afores de Martorell, l'ambulatori (CAP), el Centre d'Especialistes de Martorell, el Centre Mèdic de la Vila, i el Centre Mèdic de Martorell, com a més importants. També hi haurà un hospital, al futur barri de la Sínia de Martorell. Així podem dir que els serveis mèdics de Martorell han millorat notablement els seus serveis en els últims anys. Cultura[modifica]Esports[modifica]Entre les entitats esportives més destacades de la ciutat podem esmentar les següents: Agrupació Excursionista de Martorell, Unió Esportiva Martorell, Bàsquet Club Martorell, Rugby Martorell, i el Club Handbol Martorell.[6] Museus[modifica]
Martorell compta amb diversos museus:
Fills predilectes[modifica]
Ciutats agermanades[modifica]Martorell està agermanada amb: Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
|
|||||||||||||||||||||||
