Martorell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Martorell (desambiguació)».
Martorell
Bandera de Martorell Escut de Martorell
(En detall) (En detall)
Localització

Martorell situat respecte Catalunya
Martorell situat respecte Catalunya

Localització de Martorell respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
El pont del Diable a Martorell
El pont del Diable a Martorell
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Martorellenc, martorellenca
Superfície 12,73 km²
Altitud 56 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.108 hab.
2.208,01 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 410800 4592100Coord.: 41° 28′ 32″ N, 1° 55′ 54″ E / 41.47556°N,1.93167°E / 41.47556; 1.93167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Salvador Esteve i Figueres
Codi postal 08760
Codi territorial 081141
Agermanament Chevilly-Larue (França)

Borgo a Mozzano (Itàlia)

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importància per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona. Per aquest punt hi passava la Via Augusta en temps dels romans (en queda la part romana del pont del Diable) i actualment hi passen l'autovia A-2 i l'autopista AP-7 i les vies de la RENFE, del Metro del Baix Llobregat dels FGC i de l'AVE o TGV.

L'origen del poble se situa al marge dret de l'Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d'inundació, al barri que actualment es coneix com la Vila, i posteriorment s'ha estès a la plana entre els dos rius, on hi ha també les estacions principals dels dos ferrocarrils i els polígons industrials, amb la planta de SEAT (Volkswagen).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

El municipi de Martorell té 19 fonts ben identificades, però la majoria d'elles no porten aigua durant tot l'any, i si en porten no és aigua potable. Només 8 fonts funcionen correctament, ja que es troben allunyades del focus de contaminació, i a més tenen un seguiment continu que duu a terme "Aigües de Martorell" i la "Delegació Territorial de Sanitat de la Generalitat de Catalunya".

Les fonts són:

  • Font de Can Cases
  • Font del Picot
  • Font de la Mina de Can Cases
  • Font del Mamut
  • Font del Molí
  • Font de Can Bros
  • Font Can Serra
  • Font de la Mina

Barris de Martorell[modifica | modifica el codi]

Can Bros
Entitat de població Habitants
Can Bros 36
Martorell 27.316
Pou del Merli 95
Sant Genís 10
Dades: 2011. Font: Idescat
  • Barri de Rosanes
  • Barri Font de la Mina
  • Barri Can Carreras
  • Barri del Pont del Diable
  • Barri El Pla
  • Barri Illa Santacana
  • Barri Buenos Aires
  • Barri Portal d'Anoia
  • Barri del Camí Fondo
  • Barri de Can Bros
  • Barri Font de la Mina
  • Barri Pou del Merli

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
83 98 118 808 1.987 4.136 4.334 4.012 3.221 3.774
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.295 4.972 6.003 5.887 7.926 13.086 16.147 16.480 16.704 17.267
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
17.822 18.916 21.314 23.529 25.010 26.170 26.169 26.815 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Primers pobladors[modifica | modifica el codi]

El descobriment de dues tombes del període neolític a la zona de l'antiga Bòbila Bonastre, als actuals barris del Pla i del Camí fondo, són el testimoniatge més antic de presència humana al terme municipal: un enterrament col·lectiu amb quatre gots de ceràmica realitzats a mà i restes de deu persones; i, l'altre, una tomba individual amb un esquelet doblegat que venia acompanyat d'una peça de ceràmica. D'aquestes dues tombes, al Museu Municipal se'n conserva un fragment de crani, tres maxilars inferiors, quatre recipients de ceràmica i dos fragments de sílex.

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

Encara que s'han trobat ceràmiques ibèriques en diferents jaciments de la zona, no s'han trobat restes humanes de pobladors ibers.

Martorell ha estat identificat tradicionalment amb l'Ad Fines dels romans a causa del seu emplaçament al costat del Pont del Diable sobre el riu Llobregat (l'antic Rubricatus).

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El 792, abans de l'absència de Lluís I el Pietós va tenir lloc la batalla d'Ad Pontes entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable.[2] Des del moment de la recuperació de Barcelona per Lluís I el Pietós i de l'inici de la repoblació de la banda dreta del riu Llobregat, a partir de l'any 878, la zona de Martorell va veure incrementat progressivament la presència humana.

El 1114, al congost de Martorell, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i els d'Urgell i Cerdanya van derrotar els almoràvits a la batalla de Martorell.[2]

El poble de Martorell, durant l'alta Edat Mitjana era una agrupació de cases al llarg de l'eix del camí que venia del Pont del Diable, en l'entorn d'una plaça i de l'església.

El nom de Martorell apareix per primera vegada l'any 1032. Guillem Bonfill i el seu emmanilla Sicarda, senyors de Castellvell, funden el priorat de Sant Genís de Rocafort l'any 1042. Martorell pertanyia en aquest moment a la baronia de Castellvell, el centre de la qual era el castell de Sant Jaume.

Més endavant, Martorell passarà a mans dels Montcada. S'han trobat documents de l'any 1216 de l'existència de l'hospital. L'any 1282 se cita per primera vegada la fira de Sant Bartomeu, que es feia al costat del Pont del Diable.

L'any 1396 Martorell és incorporat a la Corona, amb la qual cosa rep el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona. El 1344 Roger Bernat de Foix concedeix el privilegi fundacional del municipi de Martorell.

Als inicis del segle XV el poble va patir les conseqüències de les lluites successòries entre els Foix i el rei Martí. L'any 1422, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, concedeix el privilegi de la celebració d'una segona fira el dia de Sant Marc i els quatre següents, que es manté en l'actualitat com a Fira de Primavera. El 1437 s'autoritza la construcció d'un pont sobre el riu Anoia.

El 21 de gener de 1641, a la Guerra dels Segadors, el fill de l'anterior, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga, va ocupar i saquejar la vila amb les tropes castellanes de Felip IV de Castella, abans d'avançar cap a Barcelona.

El 1652 Martorell va sofrir una epidèmia de pesta.

El 1669 es va procedir a una delimitació del terme de la població.

El 1686 s'estableix a la vila una comunitat de frares caputxins.

La Guerra de Successió va fer sentir les seves conseqüències sobre Martorell. El 1714 el castell de Rosanes va ser pres i feta volar la seva torre de l'homenatge. Des d'aquella data, l'enderrocament i la desaparició de la fortificació, que era al centre de la baronía, va anar en augment.

El 1732 l'Ajuntament va acordar la construcció d'una caserna de cavalleria per allotjar les tropes i estalviar els constants problemes amb la població pel fet d'allotjar-se en cases de particulars.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra del Francès, el 1808 va patir danys com a represàlia per la batalla del Bruc, el 1809 s'hi va instal·lar l'estat major del general Vives, i el 1814 s'hi rendiren els francesos al baró d'Eroles.[3]

El dia 14 d'abril de 1931, Francesc Rigués proclama la Segona República Espanyola a Martorell.

L'any 1936, en plena Guerra Civil Espanyola, són incendiades i destruïdes l'església parroquial de Santa Maria, l'ermita de Santa Margarida i la capella de la Torre de Santa Llúcia. Alguns personatges reconeguts com a Francesc Santacana Romeu són executats.

A la fi de la Guerra Civil, davant la imminent arribada de les tropes franquistes a Martorell, l'exèrcit republicà en retirada va volar, el 23 de gener de 1939, els ponts del ferrocarril de RENFE i FGC, el pont de ferro sobre el riu Anoia, el pont de ferro de la carretera de Terrassa i el Pont del Diable.

L'arribada de l'exèrcit de Franco a Martorell va venir precedit del bombardeig de la vila. Cap a les 9 del matí del dia 23 de gener, l'aviació alemanya va bombardejar el carrer del Mur i carrers dels voltants creant el pànic entre la població civil i la mort d'unes 18 persones, la destrucció d'una trentena de cases i danys a un centenar d'edificis. Cap al migdia un nou atac va deixar caure bombes als horts de l'Anoia, que no van provocar víctimes. Durant el matí del 24 de gener de 1939, la població de Martorell va ser ocupada pel cos d'Exèrcit de Navarra i el Corpo Truppe Volontarie (C.T.V.) de l'exèrcit franquista.

Administració[modifica | modifica el codi]

La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta. Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els rius Llobregat i Anoia.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Martí Flores i Sáez PSC
1983 - 1987 César López Vera PSC
1987 - 1991 Salvador Esteve i Figueras CiU
1991 - 1995 Salvador Esteve i Figueras CiU
1995 - 1999 Salvador Esteve i Figueras CiU
1999 - 2003 Salvador Esteve i Figueras CiU
2003 - 2007 Dora Ramon i Cabot PSC
2007 - 2011 Salvador Esteve i Figueras CiU
Des del 2011 Salvador Esteve i Figueras CiU
Resultats Eleccions Municipals de 2011 a Martorell.[4]
Partit polític 2011
% Regidors
Convergència i Unió (CiU) 46,11 11
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 15,89 4
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) 12,47 3
Partit Popular (PP) 8,26 2
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 5,45 1

Indústria[modifica | modifica el codi]

La indústria que hi ha al terme municipal té un gran importància. La indústria més important de Martorell és SEAT. Al terme municipal s'hi troba la seu, el centre de disseny i la fàbrica automobilística. SEAT té una gran importància en l'economia dels pobles veïns, ja que un gran nombre d'empreses que construeixen elements varis dels vehicles s'hi van instal·lar. En el sector de la indústria química es troba Solvay, en què el producte més destacat és el PVC. També es troba Cargill Ibérica SLU (antigament Cerestar Ibérica), una important indústria alimentària. La seva activitat principal és la molturació humida de blat. El producte més destacat és la dextrosa apirogena.

Serveis públics[modifica | modifica el codi]

Escoles de Primària[modifica | modifica el codi]

  • Escola José Echegaray: Aquesta escola es va obrir per primera vegada el curs 1978-79. Imparteix formació en les modalitats d'Educació Infantil i Primària i també té una aula d'acollida per a nens procedents d'altres països. Al centre hi ha 25 o 26 professors. Està ubicat a la pl. Doctor Fleming.
  • Escola Juan Ramón Jiménez: Aquesta escola es va obrir el curs 1975-76. Imparteix Educació Infantil i Primària. També té una aula d'acollida. Hi ha uns 22 o 23 professors a l'escola. Ubicada a Avda. Mancomunitats Comarcals.
  • Escola Els Convents: Els Convents és una escola que imparteix Educació Infantil i Primària. Va ser fundada el 1943.
  • Escola 'Vicente Aleixandre': Centre que imparteix formació en les modalitats d'Educació infantil i Primària. El centre està situat a Av. Mancomunitats Comarcals. Hi ha de 20 a 21 professors al centre.
  • Escola 'Mercè Rodoreda': Imparteix formació a les modalitats Educació Infantil i Primària. El centre està situat a l'av. del Camí Fondo.
  • Col·legi La Mercè: Imparteix formació en les modalitats: Educació Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. El centre està situat al carrer Mur. L'any 2011, l'escola celebra el seu 150è aniversari.
  • Escola 'Lola Anglada': Imparteix formació en les modalitats: Educació Infantil i Primària. El centre està situat al C/ Josep Tarradellas.

Escoles de secundària[modifica | modifica el codi]

  • Institut Joan Oró: Imparteix ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig i Superior (CFGM i CFGM).
  • Institut 'Pompeu Fabra': Imparteix ESO i Batxillerat diurn i nocturn.
  • Col·legi La Mercè:[5] Imparteix formació en les modalitats: Educació Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. El centre està situat al carrer Mur. L'any 2011, l'escola celebra el seu 150è aniversari.

Centre Cultural i Recreatiu "El Progrés"[modifica | modifica el codi]

El Progrés de Martorell, situat al carrer del Mur, és un dels testimonis vius més importants de Martorell, ja que ha viscut des que el poble es dedicava a l'agricultura fins ara. Va ser fundat el 1906, coincidint amb l'apogeu de les societats recreatives durant el primer quart de segle. Molta gent ha anat passant per aquest centre lúdic i cultural a prendre un cafè, xerrar, passar la tarda, ballar, veure teatre, cinema...

Tots els socis han hagut de posar una mica de la seva part, des de la construcció fins a reconstruir-lo després de la Guerra Civil. Aquest esperit dels primers fundadors ha arribat fins als nostres dies i les obres portades a terme fins ara per l'arranjament de la Sala Teatre han estat fetes pels mateixos socis i sòcies que han col·laborat posant el seu treball i la seva il·lusió.

Podríem dir que és el centre republicà més important de Martorell. Està compost per una sala teatre amb dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa hi ha llotges ventrudes amb motllures el·líptiques decorades que envolten la pista de ball. El conjunt compta també amb dues sales diàfanes al vestíbul, on a l'actualitat s'hi duen a terme diferents activitats i tallers, una sala d'exposicions, pista de ball d'estiu i a la part posterior uns jardins.

Centres mèdics[modifica | modifica el codi]

Martorell disposa de l'Hospital Sant Joan de Déu, a l'avinguda Mancomunitats Comarcals 1-3, l'Hospital-Centre Neuropsiquiàtric, als afores de Martorell, l'ambulatori (CAP), el Centre d'Especialistes de Martorell, el Centre Mèdic de la Vila, i el Centre Mèdic de Martorell.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Entre les entitats esportives més destacades de la ciutat podem esmentar les següents: Agrupació Excursionista de Martorell, Unió Esportiva Martorell, Bàsquet Club Martorell, Rugby Martorell, Club Natació Martorell i el Club Handbol Martorell.[6]

Museus[modifica | modifica el codi]

L'església de Santa Margarida i la zona excavada al costat sud un cop restaurada.

Martorell compta amb diversos museus:

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Martorell està agermanada amb:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.101. ISBN 8478263004. 
  3. Clopas Batlle, Isidre, Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 9, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1976
  4. «Resultat Eleccions Municipals a Martorell 2011». Periódico El País (España). [Consulta: 23 de maig de 2011].
  5. http://www.lamercemartorell.com
  6. «Martorell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Bofarull, Anna Maria. «Els casals de Martorell». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 66. ISSN: 1695-2014.
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 78-79. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. Regió 7,Martorell acabarà les obres del futur Museu Muxart a final d'aquest any Consulta 6/12/2010
  10. Amartorell.com, L'Ajuntament nomenarà Montserrat Capmany filla predilecta de Martorell per la seva dedicació a la lluita contra el càncer Consulta 24/11/2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

|}|}